La Revolució Industrial: Orígens, Fases i Impacte Global

Orígens i factors de la Revolució Industrial

La societat preindustrial

Abans de la RI, en les societats preindustrials o de l'Antic Règim, la societat es basava en una economia agrària de subsistència i una indústria artesana poc desenvolupada, amb un comerç limitat per la lentitud dels transports i les duanes interiors.

Impulsors del desenvolupament industrial

El desenvolupament industrial va ser impulsat per canvis en la demografia, l’agricultura, la producció manufacturera, la banca, el comerç i els transports, provocant una transformació econòmica i social profunda. Aquest procés va començar al Regne Unit i es va expandir internacionalment, donant lloc a un mercat mundial.

Fases de la Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial (1780-1850) es va caracteritzar per l’ús del carbó com a font d’energia, la màquina de vapor i el model de fàbrica, amb la indústria tèxtil del cotó com a sector pioner. Posteriorment, la Segona Revolució Industrial (des de 1870) va introduir l’electricitat, el petroli i el motor d’explosió, marcant una nova fase del capitalisme.

Factors Clau de la Primera Revolució Industrial

Creixement demogràfic: un factor bàsic

La RI va anar lligada a un gran creixement demogràfic i agrícola al Regne Unit. La població anglesa es va triplicar entre 1701 (5 milions) i 1851 (17,9 milions), impulsant la industrialització gràcies a l’augment simultani de la població i dels recursos agraris.

Causes del creixement demogràfic

• Alta natalitat: afavorida per l’avanç en l’edat del matrimoni.
• Descens de la mortalitat: especialment la infantil, gràcies a: millora de la dieta per l’increment agrícola i els nous transports; avenços mèdics (vacuna contra la verola, 1796); i millores higièniques (ús de roba interior i potabilització de l’aigua).

Aquest procés es coneix com a revolució demogràfica, ja que es va passar d’un creixement lent a una expansió ràpida. A finals del segle XIX, però, la natalitat va disminuir per canvis socials, com la prohibició del treball infantil, que feia que els fills fossin una càrrega econòmica.

Les transformacions agràries

El sector agrari va ser fonamental per a l’èxit de la industrialització gràcies a la revolució agrària, iniciada al segle XVIII amb les lleis de tancament de camps (*enclosure acts*) i la introducció de millores tècniques. També hi va influir l’aparició d’empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.

A Gran Bretanya, la major part de les terres eren propietat de la baixa noblesa (*gentry*), que les arrendava a camperols, mentre que la resta pertanyia a l’alta noblesa i a propietaris lliures. Moltes terres estaven organitzades en camps oberts (*openfields*), explotacions comunals que beneficiaven els camperols més pobres.

Les lleis de tancament (Enclosure Acts)

Les lleis de tancament, aprovades pel Parlament britànic entre 1760 i 1860, van transformar aquestes terres comunals en grans parcel·les privades i tancades.

Conseqüències de les lleis de tancament

• Desplaçament de la població rural: Els camperols sense terra van emigrar a les ciutats, convertint-se en proletaris industrials.
• Augment de la productivitat agrària: Es van crear grans explotacions mecanitzades amb innovacions tècniques com la sembra en fileres (Jethro Tull), la trilladora i la recol·lectora mecànica, i l’arada de Rotherham, que permetia treballar la terra amb més eficàcia.

Aquestes transformacions van garantir una producció agrària més eficient, proporcionant aliments per a una població en creixement i mà d’obra per a la indústria.

