La Segona Revolució Industrial: Innovació, Societat i Economia

La Segona Revolució Industrial: Característiques i Impacte

Característiques Clau

• Augment demogràfic: Millora de la medicina, augment de la producció i millora de la higiene.
• Èxode rural: Conseqüència de l'augment demogràfic i el creixement de l'urbanització.
• Migracions a ultramar: La població va emigrar principalment cap a Amèrica a causa de l'excés de població al camp i els baixos salaris a les ciutats per l'excés de mà d'obra, resultant en manca de feina.

Noves Fonts d'Energia

• Petroli: La seva explotació va començar el 1859 als Estats Units. La seva utilització va ser progressiva, estenent-se a usos domèstics i industrials (p. ex., calefacció).
• Electricitat: Com a nova font d'energia fàcil de transportar, va permetre la descentralització de les fàbriques, enriquint la producció i estimulant altres indústries (p. ex., comunicacions com el telèfon i el telègraf).

Noves Matèries Primeres

• Acer
• Alumini

Aquest període va potenciar la diversificació del sector industrial. Les indústries que van adquirir més força van ser la siderúrgica, seguida de la química i la metal·lúrgica.

Nous Mitjans de Transport

Creació de Canals

• Canal de Suez (1869)
• Canal de Panamà (1914)

La millora dels transports va facilitar la comunicació i el comerç. Inicialment, la bicicleta va guanyar popularitat, seguida de l'automòbil. Les invencions clau que van impulsar la producció de mitjans de transport inclouen la roda, el pedal i el pneumàtic.

L'Automòbil

El primer automòbil a utilitzar gasolina va ser el Mercedes-Benz.

Innovació Tecnològica i Indústria

Molts empresaris van reinvertir una part significativa dels seus beneficis en recerca, desenvolupament i nous invents per millorar la producció.

Indústria Química

• Fibres artificials
• Cautxú
• Adobs químics

Indústria Metal·lúrgica i Elèctrica

• Telecomunicacions
• Electrodomèstics

Nova Organització del Treball

Es van buscar noves maneres d'obtenir capital per finançar les grans inversions necessàries.

Concentració Empresarial

Les petites empreses s'associaven o s'unien per ajuntar capital i guanyar competitivitat.

Concentració Vertical

Empreses que operen en diferents fases del procés productiu es complementen mútuament.

Concentració Horitzontal

Empreses del mateix sector s'uneixen per ajuntar capital i controlar una major quota de mercat.

Aquestes associacions buscaven obtenir més capital, evitar la competència, innovar, guanyar quota de mercat i impedir una baixada dels preus. Un exemple clar és la indústria siderúrgica.

Conceptes Clau

Holding

Societat financera que posseeix capital en diverses empreses diferents per controlar-ne l'activitat.

Càrtel

Associació d'empreses del mateix sector amb l'objectiu d'eliminar la competència mitjançant acords sobre preus o producció.

Trust

Fusió de diverses empreses per crear-ne una de nova, perdent les originals la seva independència.

Monopoli

Situació de mercat on un únic fabricant o distribuïdor posseeix l'exclusivitat d'un producte o servei. També es va observar una concentració de bancs.

El Taylorisme: Organització Científica del Treball

Mètode d'organització científica del treball industrial amb les següents finalitats:

• Augmentar la producció.
• Obtenir el màxim benefici.
• Reduir els costos.

Es basava en la reducció dels moviments inútils de l'obrer, mitjançant la implementació d'una cadena de muntatge.

El procés es dividia en diferents fases de la cadena, on cada treballador s'especialitzava en una única tasca. Aquest mètode va ser aplicat per primera vegada per l'empresa Ford (fabricant d'automòbils).

Conseqüències del Taylorisme

• Deshumanització del treball: Els moviments repetitius i estandarditzats feien que els treballadors s'assemblessin a màquines.
• Esgotament dels treballadors: A causa de la repetició constant de moviments fixos.

L'augment del consum i els beneficis empresarials van impulsar la inversió en publicitat i l'oferta de crèdits bancaris per facilitar les compres dels consumidors.

L'Expansió del Comerç

• Augment del comerç interior: Impulsat pel consum de masses, especialment a les grans superfícies comercials.
• Creixement del comerç a llarga distància: Gràcies a la millora dels transports (vaixells, avions) i l'expansió de la industrialització a altres països.
• Producció en massa de béns: Va generar la necessitat de buscar nous mercats, fet que va conduir a l'imperialisme.

Les principals potències industrials (Gran Bretanya, EUA, Alemanya, Bèlgica) van obrir nous mercats i rutes comercials. La sobreproducció i la recerca de nous mercats van impulsar una política de conquesta de nous territoris, donant lloc a l'imperialisme.