Roma Antiga: Declivi Imperial, Religions Orientals i Cristianisme

La Caiguda de l'Imperi Romà: Causes i Conseqüències

Al segle III d.C. s'inicia el declivi de l'esplendor de l'Imperi Romà, marcat per la corrupció i una creixent inestabilitat. En aquest clima de confusió i desordre, es va iniciar un període de permanent anarquia militar.

La situació de l'imperi va ser tan incerta que, al segle IV, hi va haver una primera fragmentació: els dos fills de l'emperador Teodosi es van repartir l'imperi. Honori va rebre la part occidental i Arcadi la part oriental.

L'any 410 es va produir una commoció definitiva quan els visigots van saquejar la ciutat de Roma. Al segle V, l'Imperi Romà d'Occident es va veure reduït als límits de l'actual territori italià, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va perdurar encara mil anys més.

Les Religions Orientals a Roma: Sincretisme i Conflicte

Inicialment, els romans van adaptar els seus déus als déus grecs. No obstant això, en l'època final de la República, es va observar una penetració creixent de les religions orientals, que havien impregnat la cultura grega arran de les conquestes d'Alexandre el Gran.

Aquestes noves creences van arribar a Roma per diverses vies:

• Esclaus procedents d'Orient van portar amb ells les seves religions.
• Els legionaris, després de passar temps a les fronteres orientals, tornaven adorant noves divinitats que satisfeien les seves inquietuds espirituals.

Religions orientals com el culte a Mitra (d'origen persa) o a Isis (d'origen egipci) eren considerades religions mistèriques. Aquestes es caracteritzaven per la creença en un déu que mor i reneix, de la mateixa manera que ho fa la natura al llarg de les estacions. Aquestes pràctiques es van apoderar d'una gran part de la població i molt aviat van ser acceptades i fins i tot utilitzades pels emperadors.

No va passar el mateix amb les religions monoteistes, com el judaisme i el cristianisme. Tot i ser tolerades en un moment inicial, aviat van ser mal vistes, prohibides i reprimides amb violència. La repressió dels emperadors romans es va produir perquè el monoteisme era incompatible amb un estat en què el diví estava infinitament fragmentat i on, fins i tot, es donava culte, com si fos un déu, a un ésser humà: l'emperador.

El Cristianisme: Origen i Evolució a Roma

En aquest ambient intel·lectual, a mig camí entre la religió i la filosofia, i amb fortes preocupacions místiques i salvífiques, va néixer el cristianisme. Inicialment, es va tractar d'una de les sectes del judaisme, per a després evolucionar com a religió independent.