Revolucions Científiques: Thomas Kuhn i el Canvi de Paradigma

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,1 KB

Revolucions Científiques: Thomas Kuhn

El Canvi de Paradigma

Aquest fragment, extret del llibre L'estructura de les revolucions científiques (1962) de Thomas Kuhn, explora el concepte de revolucions científiques.

Thomas Kuhn (1922-?), físic i filòsof de la ciència, va transformar la comprensió de la història i la sociologia de la ciència a la dècada de 1960. La seva obra La revolució copernicana (1957) és un altre exemple de la seva influència.

Canvi Científic: Normal vs. Revolucionari

Kuhn distingeix entre canvi científic normal i revolucionari. El canvi normal es produeix dins d'un paradigma existent, integrant noves dades sense contradir el model general. En canvi, el canvi revolucionari implica un canvi radical de paradigma, alterant la comprensió fonamental i el vocabulari utilitzat.

El capítol analitza els canvis revolucionaris, explicant que, tot i que la majoria dels avenços científics són normals, els canvis revolucionaris són complexos, ja que requereixen una reestructuració completa del coneixement establert.

La Ciència i la Recerca Històrica

Kuhn, basant-se en la seva recerca històrica, qüestiona la idea d'una ciència completament certa. Intueix que no totes les dades recollides són totalment precises, i proposa una visió de la ciència com a segurament certa.

La seva visió innovadora de la ciència sorgeix de l'estudi de la seva història. Reconeix la influència de factors no científics, com els culturals i ideològics, en la pràctica científica. Kuhn busca patrons recurrents en la comunitat científica al llarg de la història.

La Revolució Copernicana

Finalment, Kuhn examina l'impacte de la revolució copernicana, que va transformar la visió de l'astronomia. El pas del model geocèntric de Ptolomeu al model heliocèntric de Copèrnic va representar un canvi revolucionari.

Copèrnic va situar el Sol al centre de l'univers, demostrant que els moviments dels objectes celestes podien explicar-se sense col·locar la Terra al centre.

Entradas relacionadas: