La Romanització i el Llatí a les Terres Valencianes

La Romanització: Concepte i Característiques

La romanització fou un moviment basat en les mateixes lleis i drets romans. No tots els habitants tenien la mateixa llei d'igualtat de condicions. Les seves característiques principals inclouen:

• Xarxa de comunicacions: Tant per terra com per mar, facilitant l'intercanvi cultural.
• Model urbanístic: Creació de moltes ciutats.
• Llengua llatina: Llengua franca i hegemònica que convivia amb altres llengües.
• Manifestacions culturals: Normalment de literatura.
• Transmissors i continuadors: De mitologies gregues i creences dels pobles romans.

Procés d'Aculturació de l'Imperi Romà

Són els canvis culturals, socials, econòmics i polítics produïts pel contacte amb altres cultures.

Factor Geogràfic

Menys significatiu. La xarxa de carreteres per a Roma feia abandonar a poc a poc els costums. Aquests mai prohibien els costums indígenes, però si volien progressar socialment necessitaven canviar els costums.

Factor Humà

Soldats que després de llicenciar-se no tornaven a les seves cases i es quedaven com a ciutadans en un poble romà. Van tenir un gran paper els funcionaris.

Factor Lingüístic

El més important, propagandista de les llengües i els costums.

La Romanització a les Terres Valencianes

El nord-est peninsular era travessat de dalt a baix per la Via Augusta. La romanització a les nostres terres fou molt interna i duradora. L’any 461 d.C. la península estava en mans dels invasors germànics. Majorià, un dels invasors i últims emperadors, va visitar València. També els bàrbars i els visigots estaven totalment romanitzats i formaren a Tolosa de Llenguadoc un imperi. La conquesta s’inicia per Sagunt. La presència romana, a partir del 138 a.C., s’afirma quan Juni Brut li dona el nom de Valentia. Sobre els pobles ibers, a la vora dels campaments romans, es va crear una xarxa de ciutats romanes per a controlar i explotar el territori.

El Llatí a les Terres Valencianes

El llatí de les terres valencianes, des del port de Tarragona a través de Provença, difonia les innovacions de Roma. La Via Augusta donava coherència a les comarques costaneres de la Tarraconense, però era molt poc transitada enllà el Salt de Cazorla, dins d’Hispània Ulterior. El llatí de la Bètica és un estudi culte, i el de la Tarraconense, molt accessible als neologismes que irradiava Roma, fou més modern. La romanització fou a poc a poc interrompuda, i els que arriben després són els portadors d’innovacions lèxiques.

Fonts per a l'Estudi del Llatí Vulgar

Les fonts per a l’estudi del llatí vulgar són:

• Novel·les

  Com el Satiricó de Petroni, on es fa parlar d'una manera ridícula als criats, oferint dades sobre la parla quotidiana de l’època i textos útils per a l’estudi del llatí.

• Inscripcions

  Textos redactats o gravats per gent poc o gens culta, amb errors d’escriptura i un material lingüístic fonamental.

• Tractats Tècnics

  De medicina o veterinària; els de cuina no solen parlar del llatí vulgar.

• Tractats de Gramàtica

  Ens permeten conèixer les desviacions en relació amb el llatí escolar.

Influències Preromanes en el Llatí Valencià

Sorotaptes

• AVENC
• BALMA
• BARANA
• BRANCA
• LLENXA
• FLUMAIRE
• GALTA

Ibers Valencians

• ESQUERRE
• PISSARRA
• ESTALVIAR
• LLAGENYA
• CARABASSA
• MARDÀ
• GALAPET

Fenícis

• EIVISSA
• TAGO MAGÒ
• MAÒ
• HISPÀNIA

Cartaginesos

• CARTAGO NOVA
• NORD D'ÀFRICA

Grecs

• COLP
• CIMA
• GUIX
• ESCOLA
• ESPASA
• ORFE

Celtes

• BESALÚ
• BLAT
• CAMÍ
• CARRO
• TRENCAR
• TANCAR
• CABANYA
• LLEGUA
• CAMISSA