Richard Wagner, Formalisme i Idealisme: El Debat de la Música Alemanya
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,68 KB
Richard Wagner (1813 – 1883)
La musicologia alemanya d’aquella època, moguda per la idea de progrés, és la que defineix les èpoques i les etiquetes de la música. Wagner està estretament lligat a aquesta idea. Sense aquest discurs, la història de la música no hauria estat el que és.
Wagner i la Musicologia Alemanya
Celia Applegate parla de la musicologia com a eina per a demostrar la supremacia d’Alemanya. Amb Els Mestres cantors de Nuremberg (1868) de Wagner hi ha una exaltació de la unificació i l’exaltació d’Alemanya (l’esperit del poble, «el sagrat art alemany»), i coincideix amb l’auge de publicació de biografies musicals.
La Idea de l'Obra d'Art Total (Gesamtkunstwerk)
- Recupera la idea de la unió originària de les arts (Rousseau): l’art romàntic les havia d’unir (Wagner).
- Idea de l’obra d’art total: fusió de so, paraula i gest.
Context Romàntic i Influències
- S’inspira en Liszt. També era contemporani de Chopin o Schumann.
- El pensament de Wagner s’ajusta perfectament al pensament romàntic alemany: la música és un llenguatge que transcendeix més enllà de les paraules (sentiments, allò absolut).
- L’exemple profètic, el discurs a seguir, és la Novena Simfonia de Beethoven.
El Formalisme Musical: Eduard Hanslick
En contraposició amb l’idealisme romàntic de l’època, trobem Eduard Hanslick, un defensor del formalisme musical.
La Teoria de Hanslick: Lo bello en música
- Defensava el pensament positivista[1]: la matèria sonora no és un mitjà (per transportar sentiments), sinó l’essència mateixa de la música.
- La música en si no és sentiment; el que desperta sentiments és una persona cap a l’altra.
- La música és asemàntica, intraduïble al llenguatge ordinari (Lo bello en música, 1854).
L'Enfrontament Obert amb Wagner
Hanslick intenta demostrar que el que feia Wagner no era mirar cap al futur, sinó que anava en una altra direcció. Hi ha un enfrontament obert amb ell, ja que critica la seva teoria de la melodia infinita:
«La melodia infinita és la falta de forma més elevada.»
A més, va intentar contraposar Wagner i Brahms.
El Debat Obert
L’idealisme wagnerià i el formalisme de Hanslick són els extrems d’un debat que continua obert en l’actualitat. La qüestió central és la dimensió metafísica de la música.
Nota
[1] Positivisme: L’únic coneixement autèntic és el coneixement científic.