La Revolució Russa de 1917: Del Tsarisme a la URSS

Revolució Russa: Origen i Impacte Global

La Revolució Russa és un procés revolucionari de transformació política que va patir Rússia entre finals del segle XIX i principis del XX. Aquesta Revolució va suposar:

• La caiguda del tsarisme o monarquia absoluta dels tsars (sistema propi de l’Antic Règim).
• La instauració del primer règim socialista del món, amb l'aparició de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
• La conversió de la URSS en una gran potència econòmica, basada en l'autoritarisme del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

A partir d'aquest moment, els estats del món es dividirien en dues concepcions irreconciliables i diferents, donant lloc a la bipolarització de la política mundial: el sistema liberal capitalista i el comunisme.

Antecedents de la Revolució Russa

Durant la segona meitat del segle XIX, Rússia era un enorme imperi governat de manera autoritària pels tsars de la dinastia Romanov. Mentre a bona part d’Europa triomfava el liberalisme i es desenvolupava el capitalisme industrial, a Rússia persistia un gran retard polític i econòmic.

El Tsarisme i els seus Pilars

El tsarisme es mantenia gràcies a tres pilars fonamentals:

• L'Església Ortodoxa.
• Un exèrcit poderós.
• Els alts càrrecs de l’administració, ocupats per la noblesa (privilegiats).

La política del tsarisme es basava en l'expansió territorial cap a l’est i la russificació de tots els pobles que anaven trobant al seu territori (especialment a les zones del Caucas i el Turquestan). La societat era majoritàriament rural i el sistema feudal continuava funcionant.

Reformes del Tsar

El tsar va impulsar una sèrie de reformes:

• Reforma agrària: Va alliberar els pagesos, però els va imposar una hipoteca, fet que va propiciar l'aparició d'una petita burgesia rural (els kulaks).
• Reforma de la indústria (1890-1913): Es va dur a terme amb capital estranger, sobretot francès, i va incloure la construcció del ferrocarril.

Malgrat que el tsar va abolir la servitud i la vinculació l'any 1861, no es va aconseguir una agricultura comercial, no es va frenar la tensió social i la misèria era generalitzada, provocant un important èxode rural.

L'Oposició al Règim Tsarista

A principis del segle XX, el malestar social i polític era creixent. Les principals causes eren:

• El descontentament dels camperols, defraudats per la reforma agrària.
• L'atur i la misèria entre el nou proletariat industrial.
• Les minories dels sectors liberals i estudiantils, que volien aconseguir règims polítics similars a les democràcies occidentals (burgesos).

Grups i Ideologies de l'Oposició

La composició social i ideològica de l'oposició al tsarisme era diversa:

• Nihilistes: Reivindicaven els sectors pagesos.
• Anarquistes o anarcocomunistes.
• Populistes o narodniki.
• PSR (Partit Socialista Revolucionari) o eserites: Defensaven el socialisme moderat. El seu líder era Kerenski.
• Ideologia de la II Internacional (socialisme marxista o comunisme):
  • Bolxevics (majoritaris): Defensaven la revolució socialista. El seu líder era Lenin.
  • Menxevics (minoritaris): Desitjaven una revolució burgesa.
• Moviments liberals: D'origen burgès.
  • KDT (Partit Constitucionalista Demòcrata) o Cadets.

La Revolució de 1905

L'any 1905, Rússia es va embarcar en un conflicte bèl·lic, la Guerra Russojaponesa, en la qual fou derrotada a l’Extrem Orient quan va intentar conquerir Manxúria.

Les manifestacions i vagues pacífiques davant del Palau d’Hivern van ser reprimides amb gran violència, esdevenint el conegut Diumenge Sagnant. Aquest fet va provocar la revolta dels soldats.

El tsar es va veure obligat a fer més reformes, com la creació de l'Assemblea Legislativa (Duma) i la legalització dels Soviets. Els Soviets eren assemblees formades pel proletariat que es reunien per parlar dels seus problemes i intentar posar-hi remei. Entre tota l’assemblea elegien un representant, però les decisions es prenien de forma assembleària, i s’escollia un delegat per al soviet principal.

La Revolució de Febrer de 1917

Una vaga general, a la qual es van unir els soldats, va obligar el tsar a abdicar. Rússia va passar a ser una república. La Duma esdevingué l'organisme principal de la nova organització. Entre la Duma i els soviets es va formar una organització provisional.

Les tasques del nou govern eren:

• Escriure una constitució.
• Introduir lleis o mesures de llibertat.
• Amnistia política.
• Llibertat de premsa.
• Lleis sindicals.

El Govern Provisional i la Dualitat de Poders

El Govern Provisional va experimentar una dualitat de poders. Hi va haver un intent de cop d'estat – el cop de Kornilov – perpetrat pel Govern Provisional per eliminar els soviets. No obstant això, va fracassar perquè els soviets tenien més suport. El Govern Provisional, liderat per Kerenski, perdia cada vegada més poder.

La fita assolida en aquesta fase va ser el pas a una República parlamentària de base burgesa, similar a la primera fase de la Revolució Francesa.

La Revolució d'Octubre de 1917

L'objectiu del Govern Provisional no responia a les necessitats del poble rus. Els pagesos seguien reclamant terra, els obrers demanaven millores laborals, i tots (pagesos, obrers i soldats) exigien sortir de la Primera Guerra Mundial.

Durant aquests vuit mesos, el POSDR (bolxevics) es va enfortir. Lenin va formular les seves Tesis d'Abril a Suïssa, on defensava que la revolució havia de superar la fase burgesa i cridava a la revolució general.

A l'octubre, en una gran assemblea de soviets, es van enfrontar les tesis de Lenin i les d'aquells que volien continuar col·laborant amb Kerenski. Lenin va guanyar, i els bolxevics van augmentar la seva influència. Lenin i Trotski van impulsar una acció immediata per establir una república socialista.

El 25 d'octubre, en una reunió de soviets, es va decidir el dia de la insurrecció. Els primers a rebel·lar-se van ser els soldats d'una base naval. Els obrers van assaltar el Palau d’Hivern de Sant Petersburg. La Guàrdia Roja (forces paramilitars) va ser decisiva per a la revolució. La fita assolida va ser la proclamació de la República Socialista.