Revolució Industrial: Causes, Capitalisme i Societat de Classes

Revolució Agrària i Demogràfica

Fins al segle XVIII, la població europea practicava una agricultura d'autoabastament i mantenia un creixement lent. A mitjan segle, es van produir a Gran Bretanya esdeveniments que van donar lloc a les revolucions agrària i demogràfica.

La Revolució Agrària: Causes i Innovacions

Les causes principals van ser les innovacions agrícoles. Entre les millores, destaca la substitució del guaret pel Sistema Norfolk, que consistia a alternar cultius de cereals, tubercles i plantes farratgeres.

Altres Millores Agrícoles

• Introducció d'innovacions tècniques.
• Ocupació d'un major nombre d'animals.
• Roturació de nous terrenys.
• Introducció de llavors i espècies noves (com la patata i el blat de moro).

Canvis en la Propietat de la Terra

Els canvis en la propietat de la terra van propiciar l’acumulació de terrenys i la creació de grans explotacions. Els propietaris d’aquestes terres van introduir millores en els conreus per tal d’augmentar-ne la producció. Això garantia l’autoconsum i permetia obtenir excedents per vendre’ls en el mercat, fet que afavoria l’acumulació de capital.

Conseqüències de la Revolució Agrària

• L’augment de la producció d’aliments, que va afavorir el creixement demogràfic.
• L’excedent de mà d’obra camperola, que es va desplaçar cap a les ciutats per treballar en les noves activitats industrials.
• La inversió del capital acumulat en la creació de les primeres indústries.

La Revolució Demogràfica

Des de mitjan segle XVIII, la població europea va experimentar un gran creixement, gràcies a la reculada de la mortalitat i al manteniment d’una natalitat elevada.

Factors Clau del Creixement Demogràfic

• Natalitat elevada: Es va mantenir alta per l’augment de l’excedent agrari, que va reduir els problemes derivats de les fams.
• Reculada de la mortalitat: Deguda principalment a la millora de l’alimentació i la higiene, com també als avenços mèdics i sanitaris. La canalització de l’aigua en alguns barris de les ciutats més poblades i l’ús més generalitzat del sabó van contribuir a disminuir els brots epidèmics.

L'Impacte de la Demografia a Gran Bretanya

A Gran Bretanya, el 1840 la població de les ciutats ja superava la població rural. Entre els anys 1801 i 1851, la població de Londres va passar d’una mica més d’un milió a gairebé dos milions i mig d’habitants. A la fi del segle XIX, Londres tenia més de quatre milions d’habitants.

Els Inicis de la Industrialització

Aquest procés de canvi va tenir els seus precedents en la Revolució Agrària i la Revolució Demogràfica.

Causes de la Primera Revolució Industrial

• Creixement de la població: Va fer augmentar la demanda d’aliments i de productes manufacturats (tèxtils), per la qual cosa les indústries en van incrementar la producció. Això va suposar un augment de la mà d’obra (descens en la mortalitat i equilibri en la natalitat).
• Avenços tècnics: Invents i descobriments relacionats amb l’energia, el sector tèxtil i el siderúrgic, com la màquina de vapor, la llançadora volant i el carbó de coc.
• Xarxa de comunicacions: Formada per canals navegables i camins, important per a l’aprovisionament de matèries primeres i la distribució dels productes elaborats. Aquesta xarxa va millorar notablement amb el desenvolupament del ferrocarril.
• La Burgesia i el Capital: Classe amb mentalitat empresarial i capital disponible per invertir-lo en la nova indústria. Els diners provenien de l’explotació dels recursos de l’Imperi Colonial Britànic, del seu predomini en el comerç europeu i dels beneficis obtinguts amb aquest comerç i l’agricultura.

