Riscos Globals i Indicadors Econòmics

Avaluació de Riscs Globals (segons estudi WEF): resumeixi els més probables i de més potencial impacte disruptiu

1. Desempleo y subempleo + Inestabilidad social profunda

2. Migración involuntaria a gran escala + colapso o crisis del estado

3. Falta de adaptación al cambio climático + crisis del agua

4. Fracaso del gobierno nacional + Inestabilidad social profunda

5. Conflictos interestatales con consecuencia regionales a gran escala involuntaria

Indicadors relatius a l’atur i l’ocupació al Mecanisme d’Alerta del MIP:

Al Macroeconomitybalanceprocessy l’atur es troba en l’apartat de desequilibris interns i l’indicador s’anomena Unemploymentrate, és a dir, taxa d’atur en el país, la taxa amb la qual ja és preocupant la situació de l’atur està situada a partir del 10%. L’atur ha sigut uns dels principals problemes de la crisi del 2008 en la qual es va agreujar l’atur de llarga durada i l’atur juvenil. Aquesta és una de les principals raons per les quals havia de ser un indicador del mecanisme d’alerta MIP per a evidenciar quan es podria repetir una altra situació semblant. I l’ocupació és troba en els employmentindicators (indicadors de treball) i l’indicador s’anomena activityrate of total populationaged 15-64. La taxa a partir de la qual comença a ser preocupant l’activitat és a partir de -0,2 punts. En el cas de l’activitat o de la creació de treball està molt relacionada amb la participació de la població ja que es busca quina part de la població s’ha desanimat a l’hora de buscar feina per poques expectatives en el mercat de treball.

Indicadors de pobresa als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i objectius als ODS/SDG.

La desigualtat de gènere encara persisteix: per a les dones és molt difícil accedir a un lloc de feina i tenen major probabilitat de viure en la pobresa que els homes. Existeixen grans esquerdes entre les llars més pobres i les més riques i entre les zones rurals i les zones urbanes: l’atenció mèdica dels nens de les zones rurals és d’un 50% i en les zones urbanes és d’un 87%. El canvi climàtic i la degradació ambiental enterren el progrés assolit i les persones pobres són les que mes sofreixen: disminueixen els recursos naturals i les persones pobres estan més vinculades directament a aquests. Els conflictes segueixen sent la major amenaça a desenvolupament humà: els països fràgils i afectats per conflictes són típicament els que tenen taxes de pobresa més elevada. Milions de persones encara viuen en pobresa i amb fam, sense accés als serveis bàsics: uns 800 milions de persones viuen en la pobresa extrema i sofreixen de fam.