La Revolució Industrial: Causes, Canvis i Conseqüències (1780-1850)

La Revolució Industrial (1780 – 1850)

La Revolució Industrial va ser un procés de creixement fort i autosostenible en la producció de béns i la productivitat dels factors. Aquest creixement es va basar en la invenció i aplicació de noves màquines i energies, més barates i potents, que van millorar significativament la producció i el transport.

Nova organització del treball

• Va iniciar-se a la Gran Bretanya.
• Va ser un procés ràpid entre 1760 i 1830.
• Va representar una revolució econòmica amb profundes afectacions socials (nou conflicte de classes) i polítiques.
• Va marcar el pas del feudalisme al capitalisme.
• Va suposar una transformació radical de les estructures socials i econòmiques.
• El concepte central va ser la innovació, que va permetre aconseguir més producció amb menys treball.
• La seva difusió es va produir a ritmes molt diferents.
• Es considera la línia divisòria entre la pobresa i la prosperitat.

2.1 Condicionaments de la Revolució Industrial

Els principals condicionaments van ser les millores al camp, l'expansió del mercat, la dotació de factors, el comerç i els condicionaments institucionals.

Millores al camp

La revolució agrària va comportar un augment de la productivitat i la generació d'excedents. Això va garantir la disponibilitat d'aliments a bon preu, permetent que només la meitat de la població es dediqués a l'agricultura. El creixement demogràfic es va allunyar del sostre maltusià i es va alliberar mà d'obra. A Gran Bretanya, l'acumulació de capital provinent dels estalvis es va destinar a zones urbanes i indústries.

Expansió del mercat

• Tradició manufacturera.
• Augment dels salaris reals, que va impulsar la tecnologia.
• Increment de la demanda i del consum de béns més barats.
• Expansió de les zones urbanes.
• Impuls del comerç.

Dotació de factors

La localització de factors clau com el carbó va augmentar-ne l'explotació. Els recursos naturals van millorar la seva disponibilitat. Es va produir un canvi en la proporció de l'ús dels factors: l'augment del carbó va implicar una disminució de la fusta, mantenint-se el preu del carbó i augmentant el de la fusta.

El comerç

El comerç exterior i les colònies van tenir un impacte positiu en l'expansió del comerç interior just abans de la Revolució Industrial, contribuint al creixement de les ciutats, a la revolució del consum i a la revolució industriosa. Un cop iniciada la Revolució Industrial, la relació causa-efecte es va invertir, anant de la indústria al comerç.

Condicionaments Institucionals

• La revolució científica i la il·lustració industrial van generar un canvi social i de mentalitat, impulsant la tecnologia.
• Es van crear transformacions que van afavorir la societat britànica.
• La creació d'institucions com societats científiques va ser rellevant.
• Els alts salaris van afavorir l'educació i la inversió en capital humà.
• La transició del marc institucional del feudalisme al capitalisme va ser clau.
• A Anglaterra, l'abandonament de les institucions feudals (Carta Magna, insurrecció de Cromwell, Revolució Gloriosa, monarquia amb poder limitat) va ser fonamental.

Dinàmica de la substitució de factors a Gran Bretanya

L'estructura de preus i salaris britànics va incentivar el descobriment, desenvolupament i difusió de noves tècniques. La combinació única a Anglaterra de salaris elevats i disponibilitat d'energia barata va ser un motor clau. La demanda de tecnologia depèn del preu relatiu dels inputs o factors utilitzats en la producció.

Per què la Revolució Industrial no va passar a altres països?

• Àmbit de l'agricultura: El sostre maltusià (augment continu de la població, deteriorament del ratio terra/treball, rendiments decreixents) va provocar que l'oferta d'aliments no augmentés al mateix ritme que el seu preu.
• Àmbit de l'expansió de mercat: Fora d'Holanda, els salaris reals eren baixos i la protoindústria només es va desenvolupar a Holanda.
• Àmbit dotació de factors: Països com Bèlgica, Alemanya o el nord de la Xina tenien dotacions de carbó, però els salaris baixos i l'alt cost de l'energia no van incentivar el desenvolupament de tecnologia que estalviés mà d'obra. A Holanda, la font d'energia principal era la torba i la importació de llenya i carbó vegetal del Bàltic va disminuir els incentius per consumir carbó mineral, frenant la creació de noves màquines que hi treballessin.
• Àmbit Condicionaments Institucionals: Tot i que la revolució científica es va estendre per Europa, la Revolució Industrial no ho va fer al mateix ritme. La majoria de països estaven sota monarquies absolutes.