Les Primeres Indústries: Tèxtil i Siderúrgica

El Sector Cotoner

L’augment de la població demanava un creixement de la producció tèxtil. El sector cotonier va ser el primer a incorporar les innovacions tècniques. La producció va augmentar a Gran Bretanya gràcies a:

• La mecanització.
• La facilitat per obtenir cotó, matèria primera importada de les seves colònies.
• La prohibició del govern britànic d’importar teixits de cotó estampats des de l’Índia.

La Indústria Siderúrgica

El descobriment del carbó de coc, per calcinació de la hulla, i les millores dels alts forns, van revolucionar la indústria siderúrgica. S’obtenia ferro de més qualitat que servia per fabricar eines agrícoles, maquinària tèxtil, locomotores, vaixells i municions.

Innovacions Tècniques: Vapor i Maquinària

Durant el segle XVIII es van produir invents i innovacions tècniques que van desenvolupar formes noves d’obtenció d’energia i maquinària per a la indústria.

L'Energia del Vapor

L’ús de l’energia hidràulica va permetre aprofitar l’aigua dels rius com a força motriu. L’avenç més revolucionari va ser la màquina de vapor de J. Watt (1768), que generava força suficient per fer funcionar diverses màquines alhora.

Maquinària Tèxtil Clau

Les innovacions tècniques en els telers i les màquines de filar van augmentar la producció i en van reduir els costos:

• El teler amb llançadora volant (1733).
• Les filadores Spinning Jenny (1764).

L'Expansió Internacional de la Industrialització

La Revolució Industrial es va estendre durant el segle XIX, primer per Europa i després pels Estats Units i el Japó.

Industrialització a Europa (Post-1815)

Al continent europeu, la industrialització es va produir a partir de 1815, després de les Guerres Napoleòniques. No obstant això, el desenvolupament industrial no va ser homogeni:

• Es va concentrar principalment al centre del continent, en països com Alemanya, Bèlgica i França.
• En la resta dels països europeus, la industrialització va ser molt limitada i es va produir solament en determinades regions, com el País Basc i Catalunya, a Espanya.

La Revolució dels Transports

A la fi del segle XVIII, els sistemes tradicionals de transport resultaven insuficients per atendre en volum i rapidesa les necessitats comercials, cada cop més grans.

Aplicació del Vapor (Segle XIX)

Al segle XIX, la màquina de vapor es va aplicar a les locomotores i els vaixells.

El Ferrocarril

L’any 1825 es va inaugurar a Gran Bretanya la primera línia de ferrocarril entre Stockton i Darlington. El 1830 va entrar en funcionament la primera línia de passatgers entre Liverpool i Manchester. Durant la segona meitat del segle XIX, el ferrocarril va progressar de manera considerable, amb el perfeccionament de la locomotora i l’enorme creixement de la xarxa de vies fèrries.

El Vaixell de Vapor

Els velers van ser substituïts pels vaixells de vapor. S'hi van introduir millores fonamentals, com el casc de ferro i l’hèlix, que van augmentar la grandària i la capacitat de transport, rendibilitzant-ne l’explotació comercial.

Motor d'Explosió: Automòbil i Avió (Segle XX)

La invenció del motor d’explosió, que utilitzava derivats del petroli com a combustible, va permetre el desenvolupament de dos mitjans de transport nous: l’automòbil i l’avió.

• El 1885, K. Benz va utilitzar motors de gasolina en els seus primers prototips d’automòbils.
• El 1903, els germans Wright van realitzar el primer vol amb avió.

La gran expansió d’aquests nous mitjans de transport es va produir en el primer terç del segle XX.

El Triomf del Model Econòmic Capitalista

La Revolució Industrial va generar un nou model de relacions entre els inversors i propietaris de les fàbriques i els treballadors. Es va configurar, així, un nou sistema econòmic: el capitalisme.

El Capitalisme Liberal i el Lliurecanvisme

Les idees econòmiques vinculades als interessos de la burgesia, especialment el lliurecanvisme plantejat per Adam Smith, van constituir la base del capitalisme.

