La Segona Revolució Industrial i la Revolució Russa

La Segona Revolució Industrial

Es coneix amb aquest nom la sèrie de canvis que va patir l’indústria fins a l’últim terç del segle XIX i que es van produir nombroses transformacions en la vida de les persones.

La Segona Revolució Industrial es caracteritzà per la millora de la producció gràcies a la incorporació de noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli, l’obtenció de nous materials com l’acer i l’aplicació de noves formes de treball com l’automatització i el treball en cadena. A més, va sorgir un nou tipus de capitalisme: el capitalisme financer, fruit de les grans inversions realitzades amb els beneficis que havia aportat el primer esclat industrial i els diners procedents de la banca.

Els canvis produïts van ser:

• Aparició de nous sectors industrials (químic, elèctric)
• Noves matèries primeres com el petroli
• Ocupació de noves formes d'energia com el motor d'explosió
• Nous materials (alumini), aliatges i tècniques (cromats, niquelats...) i productes sintètics (plàstics)

Revolució Russa

La Revolució Russa es donà en un moment en què el vell imperi tsarista rus es trobava en plena decadència política i econòmica, hi havia molts sectors de la població, de fet, la immensa majoria, que es trobaven descontents amb la situació i amb la pobresa general, gràcies a l’impuls de líders revolucionaris, van dur a terme una de les Revolucions més importants de la història.

Situació política

Mentre que les demés potències europees des del darrer terç del s. XIX havien iniciat el seu desplegament i la seva progressiva introducció en sistemes polítics democràtics (amb alguna excepció, com és el cas de l’imperi austrohongarès), Rússia seguia immersa en una autocràcia tsarista, per tant ens trobem en una situació política marcada per l’absolutisme monàrquic en què el tsar tenia un poder que provenia de Déu.

El país estava immers en una situació molt endarrerida si la comparem amb les demés potències europees, això es constata en el fet que la monarquia absolutista dels tsars, de la família Romanov, era vigent a Rússia des del s.XVI.

Situació econòmica

Des del punt de vista econòmic, Rússia també anava amb retràs respecte la resta d’Europa i del món.

Rússia era un país bàsicament agrari amb molta pobresa i una industrialització lenta. Dins el sector agrari hi havia un gran descontent per la pobresa generalitzada i per la situació social dels pagesos, que es veien dins una estructura jeràrquica d’origen medieval: la feudal. A més, al camp rus va viure pràcticament al marge de les transformacions i innovacions agrícoles que es van produir en altres Estats europeus.

Causes

-Una primera causa es troba en la situació social que tenia la major part del país, hi havia un descontent generalitzat per la pobresa, per la nul·la representació política...

-Hi havia crisis polítiques, per exemple, la guerra russojaponesa en què Rússia va sortir perdent (1905) demostrava la feblesa militar del país.

-La Revolució del 1905 és una prova clara de la inestabilitat política de la Rússia tsarista: aquest any hi hagué diverses revoltes entre els obrers, els camperols, etc. Hem de tenir en compte, que a més d’un sistema polític autocràtic, a més de la pobresa i altres elements, no existia la llibertat de premsa, de reunió, de vaga, la jornada laboral era excessiva, etc.