Revolució Industrial Catalana al segle XIX a Espanya

La Revolució Industrial Catalana, la siderúrgia i la mineria al llarg del S. XIX espanyol

El segle XIX ha estat considerat com el del fracàs de la revolució industrial a Espanya. Ja que a Espanya hi va haver diversos intents per dur a terme un procés d’industrialització. No es pot afirmar de manera rotunda que els intents no tinguessin cap èxit; ja que al llarg del segle XIX hi hagué alguns elements de modernització econòmica com la indústria tèxtil catalana, la siderúrgia basca o el desenvolupament de la xarxa de ferrocarrils. Però en conjunt no hi ha dubte que Espanya arribà al començament del segle XX amb un endarreriment industrial molt notable. Les causes d’aquest fracàs de la industrialització espanyola del s. XIX han estat objecte de polèmica. Segons Jordi Nadal l’endarreriment de l’agricultura és una causa. En canvi, Gabriel Tortella considera que és la política proteccionista adoptada cap a la indústria espanyola per la majoria dels governs liberals del s. XIX. Segons Tortella, el proteccionisme limità el creixement de la renda espanyola ja que fomentà el retard tecnològic i deprimí el nivell de vida en encarir els béns industrials. En tot cas, cal no oblidar altres factors que també repercuteixen negativament en la industrialització espanyola, com la limitació del creixement demogràfic, la manca de fonts d’energia, la infrautilització i colonització dels recursos miners, la manca de capitals i la inestabilitat política.

La indústria tèxtil es desenvolupà principalment a Catalunya, destacant sobretot el sector cotoner. La indústria cotonera catalana s’havia desenvolupat durant el segle XVIII (fàbriques d’indianes) gràcies a l’impuls agrícola, demogràfic i comercial català, comptant amb l'avantatge del mercat americà. A partir dels anys trenta del segle XIX, però, la indústria cotonera catalana inicià un creixement fins als anys 60 del segle XIX. En aquest període es produí una mecanització molt important,. Gràcies a la protecció aranzelària, la indústria cotonera catalana va poder copar al llarg d’aquestes dècades el mercat espanyol, expulsant així el productes tèxtils britànics que fins els anys 30 dominaven el mercat interior. Tot i el seu caràcter inequívocament modern, la indústria tèxtil catalana del segle XIX va patir algunes importants mancances que expliquen les limitacions del seu creixement. Cal destacar la poca competitivitat dels productes industrials catalans, els quals eren més cars i pitjors que els britànics. Per això no eren atractius en el mercat exterior, i s’hagueren de limitar al mercat espanyol (limitat i poc dinàmic) i a l’antillà (Cuba i Puerto Rico), afavorits pel proteccionisme dels governs liberals espanyols.