Principis del Lliurecanvisme

El lliurecanvisme defensava:

• El lliure comerç internacional i la lliure competència, sense intervenció de l’Estat.
• L'absència de limitacions que afectessin els productes estrangers, rebutjant el proteccionisme.

La llibertat econòmica va donar com a resultat el Capitalisme Liberal, caracteritzat per:

• La propietat privada dels mitjans de producció.
• La cerca del màxim benefici.
• L’acumulació creixent de capital.

El Sistema Industrial de Producció

La Revolució Industrial va generalitzar un sistema industrial de producció, caracteritzat per:

• Nous establiments: Les fàbriques. Eren enormes edificacions on es concentraven les màquines, que utilitzaven les noves fonts d’energia, i la mà d’obra.
• Producció a gran escala. L’ús de màquines permetia un gran volum de productes i la reducció del seu cost unitari.
• Divisió del treball. Cada treballador realitzava una tasca molt específica dins de la producció.
• Treball no qualificat. Les tasques podien ser realitzades per treballadors sense formació.

La Nova Societat de Classes del Segle XIX

La societat industrial va donar lloc a canvis significatius. L'aristocràcia i els artesans van perdre pes en relació amb dos grups socials oposats: la burgesia i el proletariat.

L'abandonament del camp per cercar feina a la ciutat va donar pas a una societat urbana. Aquests canvis van alterar la vida sencera i van originar noves formes de lleure i valors.

La Burgesia: Propietaris i Estil de Vida

La burgesia era la propietària dels mitjans de producció (màquines, capital, instal·lacions). Es trobava en un moment d'expansió i prosperitat econòmica: controlava el món dels negocis i tenia una influència creixent en la vida política.

Provenien de la tradició mercantil i, amb el seu comportament, emulaven l'estil de vida de l'aristocràcia.

Valors i Hàbits Burgesos

• La Família: Va esdevenir la base de la burgesia, garantint la unitat de la propietat. El matrimoni era decisiu, ja que els diners eren més importants que els sentiments, i s'establien aliances econòmiques.
• La Mansió: Era símbol del poder econòmic. Els salons s’omplien de mobles i elements decoratius, i s’hi rebien les visites. La cuina quedava reservada al servei, que vivia a la mateixa casa.
• Higiene: No es va tenir cura de la higiene fins al segle XX, quan les cases van començar a disposar d’aigua corrent.
• Vida Social: Era intensa. Era fonamental relacionar-se en el teatre, l’òpera, les passejades i les visites, seguint unes estrictes regles formals. Els homes es reunien en clubs privats.

El Proletariat o Classe Obrera

La major part de la població pertanyia al proletariat o classe obrera. Eren camperols, jornalers, artesans, etc., que solament disposaven de la seva força de treball, que havien de vendre a canvi d’un salari.

Les Dures Condicions de Vida del Proletariat

La vida del proletariat es caracteritzava per dures condicions:

• Jornades laborals llargues, de 14 a 16 hores diàries.
• Deshumanització del treball industrial, causada per la dura disciplina fabril i per l’absència d’una legislació laboral que protegís els obrers.
• Incorporació de mà d’obra infantil i femenina, pitjor retribuïda.
• Condicions poc higièniques de les fàbriques i dels barris obrers. Aquests mancaven de serveis bàsics (clavegueram, enllumenat), fet que provocava l’augment de malalties. Els habitatges obrers eren petits i poc compartimentats, amb poca intimitat i serveis compartits.
• Escàs temps de lleure, ja que la major part del sou es destinava a comprar menjar i a pagar el lloguer.

El Moviment Obrer: Resposta al Capitalisme

El moviment obrer es va anar configurant com a resposta del proletariat als problemes que el capitalisme i la industrialització havien generat.

Orígens i Evolució de l'Obrerisme

Les primeres manifestacions del moviment obrer es remunten als enfrontaments espontanis de 1811 protagonitzats pel Moviment Ludita, quan alguns obrers van destruir màquines per considerar que restaven llocs de treball i empitjoraven les seves condicions laborals.

