Segona Revolució Industrial i Imperialisme: Una Era de Canvis Globals
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
La Segona Revolució Industrial (1873-1914)
La Segona Revolució Industrial correspon a l'època entre el 1873 i el 1914. A partir del darrer terç del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amèrica, al Canadà i al Japó. Sota l'efecte de nous progressos tecnològics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i les noves possibilitats de finançament, la indústria va créixer fortament i va diversificar les seves produccions. Aquests fets van transformar la vida econòmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producció en massa, donant pas a l'era de la màquina.[1]
L'Augment del Comerç i el Consum de Masses
El comerç es va multiplicar per set entre els anys 1850 i 1914, gràcies als progressos del transport (xarxes de ferrocarrils transcontinentals), l'expansió del lliure canvi i la producció massiva de béns.
L'augment de salaris dels obrers i els nous sistemes de venda van inaugurar l'era del consum de masses dels anys vint.
Causes i Expansió de l'Imperialisme
El progrés de la industrialització i la competència entre països van empènyer les principals potències europees a conquerir i a colonitzar sistemàticament moltes zones del món (per causes polítiques i demogràfiques).
L'Expansió Colonial i les seves Característiques
El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre. Els països europeus es van llançar al domini del món, essencialment d'Àsia i d'Àfrica, com a culminació de l'expansionisme iniciat el segle XV. Però el seu caràcter va diferir substancialment del de l'Edat Moderna. Mentre les colònies eren de tipus comercial o bé d'establiment, les del segle XIX van ser bàsicament d'explotació sistemàtica d'amplíssims territoris. El ritme d'ocupació va ser molt ràpid i el nombre de països ocupats molt més elevat. Finalment, l'expansió va presentar un caràcter més bel·licós.
L'Alemanya de Bismarck: Unificació i Poder
El 1870, un cop acabat el procés d'unificació política, Alemanya va iniciar la construcció del nou estat i es va convertir ràpidament en una gran potència que aspirava a dirigir la política continental europea i estendre pel continent el seu poder i la seva influència.
França: La Tercera República Democràtica (1870-1940)
La Tercera República Francesa (1870-1940) no només es va esforçar a crear i consolidar noves institucions polítiques de caràcter democràtic, sinó també a instaurar símbols i costums que unissin la població amb els principis de la Revolució del 1789.
L'Expansió dels Estats Units d'Amèrica
Les tretze colònies angleses de la costa est-nord-americana, que havien declarat la seva independència el 1776, van esdevenir l'embrió d'una nova nació.