Revolució Russa i Ascens del Comunisme (1914-1924)
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,74 KB
Caiguda del Tsarisme i Revolució de Febrer
El 1914, semblava que el tsarisme havia superat els seus problemes. La industrialització creixia a bon ritme i els problemes del camp semblaven resolts. No obstant això, el poder del parlament era escàs i la reforma agrària havia beneficiat els kulaks, que havien augmentat les seves propietats.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'economia russa es va orientar cap a l'exèrcit i la majoria de fàbriques es van transformar en indústries de guerra. Els productes de primera necessitat van començar a escassejar i els preus van pujar. Per frenar les crítiques, el tsar va dissoldre la Duma. La confiança en el tsar s'havia enfonsat i l'estat es desintegrava.
La revolució va començar el 23 de febrer amb una manifestació a Petrograd. Arreu del país es van formar comitès d'obrers, pagesos i soldats (soviets) que van aconseguir un gran protagonisme en la revolta. Dies més tard, va tenir lloc una vaga general a les ciutats principals on exigien el final de la guerra i la dimissió del tsar. Aquest va abdicar, la Duma va guanyar protagonisme i va nomenar un govern provisional.
El govern provisional va prometre reformes polítiques i socials, però no va atendre les peticions de retirada de la guerra. Va ser quan va començar l'existència d'un poder doble: Govern provisional - soviets.
Revolució d'Octubre i Guerra Civil
El segon Congrés dels soviets va destituir el govern provisional i va aprovar la formació d'un consell de comisaris dirigit per Lenin. Un decret va establir la pau amb Alemanya, on es va signar un tractat a Brest-Litovsk en el qual s'acceptaven les exigències alemanyes.
Anys més tard es van convocar eleccions. El resultat no va ser l'esperat pels bolxevics i va esclatar una Guerra Civil que va durar quatre anys. En la Guerra Civil es van enfrontar:
- Els russos blancs, que eren partidaris de l'antic ordre i estaven formats per forces variades, liberals i tsaristes, amb intervenció estrangera.
- L'exèrcit roig, liderat per Trotsky, que demanaven una disciplina militar i suport a les classes baixes.
El conflicte va ser un desastre i llarg, va costar la vida de moltes persones i va provocar fam. El juliol del 1918, Nicolau II va ser executat pels bolxevics. Els primers mesos, l'exèrcit blanc va obtenir algunes victòries, però a finals del 1918 l'exèrcit roig va començar a dominar la situació. El 1921, l'exèrcit roig va sortir vencedor.
El govern soviètic va establir el comunisme de guerra, que suposava un control estricte de l'economia, que estava orientada a l'abastiment de l'exèrcit. Es va crear una policia política (Txeca) que detenia i castigava els defensors del vell ordre i els que criticaven les decisions dels bolxevics.
La NEP i l'ascens de Stalin
La Guerra Civil i el comunisme de guerra van tenir un impacte devastador en l'economia soviètica. La producció va caure en picat i la fam es va estendre pel país. Per afrontar la situació, Lenin va promoure la NEP (Nova Política Econòmica), que va suposar un pas enrere per fer possible una economia mixta:
- Es va restablir la petita i mitjana propietat.
- Es va permetre l'economia de mercat lliure.
Amb la NEP van reaparèixer les diferències socials. La NEP va complir els seus objectius econòmics, però la tornada al mercat va fer que els preus pujassin.
El 1924, Lenin va morir. Entre 1924 i 1927 hi va haver enfrontaments entre Trotsky i Stalin. El resultat va ser l'establiment d'un poder autoritari. Stalin va posar fi a la NEP, va recuperar el control de l'economia i va augmentar la producció. Van sorgir sectors socials benestants. Stalin va agafar el poder total del país i va sorgir l'estalinisme.