La Revolució Industrial: De Gran Bretanya a Espanya
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,01 KB
La Revolució Industrial Britànica
El sector capdavanter de la Revolució Industrial Britànica va ser el tèxtil, especialment el de les indianes (teles de cotó en pèl estampades). Cap a l'any 1700, la Gran Bretanya importava indianes mitjançant el putting-out system (treball a domicili). A partir de 1750, s'imposa el model de fàbrica.
La indústria tèxtil cotonera
Dins la indústria tèxtil cotonera distingim entre la indústria domèstica i la fàbrica. Es produeixen tant béns d'ús i de consum com béns d'ús de producció o d'equip.
Canvis de la Revolució Industrial
La Revolució Industrial i la industrialització van comportar els següents canvis fonamentals:
- Canvi tècnic: la mecanització dels processos.
- Canvi econòmic: l'aparició del capitalisme.
- Canvi social: el pas a una societat de classes.
Energia i innovació tecnològica
Les fonts d'energia principals van ser el molí hidràulic, la màquina de vapor (desenvolupada per James Watt) i la llenya. Pel que fa al carbó, es van utilitzar diversos tipus:
- Turba
- Lignit
- Hulla
- Antracita
Destaquen invents com la bomba de Newcomen per a treure aigua de les mines.
Indústria extractiva, metal·lúrgica i siderúrgica
La indústria extractiva (carbó i ferro) va donar pas a la indústria metal·lúrgica (ferro i coure) i a la siderúrgica (acer), que finalment impulsarien la indústria del ferrocarril. En el mineral metàl·lic es diferencia entre la ganga (residu) i la mena (metall).
Capitalisme financer i concentració empresarial
Es va consolidar el capitalisme lliurecanvista, basat en la llei de l'oferta i la demanda. Entre 1813 i 1829, destaquen figures com Hedley i Stephenson. Van aparèixer les societats per accions d'inversió, les societats financeres (corporacions), els bancs i la borsa (mercat de valors).
Formes de concentració industrial o financera
- Trust: fusió d'empreses d'un mateix sector productiu.
- Càrtel: associació d'empreses per a establir acords de preus i producció, mantenint la seva independència productiva.
La industrialització a Espanya
El capitalisme agrari i les desamortitzacions
El procés a Espanya es va veure marcat pel capitalisme agrari i diversos decrets clau de desamortització:
- Decrets de 1810 (Corts de Cadis): inici de la desamortització eclesiàstica.
- Decrets de Mendizábal (1836): desamortització eclesiàstica i desvinculació de propietats capitalistes.
- Decrets de Madoz (1855): desamortització eclesiàstica i de béns propis i comunals.
Modernització tècnica i canvis socials
Els elements i fases de la modernització tècnica inclouen la màquina de vapor aplicada al tèxtil i, a partir de 1844 (França), la seva aplicació al ferrocarril i al vaixell, juntament amb posteriors avenços. Els canvis socials vinculats a la industrialització inclouen:
- Canvis econòmics: economia de mercat i millora dels transports entre mercats nacionals.
- Canvis socials: nous perfils de viatgers (burgesos i treballadors).
Política econòmica: lliurecanvisme i proteccionisme
El lliurecanvisme (1833-1885/91) va presentar dificultats per a crear un mercat nacional, ja que beneficiava les exportacions de cereals però perjudicava la producció i explotació industrial. Per contra, el proteccionisme es va establir amb aranzels pels cereals el 1885 i per a tota la producció el 1891.
Sectors industrials del segle XIX a Espanya
- Indústria tèxtil: localitzada principalment a Catalunya.
- Indústria extractiva: amb gran importància de les inversions estrangeres. El carbó com a font d'energia i matèries primeres com el ferro (Fe), coure (Cu), plom (Pb), mercuri (Hg) i potassi (K).
- Indústria siderometal·lúrgica: destacada al País Basc (1875), amb la creació dels Alts Forns de Biscaia el 1902.
L'expansió del ferrocarril
L'any 1848 es va inaugurar la primera línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. La Llei del Ferrocarril de 1855 va permetre la creació de companyies amb subvencions de l'estat, reducció d'impostos i eliminació d'aranzels per a les matèries primeres, generant grans beneficis.