Revolucions i Pensament Modern: Il·lustració, Indústria i Economia
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,66 KB
La Crítica a l'Antic Règim i el Liberalisme
Els il·lustrats van proposar un nou model d'organització política i social basat en la llibertat i la igualtat. Van criticar l'absolutisme i van formular una nova doctrina política: el Liberalisme. Es van oposar fermament a la societat estamental, defensant la igualtat de tots els ciutadans. Dels seus pensadors més destacats, trobem:
- Montesquieu: Propugnà la divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial) per evitar la tirania.
- Rousseau: Va defensar la necessitat d'un contracte social i el concepte de sobirania nacional.
- Voltaire: Va ser un fervent defensor de la llibertat de consciència i de la tolerància.
La Il·lustració: Raó, Tolerància i Progrés
La Il·lustració es va caracteritzar per una fe absoluta en la raó com a motor del coneixement i del progrés. Els seus principis fonamentals incloïen la tolerància religiosa i un pensament profundament optimista, que creia en la possibilitat d'assolir la felicitat natural, la justícia social i el progrés continu de la humanitat.
El Sistema Norfolk i la Revolució Agrícola
El Sistema Norfolk va ser una innovació clau en l'agricultura que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres. Aquesta rotació de cultius va permetre suprimir el guaret, que consistia a deixar una part del sòl sense sembrar perquè recuperés la fertilitat. Gràcies a aquest sistema, va augmentar la cabanya ramadera, i els seus excrements van millorar significativament la fertilitat de la terra. L'ús de noves eines, la introducció de nous conreus i l'aplicació de nous fertilitzants van contribuir a un augment substancial de la producció d'aliments.
La Revolució dels Transports: Ferrocarril i Vapor
Al segle XVIII, es van millorar els camins i es van construir canals per a la navegació fluvial. No obstant això, la gran revolució va arribar amb el ferrocarril, que oferia més rapidesa, més capacitat de càrrega, més seguretat i menys cost. El 1839, Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor sobre rails. La primera línia de ferrocarril important va unir Liverpool i Manchester el 1830. Al segle XIX, Robert Fulton va construir el primer vaixell de vapor, que va navegar pel riu Hudson, transformant també el transport marítim i fluvial.
L'Expansió de la Industrialització a Europa
Entre els segles XVIII i XIX, la industrialització es va expandir per Europa, els EUA i el Japó. A principis del segle XIX, les transformacions econòmiques es van iniciar a França i Bèlgica. En aquests països, el sector tèxtil va tenir menys pes, i la industrialització es va basar principalment en l'explotació de carbó, una agricultura més desenvolupada, bons transports i un comerç actiu. A mitjans del segle XIX, Alemanya va experimentar un gran desenvolupament industrial, gràcies a l'abundància de carbó i ferro, que va impulsar grans sectors siderúrgics i la indústria química.
Industrialització Tardana: Itàlia, Espanya i Europa Oriental
A finals del segle XIX, països com Itàlia, Espanya i les regions d'Europa Oriental eren àrees menys industrialitzades. Predominaven les regions d'economia rural, on la manca d'inversió i modernització agrària va dificultar la seva transformació en economies productives i industrialitzades.
El Liberalisme Econòmic i els seus Teòrics
Al segle XVIII, pensadors britànics com Adam Smith, David Ricardo, Malthus i John Stuart Mill van formar l'anomenada escola clàssica de l'economia. Adam Smith defensava que l'individu, amb el seu interès personal, era el motor econòmic, i que el lliure mercat s'havia de regular segons l'oferta i la demanda. David Ricardo sostenia que, si el treball de mercaderia era molt abundant, els salaris no pujarien més enllà del necessari per a la subsistència. Malthus, per la seva banda, argumentava que el creixement de la població desequilibraria els recursos disponibles, la qual cosa faria empitjorar el nivell de vida general.
Capitalisme: Capital, Treball i Mercat
En el sistema capitalista, els instruments de producció són propietat privada de la burgesia. Els assalariats disposen de la seva força de treball per oferir-la a canvi d'un salari. Així, uns demanen ocupació i els altres ofereixen feina a canvi d'un salari. El capitalisme és un sistema d'iniciativa lliure on l'objectiu principal és obtenir el màxim benefici individual. Els desajustos entre l'oferta i la demanda provoquen unes crisis periòdiques, que es corregeixen ajustant els salaris i els preus.
Proteccionisme vs. Lliure Canvi en el Comerç
Gran Bretanya es va mostrar partidària del lliure canvi, defensant la no-intervenció estatal en el comerç internacional, la qual cosa permetia que les mercaderies s'intercanviessin lliurement. Això va afectar el continent europeu i els EUA, els quals van aplicar mesures de proteccionisme. El proteccionisme defensa la imposició d'aranzels als productes estrangers que entren al país amb l'objectiu d'encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible. Un exemple destacat va ser la promulgació de la llei del proteccionisme sobre el blat per part de Gran Bretanya el 1846.