Altres factors a Gran Bretanya

L’inici de la Revolució Industrial al Regne Unit no va ser casual. A més del creixement demogràfic i les transformacions agràries, hi van influir altres factors decisius:

• Context polític i institucional favorable: El Regne Unit tenia una monarquia parlamentària, amb un Parlament dominat per les classes mitjanes urbanes i rurals, que promovien lleis en benefici dels negocis.
• Llibertat comercial i econòmica: A diferència d’altres països, Gran Bretanya va evitar monopolis comercials i industrials, permetent un gran dinamisme econòmic. El proteccionisme agrari es va mantenir fins al 1846, quan es va aprovar la liberalització del sector agrari, impulsant la indústria i el comerç.
• Paper de la iniciativa privada: La industrialització britànica es va desenvolupar de manera espontània, gràcies a la llibertat econòmica i l’acció dels empresaris. Això la diferencia d’altres països com Alemanya, França o Rússia, on l’Estat va tenir un paper més actiu en el procés d’industrialització.

Aquests factors van convertir el Regne Unit en el bressol de la RI i en una potència econòmica mundial.

Les Indústries Pioneres de la Primera Revolució Industrial

De l'artesania a la fàbrica

A finals del segle XVIII es va produir un canvi econòmic fonamental amb l’aparició de les primeres fàbriques, que van donar origen a la indústria moderna. Això va provocar la desaparició progressiva dels tallers artesans, que només van sobreviure en la producció de béns minoritaris o de luxe.

La industrialització va anar de la mà d’una innovació tecnològica sense precedents, amb la substitució gradual de la força humana i animal per la força de les màquines en els processos productius. Inicialment, aquests avenços es van concentrar en la indústria tèxtil, seguint després amb la siderúrgia. Posteriorment, les màquines es van aplicar a altres sectors, com la mineria, els transports i l’agricultura, accelerant encara més el procés d’industrialització.

La indústria tèxtil cotonera

La indústria del cotó va ser el principal motor dels canvis industrials. A Europa, el cotó es treballava des de l’edat mitjana de manera artesanal, filant-lo a mà amb un fus. No obstant això, el fil resultant era escàs i fi, per la qual cosa sovint es barrejava amb lli per fer-lo més resistent.

L’augment de la demanda de fil més barat i de qualitat va impulsar la necessitat d’innovacions tecnològiques en el sector tèxtil, marcant el començament de la mecanització de la producció.

Innovacions tecnològiques clau

El desenvolupament de la màquina filadora *Spinning Jenny* (1764) i altres invents posteriors, com les mules, va augmentar la producció de fil. Aquesta sobreproducció va generar la necessitat de noves màquines de teixir, com el teler mecànic d’Edmund Cartwright (1785), que va millorar la qualitat, el preu i la quantitat de la roba de cotó.

La màquina de vapor de James Watt (1769) va ser essencial per a la mecanització, utilitzant vapor per moure les màquines. Aquest invent va expandir-se ràpidament, amb 500 màquines de vapor el 1800 i més de 15.000 el 1830.

La indústria cotonera es va concentrar a Lancashire, especialment a Manchester i Liverpool, i va impulsar altres sectors com la siderúrgia, la metal·lúrgia, l’agricultura i la mineria. La reducció de preus de la indústria cotonera es va veure afavorida pel desenvolupament del ferrocarril, que va abaratir els costos de transport. Aquest sistema de sectors interconnectats va convertir la indústria del cotó en el motor de creixement industrial.

La indústria siderúrgica

Durant aquest període, la siderúrgia i la metal·lúrgia van experimentar avenços importants.

Avenços tecnològics en siderúrgia

El primer va ser l'ús del carbó de coc als forns de fusió, un combustible més potent que va substituir el carbó vegetal. Tot i que es va començar a utilitzar el 1709, no es va generalitzar fins al final del segle XVIII, quan la fusta va començar a escassejar.

La introducció de la pudelació (1783-1784) per Peter Onions i Henry Cort va permetre obtenir un ferro més pur, mentre que el laminatge va facilitar el treball del ferro, millorant les tècniques de producció.

Transport, Comerç i Capital a la Primera RI

La industrialització va necessitar el desenvolupament de nous mitjans de transport, l’expansió del comerç exterior i la creació de noves tècniques financeres per acumular el capital necessari per al creixement continu de la indústria. Aquests tres elements van evolucionar de manera paral·lela i indissociable durant la RI.