Conclusions

Durant l'Edat Moderna, Gran Bretanya va reunir els condicionaments econòmics, polítics i socials necessaris per iniciar el procés industrial. Les noves tecnologies van canviar la proporció dels factors de producció, disminuint la necessitat de mà d'obra i augmentant la utilització d'inputs més barats com el capital i l'energia.

2.2 El canvi tècnic i organitzatiu: determinants i conseqüències

Què és el canvi tècnic i quina relació té amb el creixement econòmic?

El canvi tècnic descriu el procés d'invenció, innovació i difusió de tecnologia, sent un factor clau per explicar el creixement econòmic a llarg termini. Influeix en l'augment de la renda per càpita a través de l'increment de la productivitat del treball. Els mecanismes del canvi tècnic que influeixen en l'augment del PIB són:

• Increment de la productivitat del treball degut a:
  • Substitució d'una màquina per una altra millor.
  • Substitució d'una matèria primera o font d'energia.
  • Modificació de la forma i organització del treball.

Canvi Tecnològic

Segons Joseph Schumpeter, el canvi tecnològic es divideix en tres fases: invenció, innovació i difusió i imitació. Per a Nathan Rosenberg, les fases són: dinàmica dels colls d'ampolla, convergència tecnològica (learning-by-doing) i innovació i difusió tecnològica.

Determinants del canvi tècnic

Els macroinvents generen un flux de microinvents que resulten en:

• Reducció del cost del producte.
• Creixement autosostenut de la renda per càpita.
• Extensió dels mercats.
• Creixement econòmic accelerat.

Les innovacions es generen mitjançant el learning by learning, learning by using i learning by learning (repetit, possible error en el text original).

Les principals àrees d'innovació durant la Revolució Industrial van ser la producció, les matèries primeres, l'organització de la producció i el transport.

Colls d'ampolla

Els colls d'ampolla centraven l'interès allà on la productivitat era inferior en el procés productiu. Al sector tèxtil, per exemple, la relació de 2-4 filadores per abastir 1 teixidor amb 1 teler manual va generar tensions per mecanitzar el procés de filar, especialment amb millores com la llançadora volant de Kay.

Sectors més afectats pels canvis durant la Revolució Industrial

Els sectors més impactats van ser el tèxtil cotoner, la siderúrgia, l'energia, la mineria i la indústria química.

La siderúrgia

L'augment de la producció de ferro va provocar una baixada de preus, abaratint la fabricació de màquines. Es van crear nous processos amb tres finalitats: abaratir l'obtenció de ferro (substituint carbó vegetal per mineral), augmentar la quantitat de ferro obtingut i disminuir el consum de carbó en el procés. Això va anar acompanyat d'un augment en la demanda de ferro.

Sector energètic

La màquina de vapor, perfeccionada per J. Watt (1769), va permetre produir energia a partir de la potència calorífica del carbó i la força d'expansió del vapor. Això va possibilitar canviar la localització de les fàbriques, fer-les més grans i segures, i va proporcionar l'energia necessària per a la innovació en el transport (vaixells de vapor i ferrocarril).

Sector de la mineria

L'alta demanda de carbó mineral va incentivar-ne l'extracció a major escala.

Sector de la indústria química

Els productes van passar d'obtenir-se al laboratori a la fabricació industrial. Es van desenvolupar nous procediments a partir de matèries primeres més barates i abundants, i els subproductes van donar lloc a nous processos i productes químics.

Diferències entre el putting-out-system i el sistema de fàbriques

Determinants del canvi organitzatiu

L'adopció del sistema de fàbrica va permetre l'aparició de la producció en massa. Les innovacions tecnològiques van ser el motor que va afavorir el pas a aquest sistema organitzatiu. La fàbrica va representar millores organitzatives en l'àmbit del control social i va ser més eficient institucional i funcionalment, amb una estructura jerarquitzada que va disminuir els costos de transacció.

