La Revolució Industrial: Causes, Conseqüències i el Cas Català
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,81 KB
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I ELS CANVIS SOCIALS
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: INICIS I CAUSES
La Revolució Industrial comença a finals del segle XVIII. Va suposar un increment de la producció, acompanyat de canvis profunds en l'agricultura, el transport i el comerç. Aquests factors van generar una major demanda i van impulsar l'adopció de noves tecnologies.
NOVES FONTS D'ENERGIA I INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES
L'augment de la producció va requerir noves fonts d'energia i matèries primeres, així com la substitució de les fonts d'origen animal i vegetal per les d'origen mineral (carbó, electricitat, petroli).
Innovacions clau:
- Màquina de vapor (1769): Va revolucionar la producció i el transport. Es va aplicar a la mineria (com a bomba d'aigua) i als alts forns.
- Fàbriques: Es van crear grans fàbriques amb moltes màquines i treballadors.
- Siderúrgia: Desenvolupament de l'acer i els metalls per a la construcció.
- Transport:
- Navegació a vapor: Va augmentar la capacitat de càrrega dels vaixells i l'hèlix va reduir els temps de viatge.
- Ferrocarril: Inicialment per a mercaderies i després per a passatgers. La línia Manchester-Liverpool (1834) i la Barcelona-Mataró (1848) en són exemples. El ferrocarril va afavorir l'intercanvi comercial.
EL NOU RÈGIM DEMOGRÀFIC I LES MIGRACIONS
La Revolució Industrial va coincidir amb l'establiment d'un nou règim demogràfic, caracteritzat per l'augment de la població gràcies a la millora de l'agricultura i la higiene.
A Europa es va produir una gran corrent migratòria, coneguda com l'"explosió blanca". Molts europeus van buscar territoris amb climes similars (Estats Units, Canadà, etc.).
Aquest període també va veure un gran creixement del comerç intercontinental: Europa venia productes manufacturats i comprava matèries primeres.
LA SOCIETAT DE CLASSES I EL MOVIMENT OBRER
LA NOVA ESTRUCTURA SOCIAL
La societat industrial es basava en la teòrica igualtat de tots els ciutadans davant la llei. No obstant això, el sufragi censatari impedia votar als pobres, fet que va generar una llarga lluita pel sufragi universal.
Les dues classes principals eren:
- Burgesia: Els propietaris dels mitjans de producció.
- Proletariat: Els treballadors, que sovint patien males condicions de vida i laborals.
L'ORGANITZACIÓ DELS TREBALLADORS
Els obrers es van aixecar per reclamar una millor qualitat de vida. Les primeres formes de protesta van ser:
- Ludisme: Destrucció de màquines, sense un efecte positiu a llarg termini, i que va provocar un augment de la repressió.
- Sindicats: A mitjans del segle XIX van aparèixer els sindicats. Inicialment prohibits, van ser acceptats posteriorment.
- Cartisme (Anglaterra): Reclamava el sufragi universal i la reforma del sistema electoral anglès. Tot i que no van aconseguir immediatament el sufragi, sí que van millorar la qualitat de les condicions laborals. L'obtenció del sufragi va coincidir amb una millora substancial de la qualitat del treball.
LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA
INICIS I REPTES ENERGÈTICS
La industrialització a Catalunya es va iniciar a finals del segle XVIII, principalment amb la indústria cotonera. L'augment de la producció agrícola i de la població van ser factors clau.
El vapor es va imposar en el procés tèxtil. Un exemple destacat és la fàbrica Bonaplata a Barcelona (1833).
La manca de carbó va generar grans dificultats per a les indústries. Aquest dèficit es va intentar pal·liar mitjançant l'ús de colònies industrials i l'aprofitament de l'energia hidroelèctrica.
Malgrat els problemes, va aparèixer la indústria siderúrgica. Durant la segona meitat del segle XIX, es va introduir el gas i l'electricitat, utilitzats tant per a l'enllumenat públic com per al consum domèstic.
EXPANSIÓ INDUSTRIAL I CRISIS
A començament del segle XIX es va intensificar la mecanització de la indústria tèxtil. L'any 1844, les selfactines van permetre augmentar la producció i reduir els preus. La construcció de màquines es va concentrar al Maresme.
La Guerra Civil Nord-americana (1861-1865) va tancar l'aixeta del cotó, provocant una caiguda de la producció.
Durant el darrer terç del segle XIX, la producció va augmentar gràcies a la demanda espanyola. L'any 1882 es va aprovar un aranzel proteccionista, iniciant un període d'increment de l'activitat financera i borsària. Aquesta època, que va fomentar l'especulació, es va conèixer com la "Febre d'Or".
El debat econòmic es va centrar en el model comercial:
- Proteccionisme: Defensat per la indústria (catalana, basca i castellana) i l'Estat.
- Lliurecanvisme: Defensat pels exportadors agrícoles del sud.
L'adopció d'un aranzel lliure el 1869 va perjudicar la indústria. Finalment, durant l'etapa de la Restauració, es va adoptar una política proteccionista.
LA BURGESIA CATALANA
La burgesia catalana es dividia en gran burgesia i petita o mitjana burgesia. Eren capitalistes amb una bona posició econòmica. Vivien principalment a Barcelona, amb residències a l'Eixample i al Liceu.
Aquesta classe era partidària del proteccionisme. Tot i ocupar un lloc secundari en la política estatal, van crear institucions per reivindicar el proteccionisme, com ara el "Foment del Treball Nacional". La burgesia, tement els moviments obrers, va donar suport als governs conservadors.
EL MOVIMENT OBRER A CATALUNYA
Les condicions dels obrers a Catalunya eren similars a les de la resta d'Europa. Les primeres associacions obreres van ser clandestines.
Les idees de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) van ser difoses per un anarquista, i la majoria dels obrers catalans van esdevenir anarquistes, partidaris de crear sindicats. L'any 1869 es va crear "Les Tres Classes de Vapor", un sindicat de treballadors del tèxtil.
També van existir organitzacions marxistes (PSOE, UGT).
El sufragi universal, atorgat durant el Sexenni Democràtic, va ser abolit el 1874 i no es va tornar a implantar fins al 1890.
A finals del segle XIX, l'anarquisme català va adoptar el terrorisme, realitzant atemptats contra la burgesia, l'exèrcit i l'Església. Barcelona va ser coneguda com "La Ciutat de les Bombes". La resposta del govern va ser una dura repressió: els terroristes eren jutjats per tribunals militars i acabaven amb nombroses penes de mort.