Roma: Orígens, Expansió, Arquitectura i Monuments

Fundació de Roma i Expansió

Llegenda: Ròmul i Rem, bessons fills de Mart, abandonats i alletats per una lloba. Creació de la ciutat i disputa per l'emplaçament. Ròmul esdevé sobirà i, després de la seva mort, és deïficat com a "Quirí".

Realitat: Habitada des de fa milers d'anys. Disciplina i organització. Aliances amb tribus llatines veïnes i imposició d'un govern etrusc. Subjugació d'Itàlia (256 aC). Desenvolupament militar i cívic. La monarquia de Ròmul finalitza el 509 aC amb el derrocament de Tarquini el Superb, donant pas a la República Romana.

Conquesta d'Itàlia, la Mediterrània Oriental i Europa progressivament. A la Mediterrània Occidental, la conquesta d'Itàlia va culminar el 150 aC amb la imposició romana. El 309 aC van sotmetre els etruscs i el 295 aC una coalició de samnites, umbres i gals. La conquesta d'Itàlia central va finalitzar el 272 aC amb la submissió de Tàrent. A partir d'aquí, van començar l'avenç i l'expansió.

Mediterrània: L'hostilitat a Sicília va desencadenar les Guerres Púniques (durant 40 anys), que van resultar en la conquesta de Sicília, Espanya, Sardenya i el nord d'Àfrica. Contra Filip V i Perseu a l'Orient, van aconseguir l'annexió de Macedònia el 168 aC.

Europa: Sotmetiment i expansió de la llengua i la civilització llatines. Per a Roma, la guerra era sinònim d'economia, protecció i lluita contra el món bàrbar.

Diferències en l'Arquitectura Romana

Característiques: Monumentalitat, arquitectura voltada (arc de mig punt, volta de canó, cúpula de mitja taronja). Nous materials: maó i morter. Urbanisme: pla hipodàmic amb decumanus i cardo. Fòrum (temple, cúria, basílica, tabernae, macellum).

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Descripció: Primera meitat del segle I dC. Estil romà (període republicà tardà). Situat al Barranc dels Arcs (Tarragona). 27 metres d'alçada per 217 metres de llargada. Pedra calcària local (saldó) recoberta d'estuc.

Sistema constructiu: Volta, basat en l'arc i la coberta en volta. Sistema voltat. Suports: pilars rectangulars i triangulars. Elements suportats: arcs de mig punt. Originàriament, portava aigua des de Puig Delfí, a 15 km de Tarragona, aprofitant els pendents naturals del riu Francolí. Carreus en sec. 25 arcs superiors i 11 inferiors. Llum de 5,9 metres, amb pilars centrals de 7,95 metres. Intradós d'1,89 metres. Carreus isòdoms, amb encoixinat rústic. Pilar amb estructura graonada. Arribava fins al castell d'aigües.

Funció: Portar aigua i romanitzar l'imperi. Segons la llegenda, el diable el va construir en una nit a canvi de l'ànima del primer que en begués aigua.

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Descripció: Segle I aC. Estil romà pompeià. Tipologia: civil, domus, mosaic, pintura al fresc (quart estil). Material: pedra. Situada a Pompeia, Nàpols, Itàlia. Villae, insulae, domus (unifamiliars, per a un nivell econòmic i social alt). Rep el nom pel mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. Hi ha un mosaic amb la inscripció "Cave canem". Va ser excavada entre 1824 i 1825. Té dos pisos.

Conservació: Atrium (pati tancat), peristylum (pati porticat). Entrada (fauces), als costats tabernae (botigues) que donen directament a l'atrium per un passadís. Al centre, impluvium i compluvium. Als costats, cubiculum (habitacions). Tablinum (l'estança més gran, per rebre gent). Al nord, el peristil amb una cisterna. Estances privades. A la dreta, el menjador (triclinum) i la cuina. Al nord-oest, el posticum (segona entrada) i el lararium (altar dedicat als déus de la casa). No té finestres per garantir la intimitat i la protecció. Molta decoració pictòrica, tot i que modesta. Va ser destruïda el 24 d'agost del 79 dC.

Colosseu

Descripció: Comitent: Flavi Vespasià, emperador. Situat a la vall del Colosseu (Roma). Estil romà imperial. Materials: morter recobert de maó i marbre travertí, tova i pedra. Sistema constructiu: arquitravat i voltat. 187 metres de llargada per 155 metres d'amplada, amb un perímetre de 525 metres.

Estructura: Teatres amb volta de canó o d'aresta. Cada pis està separat per arquitraus, frisos i cornises. Suport de columnes adossades decoratives d'ordres diferents, contraforts i pilars, pilastres de travertí. No hi ha desnivells, sinó una superfície plana. El cor de l'edifici està ple de passadissos, voltes i escales (volta de canó i d'aresta). A l'exterior, hi ha quatre pisos: el primer, toscà, amb 80 arcs; el segon, jònic; el tercer, corinti; i el quart, amb faixes corínties (afegit posteriorment per Domicià). Pals de fusta (velarium) per a un tendal. Exterior d'estuc. Estàtues als intercolumnis del segon i tercer pis. A l'interior, la graderia envolta l'arena, sobre un subsol (amb aigua per a les naumàquies).

Context: Construït al llac dessecat de la Domus Aurea. Regal de Vespasià (69-79 dC) per retornar l'espai de Neró al poble. Caràcter públic, civil i gratuït. Capacitat per a 50.000 espectadors. 80 accessos. Símbol de glòria propagandística. La seva inauguració va durar 100 dies.