Rodolf Sirera i 'El verí del teatre': Context i Evolució Teatral

Context Històric i Cultural de "El verí del teatre"

El verí del teatre, publicada el 1978, el mateix any de la proclamació de la Constitució Espanyola, és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera. Per tant, podem afirmar que el context històric de l’escriptura de l'obra va ser un moment de canvis i obertura política i social, amb l'arribada del règim democràtic i de l'Estat de les Autonomies. Així, es va fomentar la producció literària teatral i es va renovar l'escena valenciana. En l'àmbit teatral, en aquells anys, va destacar el teatre independent, amb creacions col·lectives que desafiaven la censura i cercaven la modernització del teatre. Altres dramaturgs valencians destacats, coetanis de Rodolf Sirera, inclouen el seu germà, Josep Lluís Sirera, o Manuel Molins, entre d'altres.

La Trajectòria de Rodolf Sirera i les Seves Etapes

El verí del teatre (1978) és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera i s’inscriu en la segona etapa de la seva trajectòria, marcada per l’arribada de la democràcia i el pas cap a la professionalització. En aquesta etapa, Sirera deixa enrere el teatre independent i comença a escriure en solitari i per encàrrec, tot experimentant amb noves formes teatrals. La trajectòria de Sirera es divideix en quatre etapes:

• Primera etapa (1969-1977): Vinculada al teatre independent i al compromís polític i cultural durant el franquisme. Escriu obres de temàtica històrica i experimental, sovint amb el seu germà Josep Lluís Sirera.
• Segona etapa (1978-1985): Context democràtic; escriu en solitari, amb diversitat de formes i temàtiques. Inclou El verí del teatre, una obra clau.
• Tercera etapa (1986-1994): Torna a col·laborar amb el germà i aposta pel teatre històric. Destaca la Trilogia de les ciutats.
• Quarta etapa (1999...): Nova etapa de producció amb propostes diverses i amb voluntat de connectar amb el públic.

L’obra de Sirera es caracteritza per una forta experimentació formal, una reflexió sobre els límits entre ficció i realitat, i un interès per temes com el compromís intel·lectual i la dificultat de conèixer la veritat.

Dramaturgs Anteriors a "El verí del teatre"

Josep Maria Benet i Jornet

Diferències: Mentre que Benet i Jornet comença amb un realisme molt marcat en obres com Una vella, coneguda olor, Sirera tendeix a una dramatúrgia més reflexiva i metateatral, com es veu a El verí del teatre.

Manuel Molins

Diferències: Molins acostuma a centrar-se més en temàtiques històriques valencianes i en el conflicte social, mentre que Sirera juga més amb la ficció i la realitat, i el llenguatge teatral mateix.

Salvador Espriu

Diferències: Espriu utilitza un llenguatge poètic, simbòlic i filosòfic, mentre que Sirera opta per un teatre més dialògic, metateatral i racional, com es veu clarament a El verí del teatre.

Evolució del Teatre Post-"El verí del teatre"

El teatre independent valencià i català dels anys 70, amb autors com Rodolf Sirera i grups com Els Joglars, va renovar l'escena amb crítica social, llengua normalitzada i elements innovadors com la dansa. Als 80 es va produir un retorn al text, amb autors com Benet i Jornet i la nova generació de Sergi Belbel (el més internacional) i Lluïsa Cunillé, formats a la Sala Beckett. Els dramaturgs actuals són polifacètics (escriuen, dirigeixen i actuen), com demostren Baulenas o Alberola (Albena Produccions). El teatre s'ha adaptat als nous temps amb musicals i sèries. En l'àmbit valencià, Manuel Molins ha tractat temes històrics i socials com la immigració.