Revolucions Científiques: De la Ciència Antiga al Mètode Modern

T-3: Revolucions Científiques (Segles XVI-XVII)

Ciència Antiga vs. Ciència Moderna

La transició entre la ciència antiga i la moderna va marcar un canvi fonamental en la manera d'entendre i practicar el coneixement.

• Ciència Antiga:
  • Teòrica
  • Mètode deductiu
  • Inclou la filosofia i la metafísica
  • Exclou les matemàtiques
  • Escàs nivell tecnològic
• Ciència Moderna i Contemporània:
  • Pràctica
  • Mètode inductiu o hipoteticodeductiu
  • Exclou la filosofia i la metafísica
  • Inclou les matemàtiques
  • Desenvolupament tecnològic

Figures Clau de la Revolució Científica

Entre els pioners d'aquesta transformació destaquen figures com Galileu, Kepler i Copèrnic.

Característiques de la Ciència Moderna

Galileu és considerat el primer científic modern, no tant pels seus descobriments, sinó per inaugurar una nova manera d'entendre la ciència. Va basar els seus descobriments en dos pilars fonamentals:

• Experimentació: L'experiment permet aïllar el fenomen i estudiar únicament aquelles variables considerades decisives.
• Matematització: La quantificació aporta una major precisió a les observacions realitzades.

Explicacions Científiques

Una explicació científica és la resposta a un "per què" que s'ha plantejat a partir d'un succés particular. Perquè sigui científica, aquesta resposta ha de ser comprensible i clarificadora de la realitat.

El Mètode Científic

És el procediment que segueixen els científics per a aconseguir el coneixement. En el desenvolupament de l'activitat científica s'empren diferents maneres d'argumentació, com ara la inducció i la deducció. Actualment, el mètode científic més adequat és l'hipoteticodeductiu.

Mètode Deductiu

La deducció consisteix a obtenir una determinada conclusió a partir de la informació de què disposem, de manera que si aquesta informació és certa, aleshores la conclusió necessàriament també ho serà.

Mètode Inductiu

El raonament inductiu consisteix a aconseguir una tesi general a partir d'un conjunt de casos concrets. La inducció passa d'allò particular a allò general.

Problemes de la Inducció

Verificar consisteix a trobar una observació o un fet experimental que corrobori una hipòtesi. Hi ha dos aspectes de la inducció que es poden rebatre, ja que generen alguns problemes:

• No hi ha observació sense teoria: Si el científic no partís d'una idea prèvia sobre allò que ha d'estudiar, la fase de recollida de dades esdevindria inabordable.
• La inducció no és formalment vàlida: El raonament inductiu no pot trobar-se a la base del coneixement científic perquè és un tipus de raonament lògicament no vàlid. A partir de premisses vertaderes, la inducció ens pot conduir a una idea o conclusió falsa.

El Mètode Hipoteticodeductiu

Pren elements de totes dues (inducció i deducció) per a establir la manera de dur a terme la recerca científica. Aquest mètode combina la referència a les dades empíriques de la inducció amb la generalitat i el pes de la deducció.

Passos que el componen:

1. Definició del problema
2. Formulació de la hipòtesi
3. Deducció de conseqüències
4. Contrastació de la hipòtesi
5. Refutació de la hipòtesi (o confirmació)
6. Obtenció de resultats

El Progrés Científic i les Revolucions

Thomas S. Kuhn i els Paradigmes

Thomas S. Kuhn, amb la seva obra L'estructura de les revolucions científiques, va qüestionar la idea mateixa de progrés científic. Podem distingir diferents fases en el desenvolupament històric de la ciència:

• Hi ha moments revolucionaris, quan idees científiques són substituïdes per unes altres. La Revolució Copernicana en va representar una d'aquestes fases.
• Les etapes revolucionàries van seguides de llargs períodes en què es desenvolupa la ciència normal i es duu a terme el treball diari dels investigadors.
• En aquests períodes es desplega un paradigma científic, que es compon de concepcions teòriques compartides pels membres de la comunitat científica i també de maneres d'enfocar i d'intentar resoldre els problemes que se'ls presenten.

Segons Kuhn, els científics no adopten un paradigma per qüestions exclusivament objectives, sinó que hi ha nombrosos components de fe i irracionalitat. També va assegurar que els paradigmes són incommensurables, és a dir, la veritat d'una teoria que forma part d'un paradigma científic no es pot valorar des d'un altre paradigma.

Imre Lakatos i el Falsacionisme Sofisticat

Imre Lakatos, filòsof hongarès, va tractar de millorar les posicions de Popper. Lakatos proposa un falsacionisme sofisticat.