Conseqüències del canvi tècnic organitzatiu

L'efecte sobre l'augment econòmic a Gran Bretanya durant la Revolució Industrial va ser limitat fins a un terç del segle XIX, degut a la diferència entre el sector dinàmic i el sector original. Es va produir un creixement en el volum de béns i serveis produïts per any. L'economia moderna es caracteritza per un canvi tècnic no puntual, sinó general i continuat, generant expectatives de millora en la qualitat de vida per a les futures generacions.

El canvi econòmic va implicar variacions en la qualitat i la transformació en l'ús dels factors de producció, augmentant la quantitat i intensitat del treball i el capital en la indústria i la producció d'altres béns i serveis. El capital inicial de la Revolució Industrial no va ser un estímul determinant, però tampoc un impediment. L'acumulació de capital circulant i fix va augmentar durant el període, duplicant-se la taxa d'inversió. També va créixer la inversió en capital humà i social acumulat.

La població rural anglesa va continuar creixent, però el percentatge dedicat a l'agricultura va disminuir, cobrint la demanda de noves empreses. La mà d'obra abundant i amb adaptació a l'activitat industrial va ser fonamental per a la formació de la classe obrera.

L'empresari de la Revolució Industrial

Normalment provenien de l'activitat protoindustrial, amb coneixement del mercat, incentiu per a la inversió, instint per al negoci i interès pel benefici. La seva condició econòmica i social va condicionar la quantitat i la qualitat de l'emprenedoria.

Canvi en l'estructura de l'ocupació i de la producció

Gran Bretanya es va convertir en el taller del món i la principal potència econòmica, amb un creixement impulsat per l'acumulació de capital i la inversió. No obstant això, la majoria de la producció industrial encara es trobava en sectors artesanals, fora dels sectors moderns de l'economia.

2.3 Els increments en la productivitat i la seva distribució: el debat sobre el nivell de vida

El debat del nivell de vida

Friedrich Engels, a la seva obra La situación de la clase obrera en Inglaterra (1845), va argumentar que la industrialització havia comportat un deteriorament del nivell de vida dels treballadors anglesos. Existeix un debat entre pessimistes i optimistes sobre si el nivell de vida va augmentar o descendir durant la Revolució Industrial (1760-1830).

L'evidència mostra que el PIB del país va augmentar constantment, passant de 40.000 a aproximadament 150.000. El PIB per càpita també va experimentar un augment progressiu, tot i les fluctuacions, passant de 2.000 a gairebé 4.000. Segons Lindert Williamson, l'índex de salaris reals va augmentar després d'una petita baixada inicial, mentre que Feinstein suggereix un augment molt lleu amb moltes pujades i baixades. Les hores treballades per any van augmentar inicialment (de 1800 a gairebé 2500), però van començar a disminuir cap al 1825, quedant per sota de les 1500 al final del període. L'esperança de vida era més alta a les zones rurals que a les industrials.

Educació

L'educació va millorar contínuament durant la Revolució Industrial, però les taxes d'alfabetització es van mantenir per sota de la mitjana europea (any 1820). En resum, durant la Revolució Industrial:

• El PIB per càpita va augmentar considerablement.
• Els salaris reals van pujar un 37%.
• L'estatura va disminuir.
• L'esperança de vida va augmentar uns 4 anys.
• La mortalitat infantil va disminuir lleugerament.
• L'alfabetització va augmentar considerablement.
• L'escolarització gairebé es va doblar.
• L'Índex de Desenvolupament Humà gairebé es va doblar.

Desigualtat

La desigualtat també va augmentar significativament. La productivitat del treball va pujar un 46% mentre que els salaris només un 12%, evidenciant una gran diferència que beneficiava principalment els capitalistes i empresaris. A partir de la segona meitat del segle XIX, la productivitat i els salaris reals van començar a créixer a un ritme similar. La desigualtat també estava lligada a qüestions institucionals com el principi de Laissez-faire i la falta de polítiques públiques socials, així com la limitació del sufragi censatari.

Conclusions

El primer període de la Revolució Industrial (1780-1820) es va caracteritzar per un creixement econòmic significatiu però limitat i moderat en comparació amb èpoques anteriors. Tanmateix, també va ser un període que va generar una gran desigualtat social, amb una disminució considerable dels nivells de vida de la classe assalariada. El debat entre pessimistes i optimistes sobre l'impacte de la Revolució Industrial en els nivells de vida tendeix a donar més pes als pessimistes, tot i que cal considerar que a partir de la segona meitat del segle XIX les condicions de vida van millorar.