Revolució Industrial i Pensament Social al Segle XIX

La Revolució Industrial i el Canvi Social al Segle XIX

El segle XIX a la Gran Bretanya va començar la Revolució Industrial, que va suposar un canvi polític, econòmic i social. De sobte, una societat que era sobretot agrícola, va passar a ser urbana. Una millora en l’agricultura va fer que hi hagués excedents i que es comencés a invertir en indústria els diners que els amos de les terres guanyaven. Va créixer molt la població i sobrava gent al camp. Aquesta gent va emigrar a la ciutat que de cop es va trobar amb mà d’obra barata i abundant. Va néixer el capitalisme i amb ell una societat classista. Les dues classes socials que van aparèixer van ser la burgesia, que eren els amos de les fàbriques i tenien els diners, i el proletariat, que vivia en condicions molt dures i sense cap mena de seguretat laboral.

El Pensament de Karl Marx i l'Alienació

Pensadors com Karl Marx, espantats i indignats per la precarietat de la vida dels obrers van començar a estudiar el fenomen. Marx va parlar de l’alienació dels proletaris. Aquests s’havien convertit en un mitjà de producció més. El que valia era el seu treball, no la seva vida. Alienar vol dir que van perdre moltes de les qualitats que els permetien ser persones, es van fer estranys a la seva pròpia naturalesa.

El Comunisme com a Solució

Ell va proposar un nou sistema econòmic i polític que va anomenar comunisme. Va construir tota una teoria per canviar la manera de produir. Va intentar que els treballadors prenguessin consciència de classe, que tinguessin present que els altres eren molt rics, però que ells eren molts i que aquesta era la seva força. Un cop aconseguit el primer pas estarien preparats per fer la revolució comunista. En un primer moment haurien de fer una dictadura del proletariat, que vol dir que els comitès obrers haurien de gestionar les empreses i tots els mitjans de producció. Superada aquesta etapa s’arribaria al comunisme de veritat que suposaria la desaparició de la propietat privada i la de les classes socials.

La Sospita i Altres Pensadors

Aquesta proposta va ser el final d’un procés que va començar amb la sospita de Marx al principi del seu pensament que els valors i els conceptes que defensava la filosofia tradicional havien estat superats i ja no eren vàlids en aquell moment. Freud, analitzant la ment (conscient, inconscient i subconscient) i Nietzsche (que volia acabar amb la cultura cristiana occidental i crear nous valors de vida) són els altres dos grans pensadors de la sospita. Amb el comunisme, Marx va donar un sentit pràctic a la seva teoria.