Rodoreda i Valor: Mestres de la Literatura Catalana

Mercè Rodoreda: Anàlisi Psicològica i Simbolisme

Mercè Rodoreda (1908-1983), a més de les incursions en el teatre i la poesia, ha donat els millors fruits literaris en la creació novel·lística i contística. L'anàlisi de la seva obra permet observar dues línies creatives: l'anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic. Però des de l'inici de la seva activitat literària, l'ús del símbol ha sigut un component fonamental de la seva poètica.

Rodoreda s'ha format amb la lectura dels grans narradors del segle XX, i la seva concepció del relat permet descobrir la decantació personal del mestratge d'autors.

L'Anàlisi Psicològica en l'Obra de Rodoreda

La primera línia creativa, la psicològica, centra l'interès en l'escorcoll de l'ànima dels personatges amb l'ajuda dels nous recursos i amb una atenció privilegiada al transcurs del temps.

El narrador més característic d'aquesta producció és el de primera persona, desenvolupat amb mestria a La plaça del Diamant. Recorre al monòleg autobiogràfic, caracteritzat per l'associació d'un mode de presentació monològic i un relat sotmès a la cronologia dels esdeveniments. Es troba a mig camí entre el relat autobiogràfic i l'autèntic monòleg autònom (el monòleg interior que no depèn de cap veu narrativa superior), amb el qual només coincideix en la desaparició de la justificació realista de l'origen del text (memòries escrites, una narració inicialment oral i després transcrita per un auditor, etc.).

Temàtica i Temps en l'Obra de Rodoreda

La temàtica habitual (la solitud interior, que la vida en companyia no remeia, el desencís i el sentiment de frustració) va estretament unida a l'acció del pas del temps. La majoria de novel·les i contes presenten una història bastida sobre l'itinerari temporal. La lliçó proustiana és ben apresa per Rodoreda.

Igual que l'ús d'un objecte o color, de pregona càrrega simbòlica, que en alguns casos, sobretot en Vint-i-dos contes, actua com a detonant de la memòria. A més a més, la transformació originada pel pas del temps va unida en alguns dels seus personatges a un canvi més radical, a una autèntica metamorfosi, en alguns casos interna, com la Colometa de La plaça del Diamant, metamorfosejada en la Natàlia posterior, i en uns altres, fins i tot física, com el protagonista del conte El riu i la barca, transformat en peix, o la protagonista d'un altre conte, La salamandra, convertida en l'animal que li dóna títol.

Enric Valor: Tradició i Modernitat

La producció literària d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:

• (a) Les rondalles valencianes.
• (b) Cinc novel·les i alguns relats breus.

Tant en un tipus d'obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu.

Domini de la Llengua i Tradició Popular

Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament.

Rondalles i Relats Breus

Les seves rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral més o menys complet o extens i ens proposa, mitjançant l'escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles tradicionals.

Els relats breus, més pròxims a l'estil del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la riquesa de llengua.

El Cicle de Cassana: Crònica d'una Època

La novel·lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles. En les seves novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi totes les seves observacions.

La trilogia Cicle de Cassana és la seva obra fonamental: Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, la crònica de la Guerra Civil.

En elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes de les novel·les són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i la llengua.

Cassana: Un Espai Literari Universal

El seu espai literari és Cassana amb la geografia, però l'espai i el temps no s'esgoten en la concreció geogràfica o cronològica. Segons Vicent Escrivà: «Valor es constitueix literalment, i sense exageracions, en tota la nostra tradició novel·lística. Sense la seva gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians perdríem tot un segle XIX.

Enric Valor: Continuïtat de la Tradició

Enric Valor, en suma, és l'home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. També és l'escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana d'abans i després de la Guerra Civil.