La Revolució Liberal i les seves conseqüències a Espanya

LA REVOLUCIÓ LIBERAL A ESPANYA

DESAMORTITZACIÓ = REFORMA AGRÀRIA

Objectius:

• Posar terres en mans dels sectors més dinàmics.
• Guanyar suport al procés de revolució liberal i afeblir l'oposició.
• Solucionar urgències de la Hisenda Pública: dèficit públic, deute i despeses militars (1836).

Resultats:

• Concentració de la propietat en mans d'una oligarquia agrària (vella aristocràcia + nova burgesia).
• Poc canvi tècnic en l'agricultura (però més especialització en productes comercials).
• Terra cultivada, ↓ ramaderia, ↓ rendiments (terres menys fèrtils), crisis de subsistència continuen fins al final del s. XIX.

Conseqüències:

1. Econòmiques:

• Creixement lent de la producció agrària en comparació al de la població (fam).
• Creixement lent de la demanda de manufactures (pobresa pagesos).
• Fortalesa oligarquia agrària (nobles i burgesos) → interessos industrials subordinats als agraris.
• Creixement lent de la industrialització fins al s. XX.

2. Socials:

• Proletarització dels pagesos (creixen els treballadors assalariats), especialment al sud d'Espanya: latifundis, molts pagesos i molt pobres.
• Conflictivitat social al llarg del s. XIX i XX (aixecament de pagesos i intent de reforma agrària que acaba amb la Guerra Civil).
• Només la gran emigració rural (1950-60) pot reduir la subocupació, però fins a l'actualitat han hagut de continuar.

REFORMA FISCAL (comença amb la Llei de Mon-Santillán, 1845)

• Reforma tardana.
• Lleuger augment d'ingressos per impedir el dèficit.
• Deute = - pressupost. El servei del deute absorbia el pressupost de la despesa pública → caiguda de la Hisenda Pública.

Com es va evitar la caiguda de la Hisenda Pública?

1. Arranjaments:

Quan el servei del deute portava a la Hisenda Pública al col·lapse, el govern imposava la conversió forçada del deute (interès més baix o nominal).

Conseqüències:

• Desconfiança amb l'Estat. Els creditors ho havien d'acceptar per cobrar alguna cosa.
• Espanya perdia la possibilitat d'aconseguir crèdit amb altres països.

2. Banc d'Espanya (1874):

Quan el govern espanyol ja no podia aconseguir més préstecs o vendre més propietats (desamortització), va donar el monopoli d'emissió al Banc d'Espanya per aconseguir un prestamista incondicional.

Per què la reforma fiscal va ser un fracàs?

1. Sistema fiscal molt regressiu (creava molta desigualtat, la major part dels impostos eren indirectes sobre el consum, els empresaris feien frau i evadien impostos).
2. No evitava el dèficit i l'endeutament.
3. La despesa pública tenia molt poc pressupost (el sistema espanyol no podia fer obres públiques ni oferir serveis necessaris per al desenvolupament econòmic).