La revolució dels transports

Per al bon funcionament de la indústria, es va necessitar un sistema de distribució eficient, que requeria una xarxa de transports ràpida i fiable.

Canals i carreteres

A mitjan segle XVIII, el transport era lent, així que es va construir una xarxa de canals per connectar els centres productors amb les zones industrials. Al Regne Unit, es va aconseguir 6.720 km de canals el 1858.

Les carreteres també es van millorar amb una xarxa radial al voltant de Londres i paviment empedrat, encara que moltes eren privades i de peatge. El sistema de transport terrestre habitual era la diligència.

El ferrocarril

El ferrocarril va ser una gran revolució. Tot i que la màquina de vapor es coneixia des del 1769, no es va aplicar al transport fins que els canals no van ser competitius. George Stephenson va construir la primera locomotora de vapor, la *Rocket*, que va començar a operar el 1825. El 1830 es va inaugurar la línia fèrria Liverpool-Manchester, la primera amb locomotores de vapor.

Liberalisme Econòmic i Capitalisme

La RI va permetre el pas d’una economia mercantilista a una economia liberal, basada en tres principis:

Principis del liberalisme econòmic

• Propietat privada sense limitacions.
• Lliure empresa i lliure contractació de mà d'obra, amb regulació mínima de l'Estat.
• Mercat lliure, regulat pel benefici i la llei de l'oferta i la demanda (lliurecanvisme).

Bases teòriques: Adam Smith

El principal teòric del liberalisme clàssic va ser l'escocès Adam Smith (1723-1790), autor de l'obra *Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions* (1776). Smith afirmava que l’interès individual movia les persones en l’economia i donava suport a la iniciativa privada, argumentant que l'Estat havia de reduir el seu paper, deixant que la"mà invisibl" del mercat dirigís l’economia.

L'Estat, segons Smith, només havia de mantenir la justícia, defensar el territori i realitzar obres que la iniciativa privada no feia. Creia que un mercat lliure generaria creixement continu que beneficiaria a tothom. També defensava que la riquesa provenia del treball humà, no de l’acumulació de metalls o terres, i va ser el primer a estudiar l’augment de la productivitat derivada de la divisió tècnica del treball.

El sistema econòmic capitalista

La RI va significar el triomf del sistema capitalista, basat en les teories del liberalisme econòmic. Per al funcionament de les empreses fabrils, es necessitaven grans quantitats de diners, fet que va impulsar el desenvolupament de la banca i les borses de valors.

Transformacions socials

Aquest canvi econòmic va provocar profundes transformacions socials:

• El pas d’una societat rural a una societat industrial amb gran creixement urbà.
• El pas d’una societat estamental a una societat de classes, basada en la riquesa.

Malgrat el creixement econòmic durant el segle XIX, el benestar general va augmentar de manera desigual, i les condicions de vida de certs grups, com la mà d'obra industrial, van empitjorar durant la major part del segle.

La Societat de Classes

La RI i els canvis polítics van donar lloc a una nova estructura social, on la posició es basava en la riquesa i no en el naixement. Aquesta nova societat permetia certs canvis de grup social, amb una mobilitat condicionada per la riquesa, el poder o les relacions socials i familiars.

Estructura social

Es van formar tres grans grups socials:

• Classes baixes
• Classes mitjanes
• Classes altes

Les classes baixes

Les classes baixes incloïen els sectors més pobres com jornalers, camperols sense terres i marginals socials, però el més destacable va ser l'aparició del proletariat, un grup social nou format per obrers i obreres de les noves indústries. El creixement d'aquest grup va ser possible per l'arribada de població camperola sense terres i pel gran creixement demogràfic del segle XIX. Entre 1801 i 1901, el nombre de persones treballant a la indústria al Regne Unit va passar de 4,8 milions a 16,7 milions. Els treballadors (homes, dones i infants) treballaven en fàbriques, mines i alts forns, amb condicions laborals molt dures. La mà d'obra era poc qualificada i acostumada a treballar en locals insans, amb una disciplina molt severa i contractes sense drets laborals.

