Revolució Industrial i els seus impactes

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

Revolució Industrial:

Canvi iniciat a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. És el trànsit d'una economia agrària i artesanal a una industrial i amb producció mecanitzada. De un món rural a un món urbà. Té 2 etapes: Primera R.I. (1a meitat segle XVIII) i Segona R.I. (últim terç segle XIX) on s'extén a gran part del nord d'Europa, EEUU i Japó.

Per què Anglaterra?

  • Existència de mercats amplis exteriors. Tenia moltes colònies. Importa materies primeres i exporta productes elaborats. Mercat interior sòlid sense duanes i bones comunicacions. Sistemes comuns (mateixa moneda, mesures...)
  • Burgesia adinerada i mentalitat empresarial. Llibertat econòmica i innovació.
  • Estabilitat econòmica, sense revolucions. Monarquia parlamentària.
  • Molts jaciments de ferro i carbó. El carbó mineral era barat.

Revolució Demogràfica:

  • Millora en l'alimentació per avanços i nous aliments (creïlla i dacsa)
  • Vacunes com la de Edward Jenner 1796.
  • Remissió de la pesta bubònica.
  • Nous hospitals i millores en la higiene personal.
  • Extensió de sabó i aigua potable.

Provoca un augment de la mà d'obra barata i demanda de productes elevada.

Revolució Agrícola:

  • Sistema Norfolk/rotació quadriennal.
  • Ferratge, plantes per alimentar el bestiar com el trèvol i els naps. El trèvol també ajuda a recuperar nutrients de la terra.
  • De propietats senyorials i comunals a privades.
  • Augmenta el nombre de bestiar pel ferratge i es crea cria selectiva. Estables.
  • Propietaris agraris podien invertir en indústria/banca.

Revolució en Transports:

  • Industrialització necessitava proveir matèries primeres a fàbriques i distribuir mercaderies.
  • Transport en carretera lent, insegur i incòmode. En 1750 les milloren i fan noves.
  • George Stephenson millora la locomotora que recorre 32 km de Darlington a Stockton a 24 km/h.
  • 1825 primera línia de càrrega i 1830 primera línia regular Liverpool-Manchester.
  • 1770-1830 xarxa de canals.
  • 1807 Robert Fulton posa en funcionament la primera línia comercial de vaixells a vapor.
  • Transsiberià, Moscou-Vladivostok 1891-1905.
  • Conseqüències: Impulsaren mineria, metal·lúrgia i siderúrgia. Especialització de la economia mundial. Desenvolupament del comerç i afavoriren viatges. Facilita l'emigració.

Segona Revolució Industrial:

1870 Europa, EEUU, Japó

  • Desenvolupa indústria siderúrgica i crea la química (petroli, cautxú, farmacèutics, dinamita, colorants) i eléctrica.
  • Aeroplà germans Wright.
  • Taylorisme: tasques breus i repetitives cronometrades. Salari proporcional a la tasca.
  • Treball en cadena: producte passa d'un operari a l'altre en la cadena de muntatge, sense temps mort.
  • Producció en sèrie: fabricació en grans quantitats a partir de peces iguals.
  • Concentració empresarial: Càrtel, diverses empreses de la mateixa activitat industrial; trust, agrupació d'empreses que cobreixen totes les fases de producció; hòlding, conjunt d'empreses controlades per una, propietària de la major part de les accions.

Moviment obrer:

Contra la societat de classes (desigual econòmicament, burgesia dalt ploretariat majoritari baix, igualtat jurídica). Conjunt d'iniciatives portades a terme pels treballadors assalariats per millorar les condicions del treball.

  • Ludisme: Destrucció de les màquines, responsables de la situació que patien. Ned Ludd líder mític. GB.
  • Cartisme: Carta del poble al Parlament de GB 1838-1848. Sufragi universal per formar partits polítics.
  • Sindicalisme: Dret d'associació reconegut en 1824 GB. Trade Unions. 1833 unió nacional de tots els sindicats.
  • Què aconseguiren? 1802 12h; 1819 no treball menor de 9 anys; 1878 femení 56,5h setmanals; 1842 no femení en mines; 1919 8h, festa 1 de maig màrtirs de Chicago (seg int)

Ideologies obreres

Marxisme

Anarquisme

Karl Marx i Engels

Bakunin, Joseph Proudhon i Kropotkin

Oposen Capitalisme

Propietat col·lectiva

Revolució

Dictadura del proletariat

Associacions voluntàries de persones lliures

Estat temporal (producció centralitzada)

No estat

Crea partits polítics

Contra democràcia representativa

Eliminar classes socials

Dictadura temporal

Autogestió i comunes autònomes

URSS, Cuba, Xina (maoista)

Zapatistas (Mèxic), Makhnovia, Marinaleda (Andalusia)

Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Expulsats de l’AIT, Internacional de Saint-Imier

Entradas relacionadas: