La Revolució Industrial: Orígens, Impacte i Moviment Obrer

La Revolució Industrial: Orígens i Impacte

Les Bases de la Revolució Industrial

Què és la Revolució Industrial?

El terme Revolució Industrial designa un conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques iniciades a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII. La Primera Revolució Industrial es caracteritza per la utilització del carbó i el vapor (sectors tèxtil, siderúrgic i transports) i per la implantació d’un capitalisme basat en el liberalisme econòmic. Posteriorment, es desenvolupa la Segona Revolució Industrial (1870), durant la qual apareixen l’electricitat i el petroli, nous sectors industrials i una organització econòmica basada en grans empreses.

La Revolució Demogràfica

A partir de la segona meitat del segle XVIII, la població va sortir de l’estancament i va començar a créixer de manera continuada. Aquest creixement demogràfic es va iniciar amb la desaparició de les mortalitats catastròfiques periòdiques. El descens de la mortalitat es va deure a les millores en les tècniques agrícoles, en la higiene i en els transports que es van produir.

La Revolució Agrària

Es va iniciar quan alguns propietaris van acumular grans extensions de terres i van intentar treure’n el màxim benefici. Això va implicar:

• L'abandó del guaret
• Noves tècniques de conreu
• Noves eines
• Especialització
• Nous conreus

La productivitat va augmentar i els propietaris van obtenir molts beneficis, mentre que molts camperols, petits propietaris i jornalers es van arruïnar o es van quedar sense feina.

El Carbó i la Màquina de Vapor

L’invent que va revolucionar la indústria va ser la màquina de vapor (James Watt, 1769), que transformava en moviment la pressió produïda pel vapor, aconseguit escalfant aigua mitjançant la combustió del carbó. Es va aplicar a les màquines tèxtils (1785) i, posteriorment, a la siderúrgia i als transports.

La Revolució Industrial a Anglaterra

La Indústria Tèxtil

La primera innovació tècnica important es va donar en els telers, que amb l’aparició de la llançadora volant van augmentar la capacitat productiva. La rapidesa amb què treballaven va impulsar a millorar el sector del filat. Així, van aparèixer un seguit de novetats tècniques que van millorar molt la resistència del fil i van augmentar-ne la producció. A la fàbrica, una sola màquina de vapor transmetia un moviment continu a tots els fusos i telers. La producció tèxtil va sofrir un augment espectacular i els teixits s’exportaven a l’imperi colonial britànic i a la resta d’Europa.

La Siderúrgia

La indústria del ferro, o siderúrgia, és un sector fonamental per al desenvolupament d’altres indústries i del ferrocarril. A Anglaterra, va experimentar un gran creixement a partir de 1840, moment en què va augmentar molt la demanda i es va generalitzar la utilització del carbó mineral. La indústria del ferro va dirigir la producció a la demanda creixent de maquinària per a la indústria tèxtil i l’agricultura i, sobretot, per als nous transports. La indústria siderúrgica va rebre un gran impuls el 1855, any en què les noves tecnologies van permetre l’obtenció de l’acer, material molt més durador que el ferro.

La Revolució dels Transports

El transport era fonamental per a portar el carbó a les fàbriques i comercialitzar els productes agrícoles i industrials. Les primeres innovacions van consistir en la construcció de camins i xarxes de canals. Però l’autèntica revolució interior va arribar amb el ferrocarril (1829). La construcció del ferrocarril requeria un sector siderúrgic ben desenvolupat i grans quantitats de capital. Per això, es van constituir companyies per accions que aplegaven les aportacions dels nombrosos inversors. El ferrocarril va incrementar la rapidesa i la capacitat de transport de mercaderies i de persones. D’aquesta manera, van augmentar els intercanvis (baixada de preus i augment del consum).

L’Expansió de la Revolució Industrial i el Capitalisme

L’Extensió de la Industrialització

A la primera meitat del segle XIX, la Revolució Industrial es va iniciar a l’Europa atlàntica i central (França, Bèlgica i, posteriorment, Alemanya, Països Baixos i Suïssa). L’economia dels estats de l’Europa mediterrània va continuar sent bàsicament agrària, tot i que la industrialització va arribar al nord d’Itàlia, a Catalunya i al País Basc. A l’Europa oriental es va mantenir l’economia de l’Antic Règim. Fora d’Europa, només els Estats Units i el Japó es van industrialitzar.

El Funcionament del Sistema Capitalista

Es basa en els principis de la doctrina anomenada liberalisme econòmic, que van ser formulats per l’economista escocès Adam Smith en l’obra Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions (1776). Les idees fonamentals són:

• Els preus dels productes varien segons les lleis del mercat: quan l’oferta és superior a la demanda, els preus disminueixen, però quan l’oferta és inferior a la demanda, els preus augmenten.
• Com que els preus es regulen tot sols, els governs no han d’intervenir en l’economia i han de respectar la llibertat de fabricació i compravenda.

La industrialització va generalitzar una nova forma d’organització econòmica (l’empresa capitalista) i del treball (la fàbrica). Quant al finançament de l’empresa capitalista, les indústries tèxtils es van crear amb capitals individuals, ja que la inversió inicial no havia de ser gaire elevada. En canvi, els sectors siderúrgic o ferroviari requerien una forta inversió inicial i per això es van generalitzar les companyies per accions.

