Roma: De la República a l'Imperi

Les Guerres Púniques

Cartago era la gran potència del nord d'Àfrica i dominava Sicília i Hispània. Roma hi havia tingut bones relacions i fins i tot hi havia signat tractats, però l'expansió de Roma cap a Sicília, Sardenya i Còrsega l'havia d'enfrontar inevitablement amb l'imperi cartaginès, en les anomenades guerres púniques.

Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

Va esclatar per la possessió de Sicília, va durar 23 anys i es va acabar amb la victòria de Roma.

Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Cartago es va refer de la desfeta gràcies al general Amílcar, que va reforçar la política expansionista, i el seu fill Anníbal, que havia de continuar la lluita contra els romans. Durant aquesta lluita, Roma va patir grans perills. Anníbal va decidir combatre els romans al seu propi país. Tingué algunes victòries importants com la del llac Trasimè o Cannes, però no va vèncer els romans. Aïllat al sud d'Itàlia, no va trobar aliats.

Tercera Guerra Púnica (149-146 aC)

Roma no en tenia prou amb un domini sobre Cartago, sinó que volia posar fi a l'existència de la ciutat. Roma es va aliar amb un enemic de Cartago, Masinissa, rei dels númides. Després d'una resistència heroica, Cartago va caure, i va ser totalment arrasada i convertida en província romana.

L'Expansió Romana a l'Orient

L'imperi fundat per Alexandre Magne estava dividit en diversos estats, els principals eren Macedònia, Egipte i Síria. Tots aquests vivien en situació d'anarquia i de dissensions internes, que va propiciar la intervenció romana contra Filip V de Macedònia i Antíoc de Síria. Filip V va ser aliat de Cartago i estava estenent el seu poder cap a l'Àsia Menor i cap a Egipte. Roma li va declarar la guerra i el va vèncer a la batalla de Cinoscèfales. Després Roma va declarar la guerra a Antíoc. El va vèncer a la batalla de les Termòpiles i a la de Magnèsia, de manera que aquest es va veure obligat a renunciar a totes les seves conquestes. Alguns anys més tard, Roma va trobar un nou adversari en Perseu, que va atacar els romans. Fou vençut per Emili Paule a la batalla de Pidna. A l'Orient es va lluitar amb Mitridates, rei del Pont. Aquest rei va trobar un munt d'aliats, com ara la província romana d'Àsia, on els publicans romans cobraven uns impostos desmesurats.

Les Classes Socials

Al començament del segle III aC, patricis i plebeus gaudien a Roma dels mateixos drets civils i polítics, però va aparèixer una nova classe social, una noblesa composta de patricis i plebeus rics i influents que controlava l'accés a totes les magistratures i al senat. Eren l'ordo senatorius (càrrecs públics) i l'ordo equester (econòmiques i judicials). Durant els tres darrers segles de la República va desaparèixer la classe mitjana. Va ser a causa del pes de la guerra que requeia en aquesta classe. Molts legionaris van morir en les diverses guerres que va fer Roma en el període republicà, i els que van sobreviure es van trobar obligats a recórrer als préstecs. Aquests propietaris no van poder participar dels beneficis de la guerra, per això foren els rics els qui van acumular tots els terrenys, mentre que els petits propietaris passaren a engrossir les files dels pobres. Els antics conreus van ser abandonats i els camps es van convertir en pastures. El poble romà es va dividir en dues parts: una aristocràcia poc nombrosa però molt rica, immoral i disposada a tot per conservar el seu poder, i una multitud molt pobra i sense recursos.

Privilegiats

• Orde senatorial (aristocràcia de les institucions de la república, patricis i plebeus)
• Orde eqüestre (cavallers, burgesia plebea)

No Privilegiats

• Proletarii (assalariats urbans)
• Petits propietaris de terres (grup petit a causa de l'emigració)
• Clients (reben protecció, assistència judicial i menjar en els períodes electorals)
• Lliberts (diversitat d'oficis)