El Romanticisme al Segle XIX: Societat i Música
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
La Societat del Segle XIX
1. La Societat del Segle XIX
- Definim com a Romanticisme el moviment cultural que va aparèixer a Alemanya al principi del segle XIX, i des d'aquest país es va difondre per tot Europa.
- No és possible proposar una data concreta d'acabament.
- Durant el Romanticisme, existeixen alhora tendències molt diferents i, de vegades, contradictòries.
- Triomf de la burgesia per damunt de la noblesa a causa de les noves idees polítiques instaurades al segle XVIII, (els principals mecenes i protectors dels artistes són burgesos).
- En el camp de la literatura, el Romanticisme es fixa en aspectes més agitats de l'esperit humà, per exemple: les emocions i sentiments, l'apassionament, la inspiració, la fantasia, l'amor per la llibertat, etc.
- L'art passa a ser un mitjà que cada artista fa servir per expressar les seves idees i sentiments més personals.
- Es trenquen les normes i l'esperit de la moderació del Classicisme, donant lliure volada a la seva creativitat.
- La història i la cultura del passat són cada cop més valorades.
- La natura és admirada a causa de la seva bellesa i la força terrible que demostra a vegades.
- La religió és viscuda en dos vessants:
- Element de comunicació personal amb Déu.
- Forma d'unió de la humanitat i l'amor universal.
- Interès i admiració per la cultura del propi país, fins a arribar al Nacionalisme.
Com és la Música del Romanticisme?
MELODIA | És l'element que predomina. Els compositors n'exploren totes les possibilitats expressives. La melodia perfecta és la que aconsegueix transmetre sentiments personals i emocionar a l'oient. |
RITME | També és un element expressiu. Tempo rubato: consisteix a canviar per uns moments la velocitat de la pulsació, amb finalitats expressives. |
HARMONIA | S'exploren totes les seves possibilitats expressives, especialment la modulació (canvi de tonalitat) i el cromatisme (utilitzar notes que no pertanyen a la tonalitat de la peça). |
TEXTURA | La textura més utilitzada és la melodia acompanyada, que adopta formes més o menys complexes segons la instrumentació de cada obra. |