Rococó, Neoclassicisme i Arquitectura Historicista
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
Rococó i Neoclassicisme
Rococó
Predominà a Europa a mitjan segle XVIII i fou l'estil preferit de l'aristocràcia. Les obres més representatives d'aquest estil es donaren en l'ornamentació, l'arquitectura i la pintura. En l'àmbit arquitectònic representà la intensificació decorativa dels interiors dels edificis i el gust pel detall. La pintura destaca per la intranscendència dels temes i la pal·lidesa cromàtica.
Neoclassicisme
Les troballes arqueològiques de ciutats romanes sepultades, les revolucions burgeses, nous estudis teòrics sobre la cultura clàssica i la caducitat de l'estètica barroca provocaren un retorn als models clàssics; d'aquí el nom de Neoclassicisme. Les columnes, els frontons amb relleus i les cúpules hi assoliren un paper destacat. Autors destacats: Vignon (La Madeleine), Smirke, Langhans, Sabatini.
La Revolució Industrial i l'Arquitectura
La primera revolució industrial, iniciada al voltant del 1760, transformà les condicions de vida i l'estructura i consciència de la població en major mesura que la revolució política dels segles XVIII-XIX. Després de la introducció de la llibertat industrial universal apareixen empresaris, enginyers i obrers especialitzats com a grups característics de la societat industrial. L'arquitectura apareix dins d'aquest nou esquema com una disciplina endarrerida i dissonant.
Amb l'Historicisme, l'arquitectura acadèmica abandona el cànon antic i floreix un pluralisme estilístic amb voluntat de renovació, però sense incorporar part dels nous avenços tècnics. No només perfeccionen els sistemes constructius tradicionals, sinó que introdueixen nous materials i elements: ferro colat, ciment pòrtland, vidre laminat, suports perfilats, cables d'acer, formigó armat, fibres plàstiques. Es tracta, sobretot, de l'arquitectura del ferro.
Cas a part són els moviments Arts and Crafts (arts i oficis) i l'Art Nouveau o Modernisme, que enllacen més amb l'historicisme i que s'esgoten (sobretot el segon) després de crear una nova ornamentació i detalls fantàstics.
Arquitectura Historicista
És una arquitectura que evoca el passat i prefereix l'edat mitjana i l'exotisme davant el classicisme academicista basat en el neoclàssic. Destaquen Viollet-le-Duc a França i Charles Barry a Anglaterra.