La Revolució Industrial: Transformacions Econòmiques i Tecnològiques

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,49 KB

La Revolució Industrial (R.I) és un conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques que neix a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII. Va suposar un canvi radical en la manera de produir i en la societat.

Característiques de la Revolució Industrial

  • Canvi de l'economia: del model agrícola a l'economia industrialitzada.
  • Noves tecnologies: canvi en l'organització del treball.
  • Aparició de noves classes socials: creixement demogràfic i nou sistema de producció.

Capitalisme

El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure no planificat que té com a objectiu obtenir el màxim benefici individual. Els propietaris intenten maximitzar el benefici, mentre que el proletariat busca salaris més alts.

Revolució Agrícola

La revolució agrícola va portar noves innovacions com:

  • Noves màquines i eines.
  • Nova estructura de propietat.
  • Tancament de terres comunes (open fields).
  • Privatització de terres (Enclosure Acts).
  • Sistema Norfolk: combina el conreu de cereals amb plantes farrageres, permetent suprimir el guaret.

Les plantes com naps, trèvols i alfals ajudaven a fixar nitrogen al sòl, augmentant la producció de farratges. Tot això va fer possible l'augment de la població, amb els camperols convertint-se en proletariat industrial.

Augment de la població

El creixement demogràfic va ser elevat, amb la natalitat passant del 32% al 37% i la mortalitat disminuint. L'esperança de vida era de 52 anys.

Mecanització i Sistema Fabri

La mecanització va suposar la substitució de fonts animades per inanimades, provocant la ruïna d'artesans i l'aparició del sistema fabril (producció en sèrie). Les primeres màquines apareixen en el sector tèxtil amb:

  • Llançadora volant.
  • Noves filadores.
  • Telers mecànics.

S'utilitzava energia hidràulica (aigua).

Carbó i Ferro

El carbó va ser el combustible del segle XIX que va alimentar la màquina de vapor i va tenir un paper important en la siderúrgia. El primer era el carbó vegetal i el segon el carbó mineral.

Processos de Fabricació
  • Puddelació: tractament del ferro on es transforma en ferro colat i dolç, més pur i sense carboni.
  • Laminació: fabricació de plaques de ferro o lingots.

El procés de Bessemer va permetre convertir el ferro fos en acer (1856). Va iniciar la fabricació de maquinària i la creació de la xarxa ferroviària (1830).

Sectors Industrials

  • Indústria química: producció d'àcid sulfúric.
  • Metal·lúrgia.
  • Construcció.

Nous Transports

Era un objectiu molt important per Anglaterra. Stephenson, el 1829, va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d'anar sobre rails. Al 1807, apareix el primer vaixell de vapor pel riu Hudson.

Impuls del Mercat

La millora de les infraestructures i del transport va fer que s'implantés l'economia del mercat, amb l'expansió del comerç britànic cap al mercat exterior. La transformació més important va ser el desenvolupament del mercat interior, que va afavorir els intercanvis, passant d'un intercanvi local a un internacional i nacional.

Industrialització del Continent

La industrialització es va estendre per Europa a finals del segle XVIII i XIX, desenvolupant-se als EUA i Japó, amb transformacions econòmiques a Bèlgica i França.

Liberalismes Econòmics

Els principis econòmics del liberalisme es van elaborar al segle XVIII per un conjunt de pensadors britànics que formaven el que es coneix com a escola clàssica. Els representants de l'escola són:

  • Adam Smith: defensava la supremacia de l'individu davant dels estaments o grups organitzats i considerava que la recerca de l'interès propi era el motor del desenvolupament econòmic.
  • David Ricardo: afirmava que, com que el treball era una mercaderia, els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible.
  • Thomas Robert Malthus: sostenia que el creixement de la població desequilibraria la relació amb els recursos disponibles, empitjorant el nivell de vida de la majoria.
  • John Stuart Mill: va contribuir a la teoria liberal.

Entradas relacionadas: