La Segona Revolució Industrial i l'Economia Global (1870-1914)

1. Un Marc Econòmic Nou

1.1. La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial, que va tenir lloc principalment al segle XIX, va transformar profundament l'estructura de la producció mundial. Aquesta època va ser impulsada per una sèrie d'innovacions tecnològiques clau.

Innovacions principals:

• Noves fonts d'energia: El petroli i l'electricitat. L'electricitat, en particular, era més barata i neta.
• Aplicacions de l'electricitat:
  • Indústria: Maquinària.
  • Telecomunicacions: Telèfon, telègraf, ràdio.
  • Enllumenat: Bombeta.
  • Oci: Cinematògraf i fonògraf.
  • Transport: Ferrocarril, tramvia i metro.
• Nous mitjans de transport: Van reduir significativament els costos i el temps dels viatges.
  • L'electricitat es va aplicar al ferrocarril i al transport urbà (tramvia i metro).
  • El petroli va esdevenir el combustible principal dels primers automòbils, vaixells i l'aviació.
• Expansió de les xarxes de comunicació: El desenvolupament de la telegrafia i el telèfon va permetre la difusió instantània d'informació.
• Desenvolupament de nous productes i sectors productius: La combinació de nous materials (vidre, fibres artificials, adobs i tints químics, cautxú, explosius) i les noves fonts d'energia va impulsar sectors com:
  • La siderúrgia (producció d'alumini i acer per a vaixells).
  • La metal·lúrgia (automòbils i aparells elèctrics).
  • La indústria química, farmacèutica, alimentària i de la construcció.

1.2. L'Augment del Comerç

La Segona Revolució Industrial va propiciar un augment significatiu del comerç i una renovació dels sistemes de venda.

• Comerç internacional: Es va multiplicar per set entre el 1850 i el 1914, gràcies als progressos en el transport. L'expansió del lliure comerç i la producció massiva (amb diversificació de productes) van contribuir a la reducció de preus.
• Comerç interior: L'augment salarial, combinat amb nous sistemes de vendes, va donar lloc a l'era del consum de masses.

1.3. Creixement Demogràfic i Migracions

La reducció dels preus dels aliments va comportar una millora de la dieta. A més, els progressos mèdics i sanitaris van permetre combatre les epidèmies, i el desenvolupament econòmic va impulsar un notable creixement de la població europea.

• La baixada de les taxes de mortalitat (especialment la infantil) va resultar en un augment de l'esperança de vida.
• Aquest període va registrar un dels creixements demogràfics més grans de la història.
• El creixement demogràfic, juntament amb la manca d'oportunitats laborals en algunes regions i l'arribada d'aliments més barats a Europa, va provocar una important emigració.

2. Nous Mètodes de Producció: Taylorisme i Fordisme

La Segona Revolució Industrial va introduir nous mètodes d'organització de la producció, destacant el Taylorisme i el Fordisme.

2.1. El Taylorisme

El Taylorisme, desenvolupat per l'enginyer nord-americà Frederick Winslow Taylor, va ser un sistema d'organització científica del treball. Es basava en la producció especialitzada i en sèrie, on els treballadors eren remunerats en funció de la quantitat i la qualitat del seu treball.

2.2. El Fordisme

El Fordisme, impulsat per Henry Ford, va evolucionar a partir del Taylorisme. Aquest sistema combinava la producció en sèrie amb incentius salarials per als treballadors. La seva aplicació més coneguda va ser en la fabricació de l'automòbil Ford T. L'objectiu era augmentar el salari dels treballadors per millorar la seva motivació i, conseqüentment, la producció.

La fabricació en sèrie va propiciar la concentració de capitals i d'empreses, va contribuir a les innovacions tecnològiques i va portar a una disminució de la competència mitjançant la formació de grans estructures empresarials:

• Trust: Agrupació d'empreses amb activitats complementàries.
• Càrtel: Acord entre productors d'un mateix sector per controlar el mercat.