Roma: De la República a l'Imperi i les seves Dinasties

La conquesta de la Mediterrània (272 aC - 27 aC)

Després d'haver aconseguit el domini de la península Itàlica, Roma es va enfrontar a les Guerres Púniques, entre romans i cartaginesos. Amb l'expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya van passar a ser territori romà. El 219 aC va començar la segona Guerra Púnica amb Anníbal. Anníbal, amb els seus homes, va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. Finalment, Publi Corneli Escipió Emilià va destruir definitivament Cartago, posant fi a les Guerres Púniques.

El 197 aC, els romans havien dividit la Península Ibèrica en dues províncies: la Hispània Ulterior i la Hispània Citerior. L'any 154 aC hi va haver una revolta dirigida per Viriat, que fou assassinat el 139 aC. Amb la seva mort i la destrucció de Numància, va començar la romanització definitiva de la península.

Conflictes interns a la República Romana

Tota aquesta expansió territorial va produir a Roma uns canvis que van provocar una greu situació interna:

• L'arribada de productes a baix preu feia que els petits propietaris no poguessin competir amb els seus productes i abandonessin les terres.
• Els beneficis de les conquestes eren per a una minoria, que s'anava enriquint, mentre que la resta s'empobria cada cop més.

Tots aquests fets van provocar un augment de la classe més pobra de la societat. Els germans Tiberi Grac i Gai Grac van intentar portar a terme alguna reforma agrària, però les solucions que proposaven topaven amb els interessos dels latifundistes. Els germans van ser assassinats, encara que les seves idees continuaven vigents.

Políticament, hi havia dos partits principals: els Optimates i els Populares. Mari va ser el representant del partit dels Populares, i Sul·la va accedir al consolat pel partit dels Optimates. Mentre Sul·la lluitava a l'Àsia Menor, Mari va aprofitar per apoderar-se de Roma, imposar el terror entre els ciutadans i proclamar-se cònsol, però va morir dos anys després. Quan Sul·la va arribar, es va venjar dels seus enemics elaborant llistes amb els noms dels senadors que condemnava a mort i es va proclamar dictador fins a la seva mort el 79 aC.

El 73 aC, una rebel·lió d'esclaus, dirigida per Espàrtac, va derrotar els exèrcits romans. Espàrtac i els esclaus volien fugir de la península Itàlica, però finalment van ser derrotats per Cras i Pompeu.

Pompeu era del partit dels Optimates i es va aliar amb Cras i Juli Cèsar, i van formar el primer triumvirat l'any 60 aC. Cras va morir a Orient i Pompeu es va nomenar cònsol únic, trencant així el triumvirat. Cèsar es va presentar a Roma i va ocupar la ciutat, cosa que va provocar una guerra civil. Cèsar va derrotar Pompeu, que va morir a Egipte. Posteriorment, Cèsar va ser assassinat per un grup de senadors, entre els quals destacaven Cassi i Brutus (el seu fill adoptiu), l'any 44 aC. Marc Antoni, Lèpid i Octavi es van unir i van constituir el segon triumvirat.

L'Alt Imperi Romà: Dinasties

Dinastia Julioclàudia

August va restaurar els òrgans de govern republicans per tal d'evitar els abusos de poder que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar. Amb Tiberi s'inicià una dinastia d'emperadors (família Julioclàudia). En morir Tiberi, el poder va passar al seu besnebot Calígula (37-41), un emperador excèntric i cruel que va regnar poc temps, ja que va ser assassinat per un grup d'oficials. La guàrdia pretoriana va imposar Claudi (41-54), oncle de Calígula, assegurant així la continuïtat de la dinastia. Claudi va ser molt eficaç, especialment en l'administració pública. Els historiadors sostenen que va ser enverinat per la seva esposa Agripina amb la intenció que el seu fill Neró (55-68) fos proclamat emperador. El seu regnat inicialment va ser considerat com una època daurada. Anys després, els exèrcits d'Orient van matar Vitel·li i van proclamar emperador Vespasià (69-79).

Dinastia Flàvia

Tres membres d'aquesta família van ser emperadors des del 69 fins al 96: Vespasià, el seu fill Tit i, en morir aquest, el seu germà Domicià va prendre el poder. Durant el regnat dels dos primers, es va conquerir Jerusalem i els romans van aconseguir apoderar-se de Britànnia.

Dinastia Antonina: El Segle d'Or

Durant aquesta dinastia, l'Imperi va viure els moments de més esplendor i prosperitat, període anomenat el Segle d'Or. Trajà (98-117) es va centrar en les grans obres públiques i en la millora de la ciutat de Roma; era conegut com l'emperador soldat. El va succeir Adrià (117-138), un gran amant de les arts. A Adrià el va succeir Marc Aureli (161-180), qui tenia poca experiència en la política i el govern de l'Imperi.

Dinastia Severa

Septimi Sever va quedar com a únic emperador fins al 211 i va pretendre crear una nova dinastia atorgant als seus dos fills, Caracal·la i Geta, els títols d'August i Cèsar, respectivament. Quan Septimi Sever va morir, els dos joves van regnar junts, però el 212 Geta va ser assassinat. Caracal·la va continuar dirigint l'Imperi tot sol i va morir assassinat l'any 217.

El Baix Imperi i la Tetrarquia

Per tal de poder governar millor un imperi tan extens, es va implantar la tetrarquia, un sistema de govern amb quatre membres: dos augustos i dos cèsars.