Les classes mitjanes

Les classes mitjanes van mantenir els sectors tradicionals com pagesos amb terres, petits artesans i comerciants, però al segle XIX es va desenvolupar noves professions, especialment relacionades amb la indústria. Van aparèixer treballadors qualificats, com enginyers, contramestres, dissenyadors i comptables, a mesura que la indústria es feia més tecnificada. També es van generar noves ocupacions al sector serveis, com viatjants de comerç i professionals liberals (advocats, metges, professors, notaris, etc.). La dona va tardar a integrar-se en aquestes ocupacions. La creació d'estats liberals va incrementar les administracions públiques, fet que va afavorir el creixement del cos de funcionaris.

Les classes altes

Durant la RI, la noblesa va perdre la seva posició com a grup líder, tot i mantenir el seu prestigi i influència. En canvi, va sorgir la burgesia com el grup predominant, controlant el poder polític i econòmic. Aquesta burgesia estava formada per grans comerciants, industrials i propietaris de terres que aplicaven tècniques modernes a les seves explotacions agrícoles. L'empresari industrial va ser la figura més destacada de la burgesia. Aquest empresari provenia de diversos orígens socials: antics propietaris rurals, nobles emprenedors, petits comerciants, rendistes i banquers. El seu poder i influència va créixer al llarg del segle XIX. Els empresaris industrials no només eren comerciants que necessitaven vendre els seus productes, sinó també líders organitzatius amb coneixements tècnics i mercantils, imprescindibles per evitar que els seus negocis quedessin obsolets.

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Entre 1870 i 1914, Europa va viure una segona fase de desenvolupament econòmic marcada per diversos canvis. Es van utilitzar noves fonts d'energia i van sorgir noves indústries, amb avenços destacats en transports i comunicacions.

Característiques principals

• Un procés de concentració empresarial i el desenvolupament del capitalisme financer.
• Major competència en el comerç internacional.
• La pèrdua de la supremacia industrial britànica a mesura que van aparèixer noves potències industrials, tant dins com fora d'Europa.

Noves fonts d’energia i indústries

A la segona meitat del segle XIX, la relació entre investigació i empresa es va intensificar. Les invencions es van protegir mitjançant patents, i la creixent interdependència entre ciència, enginyeria i indústria va impulsar la creació de laboratoris d'investigació públics i privats. Això va donar lloc a innovacions en diversos sectors com la química, l'armament, els transports, la medicina, i també van sorgir la fotografia, el cinema i noves tècniques per conservar i distribuir aliments.

L’electricitat i el petroli

La segona fase de la Revolució Industrial va veure l'aparició de l'electricitat i el petroli com a noves fonts d'energia, desplaçant el carbó i el vapor. La innovació amb la dinamo de Gramme, la làmpada d'Edison, i els motors elèctrics van facilitar l'ús de l'electricitat en la indústria. Els transformadors i alternadors van permetre la transmissió de corrent a llarga distància. A més, l'electricitat va transformar sectors com el transport (tramvies, ferrocarrils elèctrics) i les comunicacions (telègraf, telèfon).

El petroli va començar a guanyar importància a mitjan segle XIX, especialment amb el desenvolupament de noves tecnologies de transport com els automòbils i els avions. A més, es va convertir en matèria primera per a la indústria petroquímica.

Noves indústries: siderúrgica i química

A la siderúrgia, els avenços tecnològics van permetre produir acer de millor qualitat a menor cost gràcies a la introducció del convertidor de Bessemer, el forn de Martin i Siemens, i el mètode per eliminar el fòsfor en el ferro. L'acer va permetre la fabricació de màquines, motors i estructures com ferrocarrils, vaixells i ponts. També es van desenvolupar acers especials i metalls com l'alumini, que van afavorir indústries com l'automòbil, l'aeronàutica i l'armament. A la indústria química, els avenços científics com el mètode Solvay per produir sosa i la síntesi de compostos orgànics van permetre crear colorants, explosius, fibres artificials i productes farmacèutics. La major part de la producció química, però, es va centrar en productes de base com l'àcid sulfúric, benzol, quitrà i explosius.

