La Revolució Industrial i el Moviment Obrer: Segles XVIII-XIX
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,54 KB
La Revolució Industrial: Origen i Expansió
La Revolució Industrial es va estendre per diverses regions del món occidental durant el segle XIX. Va implicar l'inici d'una sèrie de novetats tecnològiques aplicades a la indústria, l'agricultura i els mitjans de transport.
Primera Revolució Industrial: Carbó i Vapor
La Primera Revolució Industrial es va caracteritzar per la utilització del carbó i el vapor, aplicats principalment en els sectors tèxtil, siderúrgic i dels transports.
Segona Revolució Industrial: Noves Energies
La Segona Revolució Industrial va introduir noves fonts d'energia i va impulsar nous sectors industrials.
La Revolució Demogràfica: Creixement Poblacional
A mitjans del segle XVIII, la població va començar a créixer de manera continuada, marcant l'inici de la Revolució Demogràfica.
La Revolució Agrària: Canvis a Anglaterra
La Revolució Agrària es va iniciar a Anglaterra al segle XVIII, quan alguns propietaris van acumular grans extensions de terres i van intentar treure'n el màxim benefici.
Societat del Segle XIX: Població i Urbanització
La societat del segle XIX va experimentar un augment significatiu de la població i una ràpida urbanització. Aquest creixement va anar acompanyat, especialment a les zones industrialitzades, d'un desplaçament massiu de la mà d'obra del camp a la ciutat per treballar a la indústria, provocant un creixement notable de les ciutats.
L'Origen del Moviment Obrer: Condicions i Respostes
L'origen del moviment obrer es troba en les males condicions de vida i de treball dels obrers. Fins a mitjans del segle XIX, el moviment obrer no va disposar d'una ideologia revolucionària que plantegés un canvi radical de societat i els instruments per aconseguir-lo.
Primeres Protestes i Sindicats
Les primeres accions de protesta van tenir un caràcter destructiu. Posteriorment, van sorgir els sindicats, que ajudaven econòmicament i donaven suport als obrers que feien alguna vaga. A la segona meitat del segle, els fracassos van portar al sorgiment del socialisme i l'anarquisme.
El Marxisme: Teoria i Principis
El Marxisme, també conegut com a socialisme científic, va ser teoritzat per Karl Marx i Friedrich Engels. Es va difondre per Europa a partir de la publicació del Manifest Comunista (1848). Es pot resumir en tres punts clau:
- La lluita de classes entre explotadors i explotats.
- La burgesia contracta els proletaris, generant desigualtat.
- La necessitat d'un partit polític socialista que, mitjançant la dictadura del proletariat, implementaria el comunisme.
L'Anarquisme: Llibertat i Comunitats
L'Anarquisme, amb figures com Mikhaïl Bakunin, defensava que l'objectiu dels obrers i dels camperols no havia de ser constituir un estat. L'objectiu era assolir l'anarquia, una societat formada per petites comunitats autosuficients i lliures de qualsevol autoritat.
La Primera Internacional (AIT): Unió Obrera
Tant el marxisme com l'anarquisme defensaven l'internacionalisme. L'any 1864, es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com la Primera Internacional. Aquesta organització va proclamar que els treballadors s'havien de mobilitzar per aconseguir alliberar-se de l'explotació que patien.