Revolucions Industrials i Imperialisme al Segle XIX

Revolucions Industrials

Primera Revolució Industrial

Es va caracteritzar per la transició de petits tallers artesanals a fàbriques. Aquests canvis van comportar:

• Ús de la màquina de vapor.
• Divisió del treball: cada obrer s'especialitza en una tasca concreta, augmentant la producció i reduint els preus.

Segona Revolució Industrial

Va estar marcada per:

• Noves fonts d'energia: electricitat i petroli.
• Desenvolupament de la indústria elèctrica (maquinària) i la indústria química (productes farmacèutics).
• Canvis en els transports: automòbil i avió amb motor de combustió (carbó).
• Aparició de les societats anònimes, on el capital es divideix en accions.
• Creixement dels bancs i augment dels préstecs.
• Taylorisme: especialització extrema dels obrers en una única tasca.
• Fordisme: producció en sèrie (cadena de muntatge).
• Fusions entre empreses per augmentar la competitivitat.

Marxisme i Anarquisme

• Marxisme: propugna una revolució per destruir el capitalisme, donar el poder als treballadors i establir una societat comunista.
• Anarquisme: s'oposa a l'estat i vol substituir-lo per l'associació voluntària entre persones. Rebutja la política.

Imperialisme

L'imperialisme implica l'extensió del domini d'un país (la metròpoli) sobre uns altres (les colònies). Al segle XIX, Gran Bretanya i França van ser els principals protagonistes.

Factors Econòmics

Van tenir molta importància. L'augment de la producció i la riquesa, fruit de les revolucions industrials, va fer que les colònies es convertissin en:

• Mercats on vendre els productes elaborats a la metròpoli.
• Llocs on invertir capitals, construint o millorant infraestructures com ferrocarrils i ports.
• Fonts de primeres matèries a baix preu per a les indústries.

Factors Polítics

L'expansió colonial servia per:

• Augmentar el prestigi internacional d'un país.
• Enfortir l'orgull nacional.
• Controlar rutes comercials estratègiques.

Factors Demogràfics

La població va créixer als països occidentals durant el segle XIX. Per reduir el malestar social provocat per l'atur, molts governs van fomentar els fluxos migratoris cap a les colònies.

El Desenvolupament Econòmic Espanyol

Una Revolució Industrial Dèbil

La industrialització a Espanya va ser feble a causa de:

• Escassetat de primeres matèries.
• Males comunicacions.
• Falta d'un mercat per als productes.
• Falta d'inversions.

Les primeres indústries modernes van ser la tèxtil i la siderúrgica. Paral·lelament, es van fundar les primeres institucions financeres. Entre 1856 i 1866 es van construir a Espanya més de mil quilòmetres de vies fèrries a l'any. També es van desenvolupar nous sectors com l'electricitat, el petroli i la indústria química.

La Liberalització de la Terra

L'agricultura continuava sent el sector econòmic principal, ocupant el 70% de la població activa. L'abolició dels mayorazgos el 1837 va transformar les terres en immensos latifundis privats en mans dels mateixos nobles.

Hi va haver dues desamortitzacions importants:

• La de Mendizábal: l'estat va vendre part de les terres de l'Església.
• La de Madoz: va afectar terres dels ajuntaments i altres institucions.