Riscos Geològics Externs: Fenòmens de Vessant, Subsidència i Litoral

Riscos causats per fenòmens geològics externs

1. Riscos associats a fenòmens de vessant

Els fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries són processos naturals provocats per l'acció constant de la gravetat i l'afebliment progressiu dels materials. Trobem tres tipus principals:

• Caiguda: Despreniment de blocs, amb un recorregut lliure.
• Lliscament: Massa de terreny o de blocs que llisquen per una superfície de trencament definida.
• Moviments de massa: Inclouen la reptació, colades de fang, esllavissades, etc.

1.1. Indicadors d'inestabilitat natural

• Tipus de sòl: Els sòls formats per partícules de mida fina acostumen a produir moviments quan estan saturats d'aigua.
• Orientació dels plans estructurals: Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent.
• Excavacions al peu del vessant.
• Tremolors de terra: Les vibracions provocades pels sismes faciliten el disgregament del terreny i el seu moviment.
• Precipitacions intenses: L'aigua actua com a lubricant entre els plans estructurals o entre les partícules de les roques i n'augmenta la massa.
• Forma del talús: La forma còncava presenta una forma estable, mentre que la convexa indica una situació de risc.

1.2. Causes humanes d'inestabilitats gravitatòries

L'acció humana pot provocar inestabilitats de vessant catastròfiques:

• Runams de mines: Estan formats per roques de rebuig no aprofitades.
• Abocadors d'escombraries: Són un perill d'esllavissada a causa de la seva acumulació.
• Excavacions al peu de vessants: Quan es descalça la base d'un vessant (per exemple, per fer passar una carretera), els materials que hi ha al damunt poden lliscar o caure.
• Sobrecàrrega de la part superior del vessant: La construcció d'edificis, de dipòsits d'aigua o d'autopistes representa una càrrega addicional sobre els vessants, que en el cas de materials poc estables, pot produir un moviment de vessant.
• Alteració del drenatge natural: Un increment de la infiltració pot saturar el terreny i activar el moviment d'un vessant fins a portar-lo a una situació crítica.

1.3. Gestió del risc d'inestabilitats gravitatòries

Hi ha un seguit de mesures correctores per mitigar aquests riscos:

• Ancoratges: Per evitar el moviment de grans blocs.
• Xarxes metàl·liques o cunetes: Per retenir pedres i petits despreniments.
• Contraforts: Per contenir els moviments de reptació.
• Drenatges: A l'interior de la roca per evitar que se saturi d'aigua.
• Reforestació: Per subjectar el sòl mitjançant les arrels.

2. Subsidència i esfondraments

Entenem per subsidència l'enfonsament gradual de la superfície del terreny.

2.1. Causes naturals de subsidència

• Processos tectònics: Un esfondrament pot estar associat a terratrèmols.
• Carstificació: En àrees situades sobre roques solubles, les cavitats provocades per dissolució produeixen una manca de suport de les estructures situades al damunt.
• Compressió de roques febles i sòls: La resistència depèn de l'empaquetament de les seves partícules.

2.2. Causes antròpiques d'esfondrament

• Mineria: Creen espais subterranis buits, la qual cosa pot provocar l'esfondrament de la roca de recobriment.
• Extracció de fluids: Els fluids retinguts als porus de les roques els donen suport estructural. La seva extracció pot causar col·lapse.
• Rebliments antròpics: Generats per l'abocament de runes als marges dels talussos o pel reompliment d'antigues pedreres i graveres.

2.3. Gestió dels riscos de subsidència i esfondrament

La subsidència natural és un risc geològic molt difícil de preveure per diversos motius:

• Les cavitats subterrànies a les roques no són fàcils de detectar sense estudis previs del subsòl.
• La subsidència provocada per la compactació de materials no consolidats és més difícil de preveure que un terratrèmol.

3. Riscos costaners

La dinàmica litoral consisteix en els processos d'erosió, transport i sedimentació que modelen la costa. El modelat de les costes està condicionat per diversos factors:

• L'alçària i el pendent de la costa, tant en superfície com sota l'aigua.
• La direcció dominant i la intensitat dels corrents marins i del vent.
• L'alçària de les onades i la intensitat de les marees.
• El tipus de roques i la inclinació dels seus plans.
• L'aportació de materials detrítics per rius i torrents propers.
• Els moviments eustàtics (variacions del nivell del mar).

3.1. Riscos associats al litoral

• Les sèixes: Són elevacions anormals i sobtades del nivell del mar que poden durar des d'algunes hores fins a uns quants dies.
• L'erosió lenta de les platges: Les platges són sediments temporals i estan subjectes a pèrdua constant de material.
• Els temporals: Provoquen una forta erosió marina en els penya-segats i alteren l'aportació de sediments pels cursos fluvials.
• Els tsunamis.

3.2. Gestió del risc d'erosió de les platges

Hi ha diverses mesures per minimitzar l'erosió de les platges, com ara la construcció d'esculleres o ports. La restauració de les platges mitjançant vaixells que draguen el fons marí és una mesura costosa. També es pot recórrer a la construcció de murs per contenir la força de les onades en una platja o en un penya-segat, tot i que això pot provocar que, durant els temporals, les onades rebotin i augmentin l'erosió en altres zones.

4. Riscos provocats per materials geològics

4.1. Sòls expansius

Els principals grups de minerals que poden originar sòls expansius són:

• Argiles expansives
• Guixos i anhidrites

La gestió del risc associat als sòls expansius es pot enfocar de diverses maneres:

• Estabilitzar els sòls mitjançant un tractament amb calç o altres productes químics que n'augmenten la resistència.
• Excavar-los i substituir-los per materials més estables.
• Instal·lar-hi un sistema de drenatge que mantingui un nivell constant d'humitat.
• Aplicar tècniques de construcció adaptades a aquest tipus de sòl.