La Romanització d'Hispània: Societat, Cultura i Crisi

La Societat Hispano-romana

Estructura Social

Una altra de les conseqüències d'aquesta romanització va ser l'aparició d'una societat hispano-romana que es va estructurar a imatge de la romana. Era, per tant, una societat esclavista. Així, la principal distinció es feia entre persones lliures i esclaves. Dins de la població lliure es distingia entre:

• Senatorials: ciutadans romans de plens drets civils i polítics, normalment grans latifundistes.
• Eqüestres o cavallers: ciutadans romans de classe mitjana, funcionaris, comerciants o petits propietaris.
• Decurions: formats pels ciutadans més rics de les ciutats que monopolitzaven el govern municipal.
• Plebeus o la plebs: en l'últim escalafó hi havia els plebeus.

Integració Indígena i Esclavitud

Els indígenes es van integrar i van barrejar ràpidament amb els ciutadans romans. Les elits autòctones es van integrar en l'ordre senatorial i eqüestre, mentre que els grups menys afavorits es van integrar en l'ordre decurial o simplement van ser considerats plebeus o pelegrins. En qualsevol cas, el fet més important de la conquesta va ser l'aparició d'una societat esclavista; la major part de la població va ser esclavitzada i treballava en l'agricultura, en les mines o a les obres públiques. A poc a poc, la majoria de la població va ser alliberada (manumitida). Aquests lliberts realitzaven feines remunerades per als seus antics amos, com ara el servei domèstic o l'administració.

Ciutadania Romana

Els emperadors romans van anar concedint a famílies indígenes i ciutats senceres el dret de ciutadania llatina o romana, que va permetre l'expansió del dret romà. L'emperador Antoni Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els habitants de l'Imperi (212 d.C.).

Hispanics Destacats

Com a conseqüència d'aquesta assimilació social, molts hispans van arribar al cim de l'administració imperial o van ser figures molt importants de la cultura:

• Emperadors: Trajà, Adrià, Teodosi.
• Intel·lectuals: Sèneca, Marcial, etc.

Cultura i Religió

L'Extensió del Llatí

D'altra banda, un dels aspectes fonamentals de la romanització va ser l'extensió del llatí i la desaparició gradual de les llengües indígenes (llevat del cas de l'euskera). Això és el que va succeir en tot l'Imperi i en l'Edat Mitjana va donar origen a les llengües romàniques.

Religions i Cristianisme

Al llarg de tota la dominació romana van perviure les religions autòctones, sobre les quals els romans van influir amb els seus ritus i creences. Van estendre el culte a l'Emperador com a obligatori. Al segle IV d.C., l'emperador hispà Teodosi"El Gra" va fer del cristianisme catòlic la religió oficial de l'Imperi (Edicte de Tessalònica, 380).

La Crisi del Segle III

Ruralització i Vil·les

A partir del segle III, l'Imperi Romà va entrar en una crisi profunda i es va iniciar un procés de ruralització. El comerç va desaparèixer i les ciutats es van despoblar a causa del desproveïment i la inseguretat. Aquesta situació va portar els grups més poderosos a traslladar la seva residència de la ciutat al camp, a les vil·les, que es van transformar. Encara que van continuar sent unitats de producció agropecuària, la seva producció es va diversificar per atendre una nova economia de subsistència. Aquesta transformació va afectar també els edificis que integraven les vil·les, de manera que es va dotar l'habitatge principal de les comoditats i luxes de què es disposava a la ciutat (termes, calefacció radiant, mosaics en sòls i parets, etc.), com es pot apreciar en jaciments com:

• La Olmeda (Palència)
• Baños de Valdearados (Burgos)
• Almenara de Adaja (Valladolid)

Crisi Política i Pressió Bàrbara

A més d'econòmica i social, la crisi del segle III va ser una crisi política, aguditzada per la pressió que els pobles bàrbars exercien sobre les fronteres de l'Imperi i la incapacitat de l'exèrcit romà de defensar-les enfront dels germànics.