La Revolució Russa: Causes, Fets Clau i Caiguda del Tsarisme

La Revolució Russa: El Govern del Tsar

Rússia era una autocràcia: el tsar governava directament l'imperi, els partits polítics estaven prohibits i una policia reprimia tota oposició.

L'Economia Russa: Endarreriment Agrari

L'economia russa es basava en una agricultura molt endarrerida i amb una producció escassa.

La Societat Russa: Desigualtat Extrema

La societat era una de les més desiguals. Al cim hi havia la noblesa, que era la propietària de la terra. A l'altre extrem, els llaüraors (la immensa majoria de la població) vivien en unes condicions de pobresa màxima. Entremig hi havia els kulaks, propietaris mitjans que s'havien enriquit acumulant terres.

Oposició al Tsarisme: Moviments Revolucionaris

Els primers opositors eren els populistes, que propugnaven la destrucció del tsarisme i la construcció d'un socialisme de base agrària. En aquest grup va arrelar l'anarquisme, que va produir alguns dels seus grans intel·lectuals, com Bakunin. Una de les organitzacions d'aquest corrent era Terra i Llibertat, que propugnava el repartiment de la terra entre els llaüraors i defensava l'acció directa contra l'autocràcia.

A l'inici del segle XX es va crear el Partit Socialrevolucionari, que tenia una gran influència sobre els llaüraors perquè defensava la necessitat d'expropiar la terra dels terratinents.

El desenvolupament del proletariat va comportar la difusió del marxisme i el 1898 es va fundar el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus.

El 1904, aquest partit es va escindir en dues ales:

• Bolxevics (Lenin): Propugnaven un nou tipus de partit més minoritari amb una organització rígida i centralitzada, integrat per una elit de revolucionaris disciplinats disposats a fer-se amb el poder per la força.
• Menxevics: Eren un partit de masses que seguia les directrius de la Segona Internacional.

La Revolució del 1905: El Diumenge Sagnant

El gener de 1905 va esclatar un moviment revolucionari a Sant Petersburg. Una gran manifestació davant del Palau d'Hivern, on residia el tsar, va protestar contra el despotisme i la injustícia social i va demanar millors condicions de vida per a la població i la celebració d'una assemblea constituent elegida pel poble. La protesta va ser reprimida per l'exèrcit i va provocar més de 300 morts i mil ferits.

La revolució va obligar el tsar a iniciar algunes reformes econòmiques i polítiques que van ser anunciades en el Manifest d'Octubre, en el qual es comprometia a respectar les llibertats públiques. En resposta, el tsar va convocar una Duma i el ministre Stolipin va proposar una reforma agrària amb l'objectiu de millorar la producció agrícola.

La creació de la Duma va fer possible el sorgiment dels partits liberals de composició burgesa:

• El Partit Octubrista defensava una monarquia constitucional i va donar suport a les tímides reformes proposades pel tsar.
• El Partit Constitucional Democràtic (KDT, cadet) representava les classes mitjanes i proposava una assemblea constituent elegida per sufragi universal que determinaria la forma de l'estat rus.

La Caiguda del Tsarisme: Febrer de 1917

La revolució va començar el 23 de febrer amb una gran manifestació a Petrograd i va trobar ressò en diferents ciutats de l'imperi. Arreu del país es van formar comitès revolucionaris d'obrers, llaüraors i soldats que agrupaven les forces revolucionàries d'oposició al tsarisme i que van assolir un gran protagonisme en l'organització de la revolta.

El dia 27 de febrer va tenir lloc una vaga general en les ciutats principals, seguida de l'amotinament de la guarnició militar de la capital, que es va negar a disparar contra la multitud. Totes les protestes populars exigien la retirada de la guerra, la dimissió del tsar i el millorament de les condicions de vida.

Davant la insistència de part de l'exèrcit i la pressió popular i dels partits de la Duma, el tsar va abdicar. La Duma va guanyar protagonisme en la crisi i, d'acord amb el soviet de Petrograd, va nomenar un govern provisional presidit pel príncep Lvov, conservador.