Ritmes Compositius i Equilibri Visual en l'Art
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,8 KB
Ritmes Compositius
La successió compassada de les formes que integren un moviment sonor o visual s'anomena ritme. En l'expressió plàstica, els ritmes s'agrupen en:
- Ritmes rectilinis: serenitat i ordre
- Ritmes trencats: nerviosisme, dinamisme o agressivitat
- Ritmes corbats: moviment suau
- Ritmes continus: resulten monòtons
- Ritmes alterns: moviment controlat
- Ritmes discontinus: llibertat de moviments
- Ritmes creixents: amplien l’efecte visual de profunditat
Esquemes de Ritme
Per preparar un esbós d'una composició cal definir, a més de l'esquema compositiu, l'esquema de ritme.
Per analitzar el ritme d'una obra pictòrica o escultòrica, es marquen sobre la imatge, amb un paper vegetal, els principals grafismes i canvis de to que apareixen en la composició.
Equilibri Visual
Totes les composicions visuals plàstiques queden determinades per la relació entre els seus pesos o forces visuals, que són formes i colors que atreuen la vista amb certa intensitat.
Si els elements visuals se situen als dos costats d'un eix de manera que els dos camps atreguin la vista en la mateixa mesura, l'equilibri és simètric o estable. L'efecte és d'ordre i descans. Aquestes composicions s'anomenen estàtiques.
Quan cadascun dels camps als dos costats de l'eix té una força visual diferent, l'equilibri és asimètric o inestable i l'efecte és de flexibilitat i vitalitat. Aquestes composicions s'anomenen dinàmiques.
Si les figures protagonistes d'una composició se situen a un costat de l'eix imaginari o formen un sol pes visual, la composició presenta un grau màxim d'inestabilitat. En aquest cas, diem que la composició es troba en desequilibri.
La Llei de la Balança
És un mètode utilitzat per equilibrar els pesos visuals en les composicions d'equilibri inestable. Consisteix a distribuir colors, mides i estructures.
La Llei de Terços
Un procediment molt utilitzat en disseny gràfic i en publicitat per equilibrar els pesos visuals en els formats rectangulars és aplicar la llei de terços. Consisteix a dividir el format escollit en tres parts de llargada i amplada. Les zones de més atracció o pes visual se situen a prop o a sobre de les interseccions de cada divisió. Aquestes zones s'anomenen punts de força o centres d'interès.
Particions Derivades del Rectangle Auri
Hi ha d'altres divisions que permeten situar punts de força per equilibrar la composició, com les que es formen a partir del rectangle auri i altres rectangles derivats.