La Societat del Segle XIX i l’Origen del Moviment Obrer

Augment de la Població i Urbanització

L’augment de la població anava acompanyat, allà on hi havia industrialització, d’un desplaçament de la mà d’obra del camp a la ciutat per treballar en la indústria. D’aquesta manera, es va produir un gran creixement de les ciutats, però es van accentuar les desigualtats socials, ja que van aparèixer barris obrers amb habitatges petits i mal condicionats.

Les Noves Classes Socials

Paral·lelament a la industrialització, s’anava imposant una nova divisió social en la qual el criteri de diferenciació era estrictament econòmic. La classe dominant era la burgesia, propietària de la terra, de la indústria i del capital. A l’altre extrem, les classes populars les formaven els camperols i els treballadors de les fàbriques, anomenats obrers o proletaris.

L’Origen del Moviment Obrer

Les males condicions de vida i de treball dels obrers van fer aparèixer diversos moviments de protesta. Les primeres accions van tenir un caràcter destructiu:

• Alguns obrers van començar a destrossar màquines perquè pensaven que eliminaven llocs de treball (ludisme).

Els primers sindicats tenien dues funcions principals:

• Ajudar econòmicament els obrers afiliats al sindicat que no cobraven quan no podien treballar.
• Donar suport als obrers que feien vaga.

Inicialment, les associacions obreres eren il·legals i els governs les perseguien.

El cartisme, un moviment d'associacions obreres angleses, va pensar que la millor manera d’introduir canvis era aconseguir representació política al Parlament i intervenir en l’elaboració de les lleis. Però no van tenir èxit a causa de les divisions internes i per la negativa dels partits polítics burgesos a introduir el sufragi universal.

Per altra banda, alguns pensadors també van formular una crítica radical del sistema capitalista i van proposar nous models de societat, més justos i solidaris. Els primers que van desenvolupar aquestes teories s’anomenaven socialistes utòpics.

Marxisme, Anarquisme i la Primera Internacional

El Marxisme

El socialisme o marxisme, teoritzat per Karl Marx i Friedrich Engels, es va difondre per Europa a partir de la publicació del Manifest Comunista (1848). La teoria marxista es pot resumir en tres aspectes bàsics:

• Al llarg de la història de la humanitat sempre hi ha hagut explotadors i explotats, és a dir, lluita de classes. Una minoria ha monopolitzat la riquesa i els mitjans de producció i s’ha aprofitat del treball de la majoria.
• La industrialització imposa una nova forma d’explotació: els burgesos contracten els proletaris i s’aprofiten del seu treball, perquè els paguen un salari baix, mentre es queden amb els beneficis del que els treballadors produeixen.
• Els obrers s’agrupen al voltant d’un partit polític socialista i promouen una revolució per aconseguir el poder polític de l’Estat (dictadura del proletariat).

L’Anarquisme

El principal teòric de l’anarquisme, Mikhaïl Bakunin, defensava l’abolició de la propietat privada, però pensava que els obrers i els camperols havien de lluitar per l’abolició immediata de l’Estat i de tota autoritat o poder polític. L’objectiu final era assolir l’anarquia: una societat formada per petites comunitats autosuficients, basada en la llibertat individual, la propietat col·lectiva i en la inexistència d’autoritats.

La Primera Internacional (1864-1877)

El marxisme i l’anarquisme defensaven l’internacionalisme: la situació d’opressió era la mateixa arreu del món i els enemics eren els burgesos.

L’any 1864, a Londres, es va fundar l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), també coneguda com a Primera Internacional. Va proclamar que els treballadors s’havien de mobilitzar per aconseguir alliberar-se de l’explotació que patíen. Però el 1870, l’AIT va entrar en crisi, ja que els anarquistes, contraris a l’acció política i defensors de la llibertat individual, acusaven els marxistes d’autoritaris. Al seu torn, els marxistes pensaven que aquests eren individualistes i ingenus. Al congrés de la Haia (1872), els anarquistes van ser expulsats de la Internacional.

La Segona Internacional i l’Evolució del Socialisme

La Reorganització de la Internacional

A partir de 1880, van començar a sorgir partits polítics i sindicats d’orientació socialista. Amb aquests fonaments, es va assajar una nova temptativa de coordinació del moviment obrer a escala mundial: la Segona Internacional. En el congrés de fundació (París, 1889), es va acordar la celebració d’una Diada Internacional del Treball cada primer de maig amb l’objectiu de reivindicar la jornada laboral de vuit hores.

El 1907 es va celebrar la primera Conferència Internacional de Dones Socialistes i es va crear la Federació Internacional de la Joventut Socialista. Els socialistes van condemnar l’imperialisme i l’explotació que patien les persones dels països colonitzats. De tota manera, la Internacional no va poder evitar l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914), cosa que va provocar el trencament de la Segona Internacional, ja que alguns partits socialistes van optar per donar suport al govern del seu país.

L’Aparició de la Socialdemocràcia

Les condicions de vida i de treball dels obrers dels països desenvolupats milloraven. Això va fer que molts militants i moltes organitzacions socialistes abandonessin l’objectiu de dur a terme una revolució violenta.

L’Evolució de l’Anarquisme

El moviment anarquista es va dividir en dues tendències principals:

• L’anarcocomunisme: contrari als sindicats i partidari del terrorisme individual, concretat en atemptats contra autoritats polítiques i empreses.
• La tendència majoritària, l’anarcosindicalisme, que combinava un objectiu final revolucionari i una pràctica quotidiana basada en la lluita sindical.