Segona Revolució Industrial i Imperialisme: Canvis i Expansió

La Segona Revolució Industrial

Anglaterra perd el seu lideratge inicial mentre altres potències guanyen terreny.

Noves fonts d'energia i sectors productius

• Noves fonts d'energia (electricitat, petroli).
• Nous sectors de producció: indústria química, nova siderúrgia, indústries alimentàries.

Nous sistemes de producció

• Taylorisme: Mètode d'organització industrial per augmentar la productivitat i optimitzar el temps per reduir costos.
• Fordisme: Aplicació del taylorisme en la producció en cadena, especialment en el sector automobilístic, per crear productes (com cotxes) barats per al consum massiu.

Concentració empresarial

• Càrtel: Associació d'empreses que establien acords per eliminar la competència en la producció o comercialització d'un producte.
• Trust: Resultat de la fusió de diverses empreses amb la pèrdua de la seva independència productiva, financera i comercial.
• Hòlding: Societat financera dominada per una sola empresa que posseeix participacions de capital d'altres empreses per controlar-les.
• Monopoli: Situació de mercat en la qual un fabricant o distribuïdor tindria l'exclusiva sobre la fabricació i comercialització d'un producte.

L'Imperialisme

Imperialisme: Domini d'un estat sobre un altre (o altres) mitjançant la força militar, econòmica o política.

Colonialisme: Terme sovint associat a les primeres fases de l'expansió europea (segles XV-XVIII) i també a l'establiment d'un control polític i econòmic directe per part d'una metròpoli sobre un territori (colònia).

Causes de l'Imperialisme

• Polítiques: Voluntat d'aconseguir territoris per augmentar el prestigi internacional i l'equilibri de poder entre potències.
• Demogràfiques: L'augment de la població europea va generar atur i tensions socials, impulsant l'emigració cap a les colònies.
• Econòmiques: Necessitat de noves primeres matèries barates, nous mercats per als productes industrials i llocs segurs on invertir capitals.
• Ideològiques: Desenvolupament de teories racistes i nacionalistes que justificaven la superioritat de l'home blanc i la seva missió civilitzadora sobre altres pobles.

Formes d'ocupació del territori

• Establiments comercials: Territoris (sovint ports o factories) explotats inicialment per companyies comercials privades amb cert poder atorgat per l'estat.
• Colònies d'explotació: Territoris sense autonomia política, administrats directament per la metròpoli, que subministraven primeres matèries i mà d'obra barata.
• Protectorats: Territoris que conservaven teòricament un govern i una administració indígena, però la política exterior i l'exèrcit eren controlats per la potència ocupant.
• Dominis: Territoris amb una gran majoria de població d'origen europeu (població occidental) que gaudien d'una àmplia autonomia i govern propi, tot i formar part de l'imperi (ex: Canadà, Austràlia dins l'Imperi Britànic).
• Concessions: Ports o indrets estratègics cedits temporalment a potències estrangeres per a l'intercanvi comercial (ex: ports xinesos).
• Mandats: Possessions colonials dels països perdedors de la Primera Guerra Mundial, administrades per les potències vencedores sota la supervisió de la Societat de Nacions.

Fases de la colonització

1. Conquesta militar.
2. Organització administrativa del territori.
3. Explotació econòmica dels recursos.

La Conferència de Berlín (1884-1885)

• Objectiu: Solucionar els conflictes sorgits per l'ocupació de la conca del riu Congo i establir normes per a la futura ocupació d'Àfrica.
• Acords principals:
  • Reconeixement de l'Estat Lliure del Congo com a possessió personal del rei Leopold II de Bèlgica.
  • Dret a ocupar els territoris interiors si es demostrava una ocupació efectiva des de la costa.
  • Llibertat de navegació pels rius Níger i Congo.

Els grans imperis colonials

• Imperi Britànic: El més extens. Possessions clau: Índia ("la joia de la Corona"), Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Egipte, Sud-àfrica, Nigèria, etc.
• Imperi Francès: El segon més gran. Possessions a Àsia (Indoxina), Àfrica (Algèria, Senegal, Marroc, Tunísia, Àfrica Equatorial), Oceania i Amèrica.
• Imperi Alemany: Principalment a Àfrica (Tanganica, Camerun, Àfrica Sud-occidental).
• Imperi Italià: Principalment a Àfrica (Líbia, Eritrea, Somàlia).
• Imperi Espanyol: Havia perdut gran part del seu imperi americà, però conservava possessions al Pacífic (Filipines, fins al 1898), Àfrica (Guinea Equatorial, Sàhara Occidental, nord del Marroc).
• Altres: Portugal (Angola, Moçambic), Bèlgica (Congo), Països Baixos (Índies Orientals Neerlandeses - Indonèsia).

Conflictes colonials

• Incident de Fashoda (1898): Entre França i Gran Bretanya al Sudan, per l'intent de crear imperis continus (França d'oest a est, Gran Bretanya de nord a sud). Va guanyar Gran Bretanya.
• Guerra dels Bòers (1899-1902): A Sud-àfrica, entre colons d'origen holandès (bòers, que significa "granger") i els britànics. Els bòers van ser derrotats, en part pel valor estratègic de Ciutat del Cap en la ruta cap a l'Índia i la descoberta de diamants i or.
• Conflictes del Marroc (Crisis Marroquines 1905 i 1911): Entre Espanya, França i Alemanya per la influència al Marroc. Finalment, França es va quedar amb la major part del protectorat i Espanya amb la zona nord (Rif).
• Conflictes a la Xina:
  • Guerra de l'Opi (1839-1842 i 1856-1860): Entre la Xina i Gran Bretanya (i França a la segona), forçant l'obertura de ports xinesos al comerç occidental.
  • Guerra dels Bòxers (1899-1901): Revolta nacionalista xinesa contra la influència estrangera, sufocada per una coalició internacional.