Revolució Industrial: Transformació i Impacte

La Revolució Industrial

Un nou model econòmic: el capitalisme

La Revolució Industrial va obrir un període de creixement econòmic sense precedents, durant el qual es va implantar un nou model econòmic: el capitalisme. Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII, es va estendre per Europa, els Estats Units i el Japó, de manera no homogènia ni simultània (diferents temps, diferents ritmes).

Antecedents: la protoindustrialització

Els antecedents d'aquesta primera Revolució Industrial els trobem en la protoindustrialització, període previ (segles anteriors) en què es van donar les condicions que van permetre l'inici d'aquest procés d'industrialització: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnològic, mobilitat de capitals, etc.

Transformació dels sistemes de producció

Entre 1740/80 i 1850 es va produir una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial. Les màquines van substituir la feina manual i els antics artesans van donar pas a obrers concentrats en grans fàbriques. A més, una nova font d'energia, el vapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans de transport (el ferrocarril).

El concepte de Revolució Industrial

Els dos termes són, en realitat, erronis: revolució (concepte pres de la política), perquè, en realitat, es va tractar d'un procés de llarga durada, no sobtat, i industrial perquè els canvis van afectar més enllà de la indústria: l'agricultura, la població i la societat en general. No obstant això, aquest concepte ens permet comprendre la importància i transcendència dels canvis.

Factors impulsors de la industrialització

La Revolució Industrial, denominació que inclou fenòmens molt diversos, va transformar la vida de les persones, les relacions entre els pobles i l'estructura de les societats. Es pot considerar que són quatre les bases de la Revolució Industrial:

• Creixement demogràfic (la població creix de pressa). Aquest creixement demogràfic no es pot entendre sense un augment dels recursos alimentaris (= revolució agrícola)
• Unes matèries primeres, imprescindibles per satisfer les necessitats d'aquesta població creixent
• Noves fonts d'energia per transformar aquestes primeres matèries
• La mecanització

La revolució agrícola

L'augment de la producció d'aliments va ser possible gràcies a dues grans transformacions: la privatització del sòl i l'aplicació de noves tècniques i nous mètodes de conreu. La Revolució Industrial va posar fi a la propietat senyorial i als béns comunals, característics de l'Antic Règim, i la terra va passar a ser una propietat privada amb el tancament de les terres comunals (openfields) que van comportar la privatització de la propietat mitjançant les Enclosure Acts (lleis de tancament de terres). Aquesta individualització de la terra va estimular els conreadors a introduir millores tècniques per augmentar la producció i obtenir així més beneficis.

La mecanització i el sistema fabril

La mecanització i la introducció de noves fonts d'energia van impulsar la generalització del sistema fabril de producció. Aquest sistema consisteix en la concentració d'obrers i màquines en les fàbriques, on es produeix la divisió del treball, és a dir, cada obrer fa només una petita part de la cadena de producció. Els primers canvis revolucionaris pel que fa a la producció van començar a la Gran Bretanya i van afectar primer la indústria tèxtil i més endavant la indústria siderúrgica.

Innovacions en la indústria tèxtil

Una primera innovació de la indústria cotonera va ser la llançadora volant de Kay (1733), que va augmentar la velocitat de fer el teixit i l'amplada de les peces. Més endavant es van fabricar noves màquines de filar, que van augmentar la quantitat de fil produït pel filador. Finalment, el teler mecànic (1785) va completar el procés de mecanització tèxtil.

BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña

Un teixidor manual molt bo, de 25 a 30 anys d'edat, podia teixir per setmana dues peces de nou vuits de tela de camisa, de 24 iardes de longitud cadascuna, i d'una trama de cent fils per polzada(...). El 1823 un teixidor de 15 anys que atendís dos telers mecànics, podia teixir set peces semblants en una setmana. El 1826, un teixidor de 15 anys, al capdavant dels telers mecànics, podia filar per setmana dotze peces semblants, i alguns podien fer fins a quinze. El 1833 un teixidor de 15 a 20 anys, ajudat per una nena d'uns dotze, al capdavant de quatre telers mecànics, podia filar en una setmana divuit peces d'aquest tipus, i alguns podien arribar fins a 20.