La Primera Revolució Industrial i el Moviment Obrer

La Primera Revolució Industrial

La primera revolució industrial va ser un període de canvis significatius en la producció i la indústria. Aquesta revolució va ser impulsada per diverses causes:

• Augment de la producció agrària: era el sector primari del qual es llaurava la població. Per tant, era necessari tenir els recursos agraris suficients per alimentar a aquesta població.
• Mà d'obra abundant: sense mà d'obra, no hi ha indústria.
• Capital: els projectes industrials necessiten diners per afrontar-se.
• Expansió del comerç: com més ens demanin, més creem, i això només és possible amb un comerç creixent.
• Innovacions tècniques: per a aquest canvi, era necessària la presència de noves màquines i eines.
• Mentalitat empresarial: la societat ha d'estar oberta a aquests canvis.
• Política favorable: el sistema polític ha d'afavorir aquests canvis.

El Moviment Obrer

El moviment obrer va sorgir com a resposta als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. A través d'un llarg procés de lluita, els treballadors van adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns. Això va donar lloc a diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com internacional.

En primer lloc, de manera espontània (ludisme) i després de manera organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per millorar les seves condicions de vida i de treball, que no eren bones.

Les teories socialistes, especialment el marxisme i l'anarquisme, van servir com a suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès que els explotava.

La consciència de classe i l'experiència organitzativa van estendre la idea de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països per defensar els seus interessos. Això va donar lloc a l'internacionalisme, que es va concretar en les dues Internacionals del segle XIX.