Revolucions de 1848, Unificació Italiana i Alemanya: Història Clau
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
La Primavera dels Pobles i les Revolucions Europees
A part de la burgesia, el poble també hi va participar, ja que hi va haver un moment de crisi econòmica molt important.
França: De la Monarquia a l'Imperi
França es trobava sota el regnat de Felip I d’Orleans. Després de les revoltes, es va instaurar la Segona República, i es va nomenar president a Lluís Napoleó Bonaparte (futur Napoleó III), qui posteriorment es va proclamar emperador.
La Península Itàlica: Repressió Austríaca
A la península itàlica, es buscava la fi de l’ocupació austríaca. No obstant això, les revoltes nacionalistes van ser durament reprimides per les tropes austríaques.
Els Estats Alemanys: El Parlament de Frankfurt
Als estats alemanys, les revoltes socials van portar a la convocatòria d'un parlament a Frankfurt. Tanmateix, Prússia es va oposar a aquest parlament, la qual cosa va conduir a la seva dissolució el 1849.
L'Imperi Austríac: La Revolta Hongaresa
Dins l'Imperi Austríac, va esclatar una important revolta nacionalista liderada pels hongaresos. Finalment, es va arribar a un pacte amb Àustria, que va establir una monarquia compartida amb les seves pròpies institucions, donant lloc a l'Imperi Austrohongarès.
Balanç de les Revolucions de 1848
- Europa va obrir pas al liberalisme.
- A França, es va establir el sufragi universal masculí.
- A Àustria, es va produir l'abolició de la servitud.
- Es va observar un enfortiment dels moviments nacionalistes a Itàlia i Alemanya.
La Unificació Italiana
La península Itàlica estava dividida en set estats diferents, molts d'ells sota el domini austríac.
Van sorgir societats secretes com els Carbonaris i la Jove Itàlia, que van impulsar el Risorgimento, una ideologia nacionalista que buscava la unificació.
El Piemont i Sardenya van liderar la unificació al nord de la península, amb el suport de la burgesia, que volia eliminar fronteres i ampliar mercats. Aquest regne es va convertir en una monarquia constitucional sota el regnat de Víctor Manuel II.
El paper de Cavour (Nord d'Itàlia)
El primer ministre del Piemont i Sardenya, Cavour, va establir una aliança amb Napoleó III. Junts van lluitar contra Àustria, que fou derrotada. Com a resultat, es van annexionar la Llombardia i els Estats centrals, a canvi que França es quedés amb Savoia i Niça.
El paper de Garibaldi (Sud d'Itàlia)
Garibaldi, amb el seu exèrcit de les Camises Roges, va expulsar els Borbons del Regne de les Dues Sicílies.
La unitat es va completar amb l’annexió del Vèneto.
Finalment, Roma va ser proclamada la capital d’Itàlia.
La Unificació Alemanya
Alemanya estava dividida en 38 estats. L’estat més poderós era Prússia, una monarquia sota el regnat de Guillem I, que aspirava a esdevenir una gran potència europea. Alguns d'aquests estats pertanyien a Àustria.
Prússia es va enfrontar a la rivalitat d’Àustria. Aprofitant que Àustria estava ocupada amb els estats italians, Bismarck va fer que Prússia ocupés els ducats. Després de la derrota d’Àustria, es va formar la Confederació d’Alemanya del Nord el 1866, excloent Àustria d'aquesta unió.
El 1870, va esclatar la Guerra Franco-Prussiana. Alemanya es va annexionar Alsàcia i Lorena, i es va proclamar el II Reich, amb Guillem I com a emperador.