A mesura que va créixer la consciència de classe (consciència de pertànyer a un grup social determinat), la lluita obrera va derivar cap a l’associacionisme i la constitució d’organitzacions.

El Naixement dels Sindicats

El dret d’associació va ser reconegut per primera vegada a Gran Bretanya l’any 1824, fet que va permetre l’aparició d’agrupacions de treballadors d’un mateix ofici. Els sindicats van ampliar els objectius de les mútues a les reivindicacions laborals i salarials i a les reclamacions de caràcter polític, com la demanda del sufragi universal.

Ideologies Obreres: El Socialisme

El socialisme és una doctrina política que propugna la transformació de la societat per aconseguir la igualtat entre les persones. En la seva evolució es distingeixen:

• Socialisme Utòpic: Proposava una societat fraternal i solidària que fomentés el cooperativisme i la propietat col·lectiva, per superar l’individualisme i la desigualtat que propiciava el capitalisme.
• Socialisme Científic (Marxisme): Establert per Karl Marx, juntament amb Friedrich Engels. Defensava la necessitat d’estudiar la realitat social i el seu funcionament per poder canviar-la. En aquesta societat, tothom tindria les mateixes oportunitats i la propietat dels mitjans de producció seria col·lectiva.

L'Anarquisme

L’anarquisme és un corrent ideològic que condemna la desigualtat econòmica generada pel capitalisme. Propugna la llibertat humana mitjançant la supressió de l’Estat i de qualsevol forma d’autoritat, poder o govern d’unes persones sobre d’altres. El rebuig del sistema inclou la política i la participació en eleccions.

Entre els pensadors anarquistes de mitjan segle XIX va destacar el rus Mikhaïl Bakunin. Proposava el retorn a un sistema de lliure associació entre els individus i les comunitats, en les anomenades Comunes. Els anarquistes defensaven propostes properes al pensament socialista.

La Segona Revolució Industrial

A causa d’un nou impuls tecnològic i científic, la industrialització va travessar una etapa de gran desenvolupament: la Segona Revolució Industrial.

Noves Energies i Indústries Clau

Les noves fonts d’energia van ser la base del desenvolupament industrial i van substituir el carbó progressivament:

• El Petroli: Va permetre l’elaboració de la gasolina, el gasoil i el fuel. Després de la invenció del motor d’explosió (1885), van ser adoptats ràpidament per la indústria dels transports.
• L’Electricitat: La invenció de la dinamo va permetre obtenir energia elèctrica. Posteriorment es van desenvolupar l’alternador, el transformador i el motor elèctric, fent possible l’ús de l’electricitat en la maquinària industrial, l’enllumenat públic i els mitjans de comunicació (com el telèfon, 1871).

Desenvolupament d'Indústries Existents i Noves

Els avenços tecnològics i científics van impulsar el desenvolupament d’indústries ja existents i l’aparició de noves:

• Indústria Siderometal·lúrgica: La incorporació del convertidor Bessemer va permetre produir grans quantitats d’acer a baix cost. També es van desenvolupar indústries d’altres metalls, com l’alumini i el coure.
• Indústria Química: Va rebre un gran impuls amb la creació de nous productes, com fertilitzants, explosius, materials sintètics i productes farmacèutics.

Nous Sistemes Productius i Organització del Treball

L’organització de la producció es va fer més complexa quan les fàbriques van esdevenir grans centres de treball. La cerca de beneficis i de competitivitat va fer necessària l’aplicació de sistemes que augmentessin la productivitat i reduïssin els costos:

• Producció en Sèrie (Taylorisme): L’enginyer F. Taylor va dividir el treball en tasques petites i controlades amb exactitud, mitjançant el cronometratge. S’establia així la divisió del treball, amb l’especialització dels obrers i de les fàbriques.
• Treball en Cadena (Fordisme): L’empresari nord-americà Henry Ford va ser el precursor d’aquest sistema, en què diferents treballadors intervenien successivament en el procés de fabricació.