La Revolució Industrial: Factors, Conseqüències i Canvis Socials

Els Factors que van Impulsar la Primera Revolució Industrial

La Revolució Industrial va ser possible gràcies a una sèrie de transformacions paral·leles: el creixement de la població, l’expansió de l’agricultura i l’aparició d’una nova mentalitat econòmica.

La Revolució Demogràfica de Finals del Segle XVIII

Fins al segle XVIII, la població europea va créixer molt lentament. La natalitat era molt elevada i la mortalitat també, a causa de les malalties infeccioses i els períodes de fam. A partir de la segona meitat del segle XVIII, la natalitat es va mantenir igual, però la mortalitat va baixar molt. La població va començar a créixer ràpidament, produint-se una revolució demogràfica. Hi havia més persones i, per tant, més demanda de productes, la qual cosa va generar un augment del consum.

L’Expansió Agrícola del Segle XVIII

Una població en creixement necessitava més aliments, per això els canvis econòmics es van iniciar en el sector primari:

• Es van millorar les tècniques agrícoles.
• Es va reformar la ramaderia. Part de les terres de cultiu es van dedicar a alimentar els animals i es va desenvolupar l'estabulació.
• Van canviar les estructures agràries. Les revolucions liberals van comportar la supressió de les propietats senyorials i van fer que la terra es convertís en propietat privada.

La Primera Revolució Industrial (1780-1860)

La Industrialització: la Fàbrica i la Mecanització

Fins al segle XVIII, les manufactures s’elaboraven en tallers artesans concentrats a les ciutats. Els artesans feien la feina manualment. Des de finals del segle XVIII, les fàbriques es van començar a generalitzar. Les primeres màquines funcionaven amb vapor, generat cremant carbó mineral. El 1769, James Watt va inventar la seva primera màquina de vapor.

L’aparició de les fàbriques va tenir dues conseqüències:

• Les activitats industrials es van concentrar en determinats llocs.
• Es va modificar l’organització del treball: cada obrer s’especialitzava en una única tasca del procés productiu, amb jornades laborals d’entre 12 i 16 hores.

La mecanització i la divisió del treball van augmentar la productivitat, abaratint els costos de fabricació i reduint els preus dels productes industrials.

La indústria tèxtil cotonera va ser la que va integrar les innovacions tècniques amb més rapidesa. El cotó arribava a la Gran Bretanya des de les colònies a preus baixos. Es treballava amb filadores i telers mecànics.

La indústria siderúrgica va assolir un gran desenvolupament a mitjan segle XIX. La substitució del carbó vegetal pel carbó mineral va impulsar la construcció d’alts forns, produint ferro refinat. La demanda de ferro era molt elevada, ja que aquest material s’utilitzava per fabricar màquines i eines.

La Revolució dels Transports

L’Esplendor de la Navegació

Les primeres innovacions en el transport es van produir en la navegació:

• El 1807, el nord-americà Fulton va impulsar la primera línia comercial amb vaixells propulsats per motor de vapor, però els clípers (grans velers molt ràpids i segurs) van continuar sent els més utilitzats.
• Entre el 1830 i el 1880, els vaixells de vapor van incorporar bucs de ferro i van començar a utilitzar hèlices per a la propulsió.
• Cap al 1870, va arribar a les costes americanes el primer vaixell amb cambres frigorífiques.

La construcció d’infraestructures, com el Canal de Suez, va permetre reduir la distància de navegació marítima entre Europa i l’Índia.

L’Era del Ferrocarril

El ferrocarril era el resultat de combinar dos avenços importants de la Revolució Industrial: la màquina de vapor, utilitzada per a la propulsió de la locomotora, i el ferro, matèria primera per construir el tren i els rails.

El 1814, l’anglès Stephenson va construir la primera locomotora de vapor, utilitzada per transportar carregaments entre mines de carbó. Poc després, el 1825, es va inaugurar la primera línia de ferrocarril de càrrega a Anglaterra. El 1830 es va inaugurar la primera via fèrria per al transport de passatgers, entre Liverpool i Manchester.

Conseqüències de la Revolució dels Transports

• Es va produir un fort creixement del comerç.
• L’economia mundial es va especialitzar.
• Els nous transports també van permetre diversificar la dieta de la població i facilitar l’emigració.

La Segona Revolució Industrial: Neix la Gran Indústria

A partir del 1870, es van assajar noves fonts d’energia que, a poc a poc, van anar substituint el carbó, com l’electricitat i el petroli.

La indústria tèxtil va perdre el seu paper de lideratge, ocupat pel sector siderúrgic, la indústria elèctrica i la indústria química.

• En el sector siderúrgic, es va produir un gran progrés amb la invenció del forn Bessemer, capaç de produir grans quantitats d’acer a baix preu. L’acer es va utilitzar en la indústria d’armament i naval, l’arquitectura i l’enginyeria.
• La producció i distribució de l’electricitat va donar lloc a la indústria elèctrica. L’electricitat es va aplicar a la indústria per moure maquinàries i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport i comunicació. Paral·lelament, l’aparició de l’enllumenat elèctric va revolucionar la vida quotidiana.
• La indústria química va utilitzar diverses primeres matèries (petroli, cautxú...) per fabricar nous productes: articles farmacèutics i sintètics.

També es va produir un canvi en els transports: el petroli es va utilitzar com a combustible per a l’automòbil, inventat el 1885, i l’avió, el 1903.

Les modernes indústries es van desenvolupar principalment en dos països: els Estats Units i Alemanya.

