Riscos Naturals: Inundacions, Llamps i Vents a Catalunya

Riscos Naturals a Catalunya: Inundacions, Llamps i Vents

Tampoc podem evitar els aiguats, però sí que podem minimitzar les inundacions i avingudes que provoquen.

Hem de tenir mètodes de predicció. Aquests fenòmens avisen abans de produir-se. A partir d’aquí es poden establir plans d’actuació (Inuncat).

Si la planificació del territori és adequada (ordenació territorial), les inundacions no afectaran zones edificades o habitades. Les edificacions construïdes sobre cursos d’aigua han d’aguantar cabals amb períodes de retorn de 500 anys.

A Catalunya, les avingudes i inundacions són uns dels riscos naturals més freqüents per dos motius: el clima mediterrani i el relleu muntanyós.

Riscos derivats de l’electricitat atmosfèrica

Als núvols de tempesta o cumulonimbus es generen potents descàrregues elèctriques entre diferents parts del núvol o núvols diferents (llampec) o entre el núvol i el terra (llamp).

Un llamp és una descàrrega d’uns quants milers d’ampers d’intensitat i una diferència de potencial d’uns quants milions de volts i que genera una temperatura de 50.000 ºC (cinc vegades la de la superfície del Sol). O sigui, que són perillosos, per dir-ho així. Cada any causen pèrdues humanes, incendis forestals i danys en edificacions.

Per evitar el risc que ens caigui un llamp a sobre, es poden seguir els següents consells:

• Evitar zones planes sense arbres.
• No aixoplugar-se sota un arbre aïllat.
• Evitar platges, coves i vores dels cursos d’aigua.
• No estar a prop de finestres obertes.
• No circular en bici o en moto.

Riscos causats pel vent

Hi ha tres fenòmens que poden causar vents intensos:

Depressions del front polar

Quan xoquen una massa d’aire fred polar amb una d’aire càlid subtropical es pot produir una depressió molt profunda, sobretot a l’hivern. Poden tenir un diàmetre d’entre 1.000 i 3.000 km i, tot i formar-se als 60º de latitud, poden afectar entre els 40 i 70º. Els vents intensos poden arribar a més de 100 km/h.

Tempestes tropicals i huracans

Depressions de mida més petita (200 – 600 km) però amb pressions molt baixes al seu centre (< 950 hPa). La diferència de pressió origina vents molt intensos, que tenen efectes catastròfics. Les tempestes tropicals tenen vents inferiors a 117 km/h. Si els superen, es parla d’huracà (és el mateix un cicló o un tifó). Hi ha diferents categories segons la velocitat (fins a categoria 5 de l’escala Saffir-Simpson). El rècord de velocitat és de 374 km/h, però, si passa de 250, ja és d’escala 5.

Es formen als oceans tropicals (entre 5 i 20º de latitud) durant els mesos en què l’aigua està més calenta (per sobre de 27 ºC). Les regions més afectades són les costes, doncs, a banda del vent, pateixen les onades, la pujada del nivell del mar per la baixíssima pressió atmosfèrica i les pluges. Quan l’huracà toca terra, ràpidament es desfà, doncs l’aigua del mar era el combustible del que s’alimentava.

Tornados

Els tornados generen vents encara més intensos que els huracans (fins a 500 km/h. Escala Fujita: categoria de 0 a 5), però, a diferència d’aquests, es formen a terra ferma. EE. UU. és el lloc del món on més tornados hi ha. Les causes d’aquest fenomen s’expliquen en aquest vídeo:

Un fenomen semblant però més intens són les mànegues marines o caps de fibló, que es formen sobre el mar i normalment es desfan abans d’arribar a la costa.

Les rissagues no són estrictament fenòmens meteorològics, però poden afectar les costes mediterrànies. Són ascensos i descensos sobtats del nivell del mar deguts a pulsacions de la pressió atmosfèrica.

Catalunya es pot veure afectada per la depressió del front polar, sobretot. El risc d’huracans és nul. Els tornados són rars però de mànegues marines se’n veu alguna sobretot a la tardor.

Les mesures per minimitzar els efectes són semblants a les de l’apartat anterior.