El robatori peculiar: Resum i anàlisi de l'obra de Ferran Torrent
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,17 KB
No emprenyeu al comissari
Anàlisi i resum
Introducció
No emprenyeu al comissari, escrita per Ferran Torrent l'any 1984 i publicada el 1992, és una novel·la negra ambientada a València. L'obra, editada per 3 i 4, compta amb 203 pàgines i 20 capítols, amb un preu de 10,70 €.
Sobre l'autor
Ferran Torrent, nascut a Sedaví (València), és un escriptor conegut per les seves novel·les negres, sovint ambientades a la seva ciutat natal. No emprenyeu al comissari va ser la seva primera obra publicada i compta amb quatre edicions, sense traduccions.
Sinopsi
La novel·la narra un robatori a casa del comissari García. Fede, el lladre, furta un rellotge i unes joies de gran valor sentimental. Davant la impossibilitat d'investigar-ho ell mateix, el comissari contracta Butxona, un detectiu privat amb mètodes peculiars: recupera els objectes robats sense delatar els delinqüents. Amb l'ajuda de Penjoll i Colometa, Butxona aconsegueix retornar els objectes al comissari a canvi d'una recompensa, alhora que evita que Fede caigui en la delinqüència.
Estructura
L'obra es divideix en tres parts:
- Plantejament: capítols 1-7
- Desenvolupament: capítols 8-19
- Desenllaç: capítol 20
Temàtica i estil
Els temes principals són la investigació, la justícia, les conspiracions i els diners. El llenguatge utilitzat en els diàlegs és col·loquial, mentre que el narrador empra un llenguatge estàndard. L'autor busca crear una novel·la amena i divertida, amb personatges còmics i una trama intrigant.
Opinió personal
Personalment, la novel·la se m'ha fet massa llarga. Crec que alguns detalls sobre els personatges podrien haver estat més concisos. L'obra ensenya que el robatori no és la solució als problemes econòmics i que cal esforçar-se per aconseguir les coses honestament.
El títol
El títol, No emprenyeu al comissari, fa referència a la situació central de la trama: el robatori a casa del comissari. La motivació de Fede, que volia fer feliç al seu germà, afegeix una capa de complexitat a l'acte, fent-lo peculiar.