L’impuls dels transports i comunicacions

Durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX, es va produir un gran avenç en els transports i les comunicacions, que va generar canvis econòmics i socials. Aquest progrés va afavorir la integració dels mercats continentals i transoceànics, així com el creixement del comerç internacional i les migracions entre continents.

El ferrocarril

Els avenços tècnics de la segona meitat del segle XIX van convertir el ferrocarril en el"rei dels transport". La substitució del ferro per l'acer va millorar la resistència dels rails i la capacitat dels vagons, incrementant la velocitat i la seguretat. A més, les tarifes van baixar, fet que va fer que el seu ús fos més accessible. Al voltant de 1870, es van establir grans xarxes ferroviàries continentals que van unificar els mercats nacionals tant a Europa com als Estats Units.

Els nous mitjans de transport

A finals del segle XIX, l'aparició dels tramvies, els ferrocarrils elèctrics subterranis i l'automòbil va millorar notablement el transport urbà i va transformar l'aparença de les ciutats. Un altre invent destacat amb gran impacte social va ser la bicicleta.

El naixement de l'automòbil va estar estretament relacionat amb el desenvolupament de dos invents claus: el motor d'explosió alimentat per gasolina i el pneumàtic. Tot i que els primers prototips dataven de 1886, van passar deu anys abans que apareguessin models de laboratori, que van evolucionar ràpidament durant les primeres dècades del segle XX. Entre 1885 i 1910, la producció d'automòbils es va consolidar com un factor econòmic important.

Els Estats Units, sota el lideratge de Henry Ford, van dominar la producció massiva de cotxes amb motors de gasolina, i a la dècada de 1920, la indústria es va expandir a Europa (Renault, Daimler). Des de 1914, es va poder parlar d'una nova indústria de gran escala econòmica.

En aquesta època també va començar el desenvolupament de l'aviació, amb la invenció de l'aeroplà per part dels germans Wright el 1903. Tanmateix, el seu avenç significatiu no va arribar fins a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), que va accelerar el progrés de l'aeronàutica per motius militars.

Les telecomunicacions

Els progressos en les comunicacions també van tenir un gran impacte, tant social com econòmic. Aquest progrés va ser degut a l'electricitat, base de totes les telecomunicacions.

Les noves potències industrials

El 1870, el Regne Unit era el principal productor mundial de manufactures, però el 1913 va ser superat pels Estats Units i, en menor mesura, per Alemanya. Aquests dos països van emergir com a líders en els sectors clau de la Segona Revolució Industrial: siderúrgic (acer), químic i elèctric. Tot i això, el Regne Unit va aconseguir mantenir el seu lideratge econòmic i comercial fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.

Estats Units

A finals del segle XIX, els Estats Units van experimentar una industrialització ràpida, convertint-se en la principal potència industrial mundial. Diversos factors van contribuir a aquest creixement, com l'augment de la població (gràcies a les migracions), l'abundància de recursos naturals (com minerals i terra fèrtil), i una xarxa ferroviària extensa que va facilitar la integració del mercat nacional.

A més, el país es va dividir geogràficament en regions especialitzades: l'oest agrícola, el nord-est industrial i el sud-est productor de matèries primeres. Els Estats Units també van adoptar noves tècniques de producció com el taylorisme i el fordisme, que van impulsar la producció en massa i la fabricació estandarditzada de productes.

Les grans empreses industrials van prendre forma a través de trusts, amb exemples com United States Steel (acer), Standard Oil (petroli), General Electric (electricitat), Western Union (telègraf) i Ford Motor Company (automòbils). El govern va aprovar lleis antitrust (com la Llei Sherman de 1890), però no van poder evitar el domini d'aquestes corporacions en els sectors claus de l'economia.

