De la Revolució Industrial a la Lluita Obrera: Un Resum
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,74 KB
La societat de classes
Les revolucions liberals van suprimir els privilegis de la noblesa i el clergat. La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica, on, teòricament, tothom era igual davant la llei. No obstant això, la desigualtat va persistir, especialment per raons de gènere i riquesa. La societat va deixar d'organitzar-se en estaments i va passar a dividir-se en classes socials, diferenciades principalment per la riquesa.
Les noves classes socials
- Classe alta: formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia.
- Classe mitjana: incloïa la petita burgesia, professionals liberals i petits propietaris rurals.
- Classe baixa: composta per obrers i pagesos.
Les classes baixes
El proletariat
Els teòrics marxistes van definir el grup d'obrers que treballaven a les fàbriques a canvi d'un salari amb el nom de proletariat. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures:
- Feines amb poca qualificació.
- Salaris molt reduïts, especialment per a dones i infants.
- Jornades laborals llargues, sovint de més de 12 hores.
- Ambients de treball insalubres i sense mesures de seguretat.
- Inexistència de seguretat social per a casos de malaltia, atur o vellesa.
- Incapacitat d'estalviar, la qual cosa dificultava la instrucció dels fills i impedia la millora social.
La pagesia
La situació dels pagesos era diferent segons la regió. Molts van protagonitzar un èxode rural massiu cap a les ciutats a la recerca de feina a les fàbriques.
L'aparició del moviment obrer
El moviment obrer és el conjunt d'iniciatives col·lectives dutes a terme pels treballadors assalariats per millorar les seves condicions laborals i polítiques.
Primeres accions i associacions
El ludisme
El ludisme (o antimaquinisme) va ser un moviment que va agrupar les primeres protestes dels treballadors contra les males condicions de vida i de feina. Aquestes protestes consistien en la destrucció de màquines i fàbriques, considerades les culpables de la seva situació.
El dret d'associació i els sindicats
El dret d'associació dels treballadors es va reconèixer per primera vegada a la Gran Bretanya el 1824. A partir d'aquest moment, van sorgir les primeres associacions obreres, com els Trade Unions anglesos, que van ser els primers sindicats.
Reivindicacions i repressió
L'instrument de pressió més important dels treballadors era la vaga. Amb ella, es reivindicava:
- Millora de les condicions de treball i de seguretat a les fàbriques.
- Reducció de la jornada laboral.
- Supressió del treball infantil.
- Augment dels salaris.
- Creació d'assegurances d'atur, malaltia i vellesa.
- Instauració del sufragi universal, ja que els obrers no tenien dret a vot.
La primera reacció de patrons i governs va ser la de desarticular el moviment obrer mitjançant sancions, acomiadaments i una forta repressió policial i militar de les vagues i manifestacions.
Les grans ideologies obreres
Abans de les revolucions de 1848, van sorgir dues grans ideologies que van marcar el moviment obrer:
- Marxisme: Desenvolupat per Karl Marx i Friedrich Engels. A partir de 1875, va donar lloc a la creació de partits socialistes.
- Anarquisme: Amb pensadors destacats com el francès Proudhon i els russos Bakunin i Kropotkin. Promovia la lluita a través de l'acció sindical i, en alguns casos, armada.