Rols Clau en Enginyeria del Programari i Especificació de Requisits

Rols Clau en Enginyeria del Programari

Tasques de l'Analista Funcional

1. Tenir uns coneixements adients sobre Enginyeria del Programari i l’àrea de treball de l’usuari (client).
2. Ser capaç de parlar a cadascú en el seu llenguatge: als informàtics en llenguatge tècnic d’informàtica, i als usuaris, en la pròpia terminologia.
3. Ser un bon entrevistador, tenir paciència i tolerància, saber portar una conversa per camins productius, saber prendre notes i estructurar-les.
4. Ser capaç d’entendre ràpidament els punts principals del sistema que s’ha d’informatitzar, tenint en compte que l’usuari no posarà més èmfasi en allò que és més important.

Tasques de l'Analista Orgànic

1. Ha de traduir els requeriments recollits per l’analista funcional en especificacions de programes a codificar manualment o a generar.
2. De vegades també selecciona components ja fets de programari per incorporar-los al sistema en comptes de programari fet a mida.
3. Ha d’especificar com s’han de provar individualment i com s’han d’acoblar els diferents programes.

Tasques del Programador

El programador crea programes nous, sovint completant-ne les especificacions, i n’adapta de vells. Els prova un a un i els depura d’errors.

Tasques del Cap de Projecte (Project Manager)

El seu paper vers el projecte:

• Interfície entre l’equip de projecte i la resta de l’empresa.
• Venedor/Defensor del projecte i de l’equip de projecte.
• Canalitzador de les peticions de servei i d’assistència dels membres de l’equip del projecte.

Les seves funcions principals:

1. Supervisió: Seguir l’evolució de les necessitats de personal, fer les rotacions convenients, avaluar el personal i fixar-li objectius (els no-tècnics són cas a part).
2. Ha d’estar permanentment en contacte amb l’equip, escoltar a tothom que calgui abans de prendre decisions.
3. Ser constructiu i criticar els fets, no pas les persones.
4. Tenir paciència i tolerància, exigir-les en el si de l’equip i saber demanar resultats.
5. Contractació de personal: Hi ha vegades que la reputació de l’equip atrau més que els salaris.
6. Motivació: Valorar els èxits, comprendre i suportar les dificultats. Les recompenses poden consistir en augments de paga, millor despatx, inscripció a cursos i congressos de prestigi.

Tasques del Bibliotecari de Programari

1. S’encarrega de catalogar tots els documents, dades i resultats de les proves, les versions oficials dels programes font, etc. (històric de programes).
2. Si el volum de feina no requereix una persona a temps complet, pot fer de bibliotecari un programador.
3. El que no s’ha de fer mai és deixar que cadascú es responsabilitzi de gestionar la documentació que produeix.
4. És una feina més d’administració que no pas tècnica.

Qualitat i Defectes en l'Especificació de Requisits

Característiques d'una Bona Especificació de Requisits

1. COMPLETA: Encara que pugui haver omissions, s’ha d’intentar documentar tots els requisits per a aconseguir una especificació completa.
2. CONSISTENT: No pot haver requisits contradictoris. Si n’hi ha, se seleccionen els dos i es fan verificar pel client per a escollir el correcte o comprovar si falta alguna condició en l’especificació d’un d’ells.
3. CONCISA i CLARA: Amb frases breus i senzilles d’entendre.
4. NO AMBIGUA: No pot haver diferents maneres d’entendre la mateixa especificació per diferents persones.
5. VERIFICABLE: Cada especificació ha de ser comprovada pel client perquè sigui correcta.

Principals Defectes en el Disseny d'Especificacions

1. TRIVIALITATS: Són tots aquells requisits obvis, dels quals no és necessari fer una descripció. Per exemple, el sistema funcionarà sota un determinat sistema operatiu (no podria ser d’una altra manera) i en un entorn amigable (ningú desitja treballar en un entorn complicat i no intuïtiu).
2. AMBIGÜITATS: Cal evitar que les frases tinguin més d’un sentit possible. Per aquest motiu s’utilitza el llenguatge natural, fent que en cadascuna d’elles aparegui el subjecte de cada verb i no donant res per entès, llevat que sigui trivial.
3. OMISSIONS: Per a evitar omissions en especificacions fonamentals s’han de plantejar adequadament les entrevistes, les preguntes dels qüestionaris i estudiar la documentació rebuda.
4. DIRECTRIUS DE DISSENY I IMPLEMENTACIÓ: No han d’aparèixer en una especificació de requisits, encara que sí han d’aparèixer les restriccions, els límits i els valors permesos per a cada especificació.