El Rol dels Agents Econòmics en l'Economia Moderna

Agents Econòmics i Racionalitat

Els principals agents econòmics són: les famílies (funció principal: consum), les empreses (funció principal: producció i inversió - PiD) i el sector públic (funcions: consum, producció i inversió - PiD).

La teoria econòmica suposa que, en decidir, les persones es regeixen pel principi de la racionalitat econòmica. La racionalitat econòmica consisteix a triar, entre les possibilitats disponibles, aquella que procura més utilitat o benestar.

Les Famílies o Consumidors

Decisions de Consum

Decideixen quins béns i serveis (BiS) satisfan millor les seves necessitats de forma racional. En la decisió influeixen les preferències i el nivell d'ingressos.

La renda és la retribució que reben les famílies pels factors productius (treball, capital, terra) prestats o venuts a les empreses.

Composició de les Famílies

Les famílies estan formades per diferents membres segons la seva participació en l'activitat econòmica:

• Empresaris: Organitzen i coordinen l'activitat productiva per aconseguir uns objectius. Exemple: PIMES (petita i mitjana empresa), on la propietat i la gestió sovint recauen en la mateixa persona.
• Treballadors: Element humà que participa en el procés productiu i aporta el treball a canvi d'un salari. Trets del treball: personal, voluntari, remunerat, per compte d'altri, dependent.
• Rendistes: Són els que reben diners provinents de factors productius que no són el treball (ex: lloguers d'immobles, interessos de capitals).
• Consumidors estrictes: Són les persones que no participen directament en el procés productiu (ex: jubilats, estudiants, menors).

El Flux Circular de la Renda

És el conjunt de relacions i intercanvis monetaris entre els agents econòmics, caracteritzat per:

• El pagament de rendes (salaris, lloguers, interessos, beneficis) de les empreses a les famílies a canvi de treball i altres factors productius.
• El pagament del preu per part de les famílies a les empreses a canvi dels béns i serveis (BiS) que aquestes produeixen.

L'intercanvi té la gran virtut de permetre la divisió del treball i, per tant, l'especialització en tasques més concretes, la qual cosa es tradueix en una eficiència major.

Les Empreses

Decideixen el com produir (intentant maximitzar el benefici) i contribueixen a decidir per a qui produir (quan contracten treballadors i paguen rendes).

Decisions i Objectius Empresarials Principals

• Maximitzar el benefici: Sovint és clau per a la supervivència més que per a l'enriquiment directe. El benefici es calcula com: Benefici = Ingressos - Despeses. Exemple: Dues empreses que fabriquen sabons de rentavaixelles tenen costos i preus similars. Si una (Villarriba) aconsegueix baixar despeses, pot baixar preus, la qual cosa pot provocar una disminució de vendes per a l'altra (Villabajo) i un augment per a Villarriba.
• Estabilitzar-se i créixer: Consisteix a assegurar la clientela en els mercats existents (estabilització) i/o iniciar operacions en altres zones geogràfiques o amb nous productes (creixement).

Altres Objectius Empresarials

• Generar ocupació i riquesa: Crear llocs de treball a la seva zona d'influència. A més, les empreses sovint subcontracten altres serveis (ex: empreses de neteja, publicitat, assessorament fiscal), generant activitat econòmica indirecta.
• Respectar el medi ambient: Abans, les empreses es preocupaven només de produir el màxim nombre de BiS amb el mínim de factors productius. Ara, consideren aspectes mediambientals, en part per la legislació existent i en part perquè la seva imatge no quedi malmesa davant l'opinió pública i afecti les seves vendes.

El Sector Públic

És l'agent econòmic que regula l'economia i proveeix béns i serveis públics. Decideix sobre el què, com i per a qui produir en l'àmbit públic. No està sotmès directament a les forces del mercat com les empreses privades.

Composició del Sector Públic

Està format per diferents nivells d'administració:

• L'Administració estatal o central: Composta per l'Estat i els seus organismes autònoms (ex: ministeris, Banc d'Espanya, Policia Nacional, exèrcit).
• L'Administració autonòmica: Les Comunitats Autònomes (CCAA) han anat assumint competències que els ha transferit l'Administració central (ex: sanitat, educació).
• L'Administració local: Ajuntaments i diputacions, efectuen tasques pròximes al ciutadà (ex: urbanisme, serveis socials bàsics, policia local).
• Finançament: Aquestes administracions (especialment autonòmiques i locals) tenen pressupost propi, però els ingressos procedeixen majoritàriament de transferències de l'Estat o d'impostos propis i taxes.