Revolució a la zona republicana (1936-1937)

La revolució continguda a la zona republicana

La situació a la zona republicana durant la Guerra Civil Espanyola era complexa:

• Les forces d'esquerres veien la possibilitat de dur a terme la revolució social.
• Alhora, calia concentrar tots els esforços a guanyar la guerra.

El desencadenament de la revolució social

La insurrecció militar va provocar l'extensió d'un clima revolucionari. Al territori republicà, es va crear una estructura de Poder Popular vertebrada al voltant de sindicats i partits d'esquerres.

Entre l'estiu i la tardor de 1936, l'estat va ser substituït per organismes revolucionaris que aplegaven totes les forces del Front Popular. Van sorgir consells, comitès i juntes que s'ocupaven d'organitzar:

• Els voluntaris per anar al front.
• L'ordre públic.
• L'economia.
• Altres aspectes de la vida social.

Es van formar consells regionals que agrupaven aquests consells, comitès i juntes.

A Catalunya, el president Companys va oferir la creació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que es va encarregar d'organitzar els fronts i l'ordre públic. També a Catalunya, es va produir una forta repressió contra tothom qui pogués tenir idees feixistes, amb persecució a l'església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants. Es van produir assassinats (com el de presos polítics de dretes a la presó Model) i requises de béns i propietats particulars.

Una economia de guerra: les col·lectivitzacions

Les col·lectivitzacions industrials i agràries són un gran símbol de la revolució social. Es va comunicar als amos que les empreses i terres s'explotarien en règim d'autogestió. Una sèrie de decrets va donar cobertura legal a aquestes col·lectivitzacions.

L'11 d'agost de 1936 es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia. A l'octubre es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions.

Per mantenir l'activitat productiva, aixecar una indústria de guerra i satisfer les necessitats de la població, es van adoptar mesures com:

• El control de la banca.
• La creació d'entitats de crèdit públic.
• La regulació de salaris.
• La municipalització del sòl urbà.

El govern de Largo Caballero (setembre 1936 - maig 1937)

Es reclamava concentrar els esforços a guanyar la guerra i tenir un govern ferm i antifeixista que posés fi al terror revolucionari.

El 5 de setembre de 1936, Largo Caballero va formar govern amb republicans, socialistes i, per primer cop, comunistes. També s'hi van afegir ministres anarcosindicalistes.

Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. Per això, va impulsar:

• La reorganització de l'estat.
• La militarització de les milícies.
• La formació de l'Exèrcit Popular.

A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un Govern d'Unitat presidit per Josep Tarradellas. Es va reconstruir l'aparell judicial i es va crear l'Exèrcit Popular de Catalunya per desestancar el front d'Aragó.