Aquest conjunt de factors va fer que els Estats Units es consolidessin com la primera potència industrial del món a principis del segle XX.

Alemanya

A partir de 1900, Alemanya es va consolidar com la segona potència industrial mundial, ocupant el segon lloc en el comerç internacional el 1913. Els factors clau per a la seva ràpida industrialització inclouen:

• Millora dels transports: la xarxa ferroviària i la flota comercial es van expandir considerablement.
• Aplicació de noves tècniques: es va implementar una organització científica de la producció.
• Política proteccionista: el govern va protegir els grans terratinents i empresaris siderúrgics, afavorint la concentració industrial i financera.
• Concentració industrial i financera: els grans cartels i bancs van ser fonamentals per crear grans empreses en sectors com l'acer (Krupp, Thyssen), la química orgànica (Bayer, Hoechst, Basf) i l'electricitat (Siemens, AEG).

Aquesta combinació de factors va ser essencial per al creixement de la indústria alemanya a principis del segle XX.

Conceptes econòmics clau

Trust

Trust: concentració o fusió de diverses empreses que es dediquen a una mateixa activitat econòmica per crear una corporació gegantina. Tenen com a objectiu eliminar la competència i dominar el mercat.

Proteccionisme

Proteccionisme: doctrina econòmica que recomana protegir la producció nacional enfront de la competència dels productes estrangers, gravant (aranzels elevats) les importacions i afavorint les exportacions.

Càrtel

Càrtel: coalició temporal entre diverses empreses de la mateixa activitat econòmica amb l'objectiu d'eliminar la competència i monopolitzar el mercat.

La primera mundialització de l’economia capitalista, 1870-1914

En aquesta etapa, l'economia va començar a funcionar a escala mundial. Les noves formes d'organització de les empreses, la llibertat de moviments de capital i d'intercanvis, i la implantació del patró or van ser les claus de la «mundialització» de l'economia.

La nova organització de la producció

Per fer front a la competència, les empreses van adoptar diverses estratègies:

Estratègies empresarials

• Transformació en societats anònimes: Per aconseguir més finançament i invertir en innovacions, moltes petites empreses es van convertir en societats anònimes.
• Concentració empresarial: Va augmentar a països com Alemanya, Estats Units i Japó. Hi va haver dues formes principals: Horizontal (Fusionar empreses del mateix sector) i Vertical (Integrar diferents etapes de producció dins de la mateixa empresa).
• Aquest procés va donar lloc a pràctiques monopolistes, com cartels, trusts, zaibatsus i holdings, per controlar els preus i eliminar la competència.
• Capitalisme financer: Els bancs es van involucrar més en la indústria, finançant a llarg termini i negociant amb valors industrials. Això va fusionar el capital industrial i bancari, creant un sistema de capitalisme financer.

Aquestes estratègies van permetre que les grans empreses fossin més competitives, però també van posar en perill la lliure competència.

Concentracions i holding

Concentració vertical

Una empresa controla totes les etapes del procés productiu d'un producte. Per exemple, en la indústria de l'automòbil, una empresa pot adquirir altres que fabriquin peces, transportin materials i distribueixin els vehicles als punts de venda. Així, té el control de tot el procés, des de la producció fins a la venda, i pot reduir costos i millorar l'eficiència.

Concentració horitzontal

Una empresa es dedica a comprar altres empreses del mateix sector. Per exemple, si una empresa fabricant de pneumàtics compra totes les altres empreses de pneumàtics, monopolitza el mercat, controlant la producció i fixant els preus sense competència.

Holding

Un holding és una societat financera que controla altres empreses mitjançant l'adquisició de les seves accions, ja sigui la totalitat o la majoria. Així, el holding pot influir en les decisions d’aquestes empreses i controlar diverses indústries o sectors amb un sol grup financer.