Revolució Industrial i Crisi de 1929
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,81 KB
En les causes conjunturals de la crisi borsària de 1929 hi trobem:
La captació de l’estalvi cap a les inversions de valors.
En el model elaborat per T. M. Malthus, el límit d'aliments del que pot disposar una població:
Es produeix perquè la producció d’aliments creix aritmèticament i la població geomètricament.
El model demogràfic antic o preindustrial es caracteritza per:
Un elevat índex de natalitat, elevat índex de mortalitat i esperança de vida baixa.
En el sistema econòmic feudal:
La renda feudal era producte de l’aportació de part de la producció o treball del pagès per part del senyor.
El mercantilisme com a conjunt d'idees i polítiques econòmiques aparegudes a partir del segle XVI es basa:
En la necessitat d'unes institucions polítiques econòmiques justes per a l'ascens d'una economia de mercat.
En la protoindústria prèvia a la revolució industrial:
Les famílies pageses passaven de treballar en la indústria de manera parcial a manera completa.
L'organització estatal i la política econòmica britànica va afavorir la revolució industrial perquè:
Garantia de manera més precisa els drets de propietat.
Entre les principals formes d'energia de la Revolució Industrial hi trobem:
El vapor, l'electricitat i l’explosió.
Entre els condicionants previs que van fer possible la revolució industrial a Anglaterra hi trobem:
Una gran transformació de l'agricultura al segle XVIII.
El principal canvi de la revolució industrial en el terreny de les matèries primeres fou:
El pas de les matèries orgàniques a matèries inorgàniques, directament o transformades.
Entre les primeres societats de capitals al segle XVII hi trobem:
Companyia Holandesa de les Índies Orientals.
Els tres sectors econòmics principals de la revolució industrial van ser:
Sector tèxtil cotoner, el siderúrgic i l'energètic.
La importància de la màquina de vapor per a la revolució industrial es deu a:
Més potència energètica i expansió del teixit industrial.
En els inicis de la revolució industrial:
El capital social acumulat va adquirir cada vegada més importància.
En el primer cercle de difusió de la industrialització hi trobem:
França, Suïssa i Bèlgica.
Entre els canvis estructurals producte de la primera guerra mundial hi trobem:
Mal funcionament del sistema patró or i preeminència nord-americana.
L'agricultura nord-americana dels anys vint tenia:
Més producció i productivitat que mai i més demanda que mai.
L'augment de la productivitat en la indústria nord-americana dels anys 20 va suposar:
Una baixada dels preus dels productes industrials.
Per a finançar la 1a Guerra Mundial els Estats Units:
Van endeutar-se a través de l’augment de la circulació fiduciària i de préstecs exterior.
En el crash de 1929 hi trobem:
Un excés de capital disponible i una bombolla especulativa.
El model de creixement industrial del Japó:
Es va basar en la dependència de capital exterior i l’expansió militar de l’Estat.
La segona revolució tecnològica industrial:
Va veure l’aparició de grans empreses, amb noves formes de gestió i control, com càrtels.
Entre 1933 i 1938 l’economia de l’Alemanya nazi:
Té un creixement del PIB i de la producció industrial.
Després de la 1a Guerra mundial entre els sectors punters de l’economia industrial nord-americana hi trobem:
L’automòbil i els electrodomèstics.
El sistema patró or inicialment havia de tenir:
Convertibilitat, força, alliberador il·limitada i llibertat de circulació i de comerç de l’or.