La Segona Revolució Industrial i l'Expansió Colonial Europea

La Segona Revolució Industrial i les Noves Energies

La Segona Revolució Industrial, a finals del segle XIX, va estar marcada per un canvi energètic amb la introducció de noves fonts d'energia:

• L'electricitat va transformar la indústria, el transport i la il·luminació.
• El petroli va impulsar la revolució del transport.
• La dinamo va permetre la producció d'electricitat en centrals hidroelèctriques.

Transformació de l'Organització Industrial

Es van produir canvis significatius en l'organització de la producció, destacant la producció en sèrie:

• La fabricació en sèrie va augmentar la productivitat, reduint temps i costos.
• El taylorisme va introduir nous mètodes de treball i la fabricació en cadena.

La Concentració Empresarial i les Seves Formes

La concentració industrial buscava reduir la competència. Les elevades inversions necessàries per a la innovació tecnològica van propiciar aquesta concentració, permetent controlar el mercat i fixar preus.

• Càrtel: Associació d'empreses del mateix sector per restringir la competència, controlar la producció i fixar preus, augmentant els beneficis.
• Trust: Fusió d'empreses per crear-ne una de nova.
• Hòlding: Grup financer que inverteix capital en diverses empreses.
• Monopoli: Fabricant amb exclusivitat sobre l'elaboració o comercialització d'un producte, eliminant la competència.

L'Imperialisme i el Colonialisme: Definició i Causes

Definicions Clau

• Imperialisme: Control exercit sobre una altra regió.
• Colonialisme: Control polític oficial mitjançant l'annexió de territoris, resultant en la pèrdua de sobirania del país colonitzat.

Motivacions del Colonialisme

El colonialisme va tenir motivacions econòmiques, polítiques i socials:

• Econòmiques: Els països europeus necessitaven vendre els seus excedents de producció (nous mercats), comprar matèries primeres al millor preu i invertir l'excedent de capital en llocs amb mà d'obra barata per augmentar els beneficis.
• Socials: El creixement demogràfic va generar un excés de població, menys feina i més tensió social. La política colonial va promoure l'emigració a noves terres i la millora de les condicions de vida.
• Polítiques: Es buscava l'expansió territorial sobre regions extraeuropees. Les potències competien políticament i militarment per la supremacia. El nacionalisme conservador defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret a imposar-se sobre altres pobles, creient en la superioritat de l'home blanc sobre altres ètnies.

El Procés de Conquesta i Organització Colonial

Fases de l'Ocupació

1. Exploració: Missioners, comerciants i exploradors professionals (com Stanley i Livingstone) exploraven el territori i confirmaven la viabilitat de l'ocupació.
2. Conquesta: La conquesta militar aprofitava les divisions entre les diferents ètnies locals i la superioritat militar europea per imposar l'ocupació.
3. Organització i Administració: Finalment, es procedia a l'organització i administració del territori.

Models d'Administració dels Territoris Colonials

• Colònia d'explotació: Sense govern propi, depenia directament de la metròpoli. S'hi aplicava una política d'ocupació i era governada per un governador.
• Protectorat: Govern propi compartit amb la metròpoli, mantenint el govern indígena.
• Colònia de poblament: El poble europeu s'hi establia, amb govern i sistema parlamentari propis, sota la supervisió d'un governador.
• Mandat: Territori que, després de la pèrdua de la guerra per part del país colonitzador, passava a ser administrat per una potència (com el Regne Unit o França) sota supervisió internacional.

El Repartiment del Món i la Conferència de Berlín

A partir de 1870, la colonització d'Àfrica es va intensificar, començant per les colònies costaneres. El Regne Unit buscava connectar el nord i el sud del continent, dominant la façana oriental, mentre que França pretenia dominar des de l'oest fins a l'est.

La Conferència de Berlín (1885), amb la participació de catorze països, va acordar la distribució del continent africà. Les colònies de França i el Regne Unit van ser respectades, i el Congo va esdevenir domini personal de Leopold II. Aquesta conferència va fixar el repartiment del món amb l'objectiu d'evitar enfrontaments entre les potències. Es va establir el principi d'ocupació efectiva del territori per reclamar la sobirania, la notificació de l'establiment de noves colònies a les altres potències i la prohibició dels monopolis comercials en certes zones.

Conflictes destacats: Incident de Fashoda (1898), Guerres Anglo-Bòer (1880-81 i 1899-1902).