El Naixement de la Gran Empresa i la Banca Moderna

A mesura que la industrialització va avançar al llarg del segle XIX, les fàbriques van créixer i l’empresa familiar va començar a tenir dificultats per comprar noves màquines i contractar més obrers amb els beneficis obtinguts. Per això, es van crear les societats anònimes. En aquestes societats, el capital necessari per a una empresa es fracciona en diverses parts o accions. Diverses persones compren paquets d’aquestes accions i es converteixen en socis de l’empresa. Les accions es venen i es compren a les borses.

Els bancs es van convertir en un element clau de l’economia, concedint préstecs i actuant com a intermediaris entre particulars i empreses.

Nous Sistemes de Producció

Per augmentar la producció, a finals del segle XIX, es van posar en pràctica nous sistemes:

• L’enginyer Taylor va crear el sistema anomenat taylorisme. Va dividir les operacions de producció en tasques petites, cronometrant-ne la durada amb exactitud. Cada obrer s’especialitzava en una tasca i rebia un salari proporcional al treball realitzat.
• L’empresari Henry Ford va difondre la producció en sèrie (fordisme). Els productes passaven d’un operari a un altre a través d’una cadena de muntatge, evitant temps morts entre tasques i augmentant el nombre de productes elaborats per cada operari. Com a conseqüència, els preus es van reduir i més gent va poder consumir productes industrials.

També es va produir un procés de concentració empresarial. La necessitat d’inversions cada cop més grans i el desig de controlar els mercats van fer que es produïssin fusions i acords entre empreses.

Els Efectes de la Industrialització en la Població i les Ciutats

L’Accelerat Creixement Demogràfic del Segle XIX

L’augment de població durant la segona meitat del segle XVIII es va intensificar al segle XIX. El 1900, a Europa vivien més de 400 milions de persones.

Les causes d’aquest creixement demogràfic van ser dues:

• El descens brusc de la mortalitat, motivat per avenços mèdics i millores contínues en higiene i alimentació. Es van millorar els serveis de clavegueram, recollida d’escombraries, etc. L’esperança de vida a l’Europa occidental va passar de 35 a 50 anys.
• L’increment de la fecunditat: la millora de l’economia va fer que les parelles es casessin més joves, al voltant dels 25 anys.

L’Aparició d’una Societat de Classes

Igualtat Jurídica, Desigualtat Social

La Revolució Francesa va suprimir els privilegis de la noblesa i el clergat, i la restauració monàrquica no els va restablir. La nova societat liberal es va basar en la igualtat jurídica: des d’aleshores, tots els homes serien jutjats per les mateixes lleis i tribunals i, teòricament, podrien accedir als càrrecs públics segons els seus mèrits i no per origen familiar.

No obstant això, la societat va continuar sent desigual. Les dones continuaven subordinades als homes i no tenien reconeguts els seus drets. D’altra banda, hi havia una gran diferència econòmica entre els qui tenien propietats i els qui no. En desaparèixer els estaments, la població va quedar dividida en classes socials, diferenciades segons la riquesa.

L’Aparició del Moviment Obrer

Els Inicis del Moviment Obrer

Es coneix amb el nom de moviment obrer el conjunt d’iniciatives col·lectives dutes a terme pels obrers industrials amb l’objectiu de millorar les seves condicions laborals.

Al principi, alguns treballadors van protestar destruint màquines, considerant-les culpables de la seva situació. Aquest moviment rep el nom de ludisme.

En aquesta primera època, els obrers tenien prohibit formar associacions per defensar els seus interessos. El dret d’associació es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya (1824) i després a la resta dels països europeus al llarg del segle XIX. A partir d’aquell moment, van començar a sorgir associacions obreres: els sindicats.

El principal instrument de pressió dels treballadors era la vaga. Generalment, demanaven la millora de les condicions laborals i també el sufragi universal, ja que en aquell moment el sufragi era censatari.

Les Ideologies: Marxisme i Anarquisme

El marxisme i l’anarquisme van donar un impuls nou al moviment obrer a partir dels anys seixanta.

• El marxisme és la teoria socialista més influent. Deu el nom a Karl Marx, que va comptar amb la col·laboració de Friedrich Engels. La teoria marxista afirmava que en les societats industrials hi havia una lluita de classes entre la burgesia i els obrers o proletariat. Marx proposava que els obrers fessin una revolució per destruir el capitalisme. Marx va defensar la intervenció de les organitzacions i partits obrers en la lluita política, la qual cosa va originar la fundació de partits socialistes (1875).
• Els anarquistes s’oposaven a l’Estat i aspiraven a substituir-lo per l’associació voluntària entre les persones. També rebutjaven la política, els partits polítics i la participació en les eleccions. Entre els anarquistes de mitjan segle XIX destacaven Proudhon, Bakunin i Kropotkin.

Les Internacionals Obreres

Davant la precària situació dels treballadors, diferents organitzacions obreres van intentar lluitar conjuntament i el 1864 van crear la Primera Associació Internacional de Treballadors (AIT).

Alguns dirigents socialistes van fundar el 1889 la Internacional Socialista (II Internacional) per coordinar els programes i les actuacions de les organitzacions obreres d’ideologia marxista. Aquesta organització va crear alguns dels símbols d’identitat del moviment obrer: la festa del Primer de Maig i l’himne de la Internacional.

Progressivament, el moviment obrer va aconseguir millores socials. Els governs van elaborar lleis laborals i es va prohibir el treball infantil.

El Canvi Cultural

L’Època del Realisme

A mitjan segle XIX es va desenvolupar un nou corrent cultural, el realisme, que es va imposar tant en la literatura com en la pintura.

Les principals característiques:

• La valoració de la capacitat d’observació.
• El desig d’objectivitat.
• La dedicació a temes de la seva època.